La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, utopia o democràcia !: Organisations

Particularament pertinent

Thu, 20 Mar 2008 09:57:38 GMT

Dins las "Griffes puissantes" cal apondre tanben : MSA, Asseguranças agricòlas diversas, fabricants de maquinas agricòlas, importadors d'engreis e d'arpasts (ambe las bravas cooperativas e los lors tecnicians agricòles) o los fabricants locals (AZF per exemple), etc.

Mas qui s'es embarrat dins aqueste sistèma ? Quí a ajudat per complexifiar lo sistèma ? Senon los ... païsans, los agricultors, e fins finala los "exploitants agricoles" gràcias a una ajuda permanenta de la FDSEA/FNSEA e lo braç actiu lo "Jeunes Agriculteurs"... Tot aquesta populacion ambe mai en mai de formacion e mens en mens de coneisséncia practica, nimai de transmission dels sabers fars terradorencs, nimai de la cultura basica per viure en campanha, la clau n'èra la lenga occitana ; aquesta estant fòrabandida dels establiments de formacion, per la gràcia del rei-president o de las leis republicanas (leis faitas per atucar lo "bon pòble dels retardats de païsans que párlan patois" - e aiçò l'entendem pas encara aiçí, mas pas luènh).

Lo linha de desvolopament del productivisme agricòl a portat, ara, las tèrras agricòlas a mai de 40 km del centre de la ciutat de Tolosa, de Bordèu, de Montpelhièr, de Marselha-Ais, de Niça, e donc l'obligacion d'un novèl sistèma logistic per noirrir una populacion de mai en mai granda ; podem cridar pels païses del terç monde, mas aquí en Occitània, la modernizacion prezada per París a portat a la davalada economica agricòla occitanan e donc a una Occitània tòrta o capvirada.

An aqueste article voldriá apondre un document legit sobre lo libre de Éric Hazan a prepaus de la Linguae Quintae Republicae , ["la propagande au quotidien"] paginas société civile : « la LQR gausa l'inconsequéncia. Es aital que, d'un latz, glorifica la democràcia parlamentària e lo mòde de govèrn [ndt : centralista] que li es pròpri, e de l'autre latz e al meteis temps glorifica las vertuts de la société civile sense se mainar de la contradiccion que se farga amb aquesta dobla promocion. « Societat civila » es una expression anciana que se trapa en França en çò de Bossuet, en çò de Montesquieu, en çò de Rousseau, ambe per « civila » lo sens natre de civitatis, « de la Ciutat» (ambe una C : dins una nòta del Contrat social, Rousseau apond : « Le vrai sens du mot s'est presque entièrement effacé chez les modernes ; la plupart prennent une ville pour une Cité et un bourgeois pour un Citoyen » [Le Contrat social, I, VI, París, Barnier-Flamarion, p.57.]). Dinca la fin del XVIIIen sègle, en Angletèrra e en França, la « société civile » se mescla ambe la « société » tot cortet [societat]. »

La LQR ajusta una lenga forana a Occitània, mai tanben a permetut d'enganar lo pòble occitan, e sa societat politica.

Se podrà dire tanben que la Ciutat es faita de borgeses e de païsans al meteis nivèl de participacion a la democràcia.... Una Ciutat nacionala normala es faita de tot tipe de mestièr e d'origina juridica de revengut, pel capital o pel trabalh, pel comèrçe o pel salariat. Los jurats èran en Occitània aquesta societat representativa, que lo rei a destrusit tre l'arribada de las tropa armadas francesas en Occitània ; es aqueste sistèma pre-democratic que la Révolution française, gràcia al Directoire, puèi als bonapartistas a pas capitat de tornar a Occitània, per contra li a panat l'emplec de sa lenga gràcia a l'enganadoira republica de las liberté, égalité, fraternité.

Dins totes los cases, e en mai de tot aiçò, la tecnocràcia mata la sapiença e lo saber viure dins un país, la cultura dins un país [aquesta qu'es pas de la cultura de l'aver, de la cultura de la recepcion de subvencions], quand la tecnocràcia arriba al poder, se cal pausar lo problèma de la representativitat del sistèma republican e de las seunas votacions, e dels dangièrs que mataràn la bona entenda dins la populacion, lo conviure d'un pòble en Occitània.

Romavatge a Lorda

Wed, 12 Mar 2008 10:27:32 GMT

Sobre aquesta pagina aviá jà inscrit un article sobre la lenga de Lorda del temps de Bernadeta, aqueste article per explicar que la premsa vaticanesca e parsienca francesa oblidava : qué èra la lenga de Bigòrra ?, fasent aital un acte de nacionalisme d'expansion.

Me sembla important de far saber que los occitans pòdon èstre legitimlistas, catolics e tanben portaire d'un messatge en lenga occitana. Es pas un punt de viste sobre la pensada filosofica portada per aquesta vision de la societat occitana, nimai un punt de viste politic sul tèma.

Es aquí simplament perqué fa partit del païsatge occitanista.

Organizat a Tolosa, aqueste romavatge amerita d'aver la bandièra de tota Occitània, ambe l'estela del Felibrige.

E per la pensada cristiana, vaquí un element de la reflexion que arriba dins l'actualitat ...

Contaminar el planeta, drogar-se i investigar amb cèl·lules mare, entre les actituds "pecaminoses"

El Vaticà estableix els set pecats del segle XXI

LAMALLA.NET

No investigaràs amb cèl·lules mare. No et drogaràs. No contaminaràs el planeta. No usaràs mètodes com l'anticoncepció. I no contribuiràs a ampliar les diferències entre rics i pobres. Aquests són alguns dels set "pecats socials" del segle XXI, que ha establert aquesta setmana el Vaticà i que són d'obligat compliment per als catòlics. Aquestes noves normes se sumen als ja coneguts sets pecats capitals: l'enveja, la luxúria, la ira, la peresa, la supèrbia, la gola i l'avarícia.

El bisbe Gianfranco Girotti, regent del Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica del Vaticà, ha presentat els que seran els nous tipus de pecat i que ha definit com a "pecats socials". Aquests pecats fan referència a quatre àrees: la bioètica, les drogues, les desigualtats socials i l'ecologia.
En una entrevista al diari del Vaticà, L'Osservatore Romano, Girotti ha parlat de les "noves actituds pecaminoses" de l'home modern, a les quals l'església ha de posar fre. Aquestes actituds es cometen, entre d'altres, al sector de la bioètica on, segons els bisbe, "es violen drets fonamentals de la naturalesa humana, a través d'experiments, manipulacions genètiques i els resultats de les quals són difícils de preveure i tenir sota control".
També serà un pecat drogar-se, ja que aquestes substàncies, segons el Vaticà, "debiliten la psique i enfosqueixen la intel•ligència. Altres pecats del segle XXI seran contaminar el planeta i alimentar "les desigualtats socials i econòmiques, segons les quals els pobres són cada vegada més pobres i els rics cada cop més rics", així com acumular una riquesa excessiva.
De la seva banda, el Papa Benet XVI ha reconegut la crisi que travessa el sagrament de la confessió i ha lamentat que "el món d'avui estigui perdent cada cop més el sentit del pecat". Per aquest motiu, el pontífex ha recordat que "qualsevol pecat que es cometi, si es reconeix humilment i es confessa, duu a experimentar l'alegria pacificadora del perdó de Déu".

Letra d'un lector del meu blòg

Thu, 17 Jan 2008 07:42:14 GMT

Pre-aucupacions bancàrias : botar l'argent abans l'òme.

Bonjour,

Aqueste maitin [ndg : dimars maitin], sus BFM, un intervenent a gausat preconizar una inflacion de 7 % per mestrezar la crisi, disent que fariá atanben de ben a las finanças de l'Estat.

Aquò m'a ajudat per vos mandar una nòta que aviái redigida fa mantunes jorns quand la crisi s'èra agreujada.
-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-:-

La plotocràcia mondiala e los seus gardians, las Bancas centralas, an preferits enfonçar los Estats los mai avançats dins la crisi, çò qu'ajudarà a las poténcias d'argent d'especular sobre la baissa de las entrepresas e ne sortir bèls profièiches puslèu qye de tornar desvolopar l'economia.

La crisi se pausa sobre l'establitat monetària e la faiçon que las Bancas Centralas, e mai particularament la BCE, la defèndon en frenant l'economia.

Los actors economics sábon que, quala que siaguèsse l'aucurença, lo principal socí de las bancas centralas es l'establitat monetària.

Per matar la crisi de las « subprimes » dins l’uòu, auriá sufís que los ministres de las finanças e los banquièrs centrals de las grandas poténcias fasquèssen comprendre a las grandas bancas e als fonds d'investiments internacionals que anavan daissar córrer l'inflacion dins los limits acceptadèirs (> 8 %) tot en blocar las mensualitats de remborsament dels emprunts immobilièrs (tal l'aviá previst lo govèrn american del nòrd) e en indexant los salaris dincal salari median, e aiçò, dincal retorn a una situacion normala.

Aquesta pausicion auriá al mens tres avantatges :

Auriá evitar l'expulsion de nombroses fogals, en assurar lor solvabilitat dins lo temps.

Auriá enebit als actors economics de jogar la crisi, ambe las liquiditats que fan aviat dins lo temps, per tornar crompar las entrepresas a bon compte.

Al contrari aurián preversat lor capital en investiment aviat las loras liquiditats pel melhor bne de l'emplec e de las entrepresas e de l'Estat que son bèl còp endeutats.

L'ensemble dels empruntaires (particulars, entrepresas e Estats) aurián vist demesir aviat la proporcion dels lors revenguts en bailar al remborsament la màger part de lors deutes. Aurián dispausat d'una aumentacion de poder de crompa e d'investiments lor permetent de tornar lançar l'economia.

Es lo bon moment que los nòstre representants politics de botat una nòva cadença a la BCE.

Se pòt demandar quines interèses se defèndon quand s'ajúdan al Jean-Claude Trichet de recommander a las entrepresas de limitar las nauças de salaris en dessós de l'inflacion, tot en autorisant l'Agence France-Trésor de fargar mantunes emprunts a taus d'interès positius indexats sobre l'inflacion.

Es clarament botar l'argent abans de l'òme.

[...].

Ben coralament,

Martin Constant

-°-

De notar tanben dins los agèndas tolsans, un quicòm ligats ambe l'activitat economica europèa...

Quí se trufa de nosautres ? París !

Thu, 03 Jan 2008 22:40:40 GMT

L'Umor sarkozista es totalament mediatizat per aqueste periòde e se traparà dins la boca dels elegits UMP pendent aquesta campanha electorala qu'arriba, e aiçò malgrat la cobertura, mantunas etiquetas de campanha (ex: "Toulouse pour tous", cal dire que l'UMP al nivèl de l'Estat a ben listat la lista aquesta, dins las listas UMP ambe un ex-senador socialista qu'es devengut aital d'obertura). Alara, la question es utila : quí se trufa de nosautres, de vosautres ?

Mantunes exemples legits sonque dins un exemplar d'un meteis jornal parisenc, es socialista, Le Monde.

París es una capitada del centralisme francés, segur, n'es tanben sa capitala sobeirana e uniformizatritz.

Quand París se gaita lo monilh es un narcissisme, lo nacissisme es un absoludisme segon Arnaud de Montebourg, socialista centralista e bonapartista (edr!). La publicitat que servís de supòrt es una publicitat que mostra la riquessa parisenca, aquesta que, per solidaritat (se podriá pas dire d'un autre biais ?), trapa los seus mejans dinerièr e social en regions, fan pagar las regions per solidaritat ambe París (París es pas l'Iscla de França ... de còps lo poder centralista es delocalizat a Neuilly/Seine).

Senon, es ben una certana populacion qu'a mestièr d'aver lo poder per far çò que vòlon de nòstra moneda...

Alara, quand emplegan la nòstra moneda, se pausa la question de saber çò que ne fan, al govèrn parisenc, uèi es UMP ... dos exemples clars e culturals.

1 - Fan bastiments o creacions que son fòra la realitat de la planeta.

2 - nos cágan institucions republicanas que son contra la representativitat de la populacion en region. Las institucions son autoproteccions contra las idèas "falordas o fadorlas o folassas" (del punt de viste lor), contra los pòbles de França, sempre.

De mai, lo sistèma installat pel poder parisenc, tòrt jà, es sancierament en fauta d'imaginacion, que costarà car al nivèl economic, al nivèl social, al nivèl cultural e lingüistic, e al nivèl de la sobrevida de l'espaci politic de França.

Mercés, quí ? ( la lista es tròp longa ).

Lo Courrier International dona pistas ...

Reire-cors de la "magouille française"

Sat, 24 Nov 2007 20:26:30 GMT

Lo document de 18 paginas qu'acaba de publicar Marianne es de primièra importança per entendre lo darrièr sègle de la trilogia Govèrns / Sindicats / Patronals [a París] e la consequéncia, la tenguda de l'economia ambe los actors que son las entrepresas e los salariats.

Es un document essencial per saber coma França -dempuèi los corredors- es gerida. Quí engana lo mai ? Quí pressiona ? Quí se fa empapaotar ? Quí paga las negociacions secretas ? Perqué la premsa es manipulada e coma ? Quí organiza l'intallacion de mèdias parisencs ? Quí a interès de servar lo centralisme francés ? Moneda defiscalizada ? Caumas orquestradas ? Negociacion amagadas ? Democràcia capvirada ?

Lo roman financièr es de la realitat istorica e la realitat pel futur, realitats que seràs jamai ensenhadas dins l'escòla republicana, nimai a l'universitat.

Encara que lo president del sindicat d'estudiants d'universitats dèu ben saber que, quand serà lo seu temps, devendrà senador socialista aprèp aver castigat la dreita al poder. Dèu ben foncionar parier dins totes los Estats ? Vist çò que se passa ambe los socialistas catalans acarats als problèmas barcelonins e lo ròtle o non-ròtle del poder central, ara, poder tengut per ZP, lo socialista centralista madrilenc.

L'UIMM -Union de las Industrias e Mestièrs de la Metalurgia- a passat un sègle e s'es jamai arrestada de foncionar quitament pendent lo petainisme. Es un fons contra las caumas que la cotisa fonciona coma una assegurança e qu'es estat emplegat dins totas las negociacions entre lo sindicat dels patrons (CNPF puèi benlèu Medef) ambe los sindicats dels salariats del privat coma del public, ambe una fusion alquimica ambe lo politic, e un lobbiing fòrt al parlament parisenc (Senat e A.N.).

Vos asseguri qu'es de legir.

Un exemple de magouille politica, que desvaloriza l'Union Europèa dins la seuna volontat d'èstre democratica :

L'Union Europèa es una maquina per atudar la votz dels pòbles, pron utila en França per l'UMP per fargar una politica pro ultra-multinacionalas en díser "c'est pas nous c'est les autres".

Se volètz saber ont son los paradinèrs, cal pas legir L'Humanité ... lo 26 de novembre de 2007.

La tecnica "c'est pas nous c'est les autres" es tanben emplegada sus un autre terrenh.

Sobre d'autres terrenhs segur, mas pas totes ... car dins lo meteis jornal se podrà legir una novèla de l'UIMM [associacion sense comptable...e que sap elegit los presidents del CNPF e del Medef].

Se parla de distribucion d'argent per l'UIMM e lo sénher Denis Gautier-Sauvagnac ; se parla de negociacions que son frenadas, sovent l'argent de l'UIMM ajudava a far avança las negociacions dins lo sentit comun (costat patron e tanben costat avejaire sindical, aquò depen del rapòrt de fòrça e de la vision politica del moment - saber es l'utilitat del numèro de Marianne), lo modèl èra aver la patz sindicala contrariament a çò que s'explicava dins los mèdias de la part dels sindicats patronals o obrièrs, "c'est pas nous c'est l'autres"....

La sortida del numèro de Marianne es tanben un moment priviligiat de negociacion, quí vòl far pression sus quí ? E sobretot quí zo explicarà dins las premsas francesa e internacionala ? Benlèu traparètz la solucion dins lo libre que a servit de basa a l'article de Marianne...

Mots clau Technorati : sindialismes, França, France, magouilles

Corsa per la lenga bretona e abessonatge occitano-catalan d'Elx ambe Tolosa

Thu, 08 Nov 2007 08:34:28 GMT

Informacion en lenga catalana, aquí, en lenga bretona, ailà, en lenga francesa, aiçí. Per Occitània, avem sonque la corseta de Comenge a la Val d'Aran.

E puèi uèi cal destriar aquesta nòta de premsa que interessa Tolosa, car es ciutat afrairada o abessonada ambe Elx.

Se la causa es pron clara per nosautres godilhaires lingüistics, per las autoritats tolsanas de uèi, quand se cèrca sul site, Elx, se trapa .... res de res ! Quand se cèrca "Elche" se trapa un pauc d'escambis :

1Toulouse: Les villes jumelées, Relations internationales ...

... urbanisme. Elche. 200 000 habitants; Ville jumelle depuis 1981. la plus
grande palmeraie d’Europe : Patrimoine mondial de l’Unesco; ...

2Toulouse: Memurbis : un projet européen pour mieux appréhender ...

... Actualité. Ville pour tous. Coopération Toulouse- Elche-Coimbra. Memurbis :
un projet européen pour mieux appréhender la ville. publié ...

3Toulouse: Actualité, fr, toulouse.fr, le site officiel de la ...

... Ville pour tous. Coopération Toulouse- Elche-Coimbra. ... De ce constat est né Memurbis,
un projet de réflexion mené par Toulouse, avec Elche et Coimbra. ...

4Toulouse: Ville pour tous, Actualité, fr, toulouse.fr, le site ...

... Ville pour tous. Coopération Toulouse- Elche-Coimbra. ... De ce constat est né Memurbis,
un projet de réflexion mené par Toulouse, avec Elche et Coimbra. ...

5Toulouse: Relations internationales, Toulouse, ma ville, fr ...

... consulats. Les villes jumelées. La ville de Toulouse est jumelée avec
Atlanta, Bologne, Elche, chongqing, Kiev et Tel-Aviv. Le ...

Un jorn benlèu Tolosa aurà entendut que Elx es ben de lenga catalana, coma Tolosa es de lenga occitana, e laissar la promocion del francés a París e de l'espanhòl a Madrid.

La corsa per l'emplec internacional (entre catalan d'Espanha e occitan de França, sabi pas se cal parlar encara d'internacional aquí ?) del catalan e de l'occitan a pas encara debutada. Es encara de bastir.

Un projècte pels candidats de 2008 ? Tolosa 2013 ?

Mots claus Technorati : Lenga, Euròpa, breton

Document de trabalh per desvolopar una politica lingüistica

Fri, 02 Nov 2007 11:30:57 GMT

Dins un document de trabalh editat per las comunas de Catalonha (del nòrd), Jaume Roure, Unitat Catalana, plaça la politica lingüistica de la lenga dita regionala, dins unas perspectivas que los instruments bonapartistas vòlon jamai installar. E serà pas los discorses d'En Chirac o d'En Sárközy sul tèma que podrà enganar lo godilhaire, nimai los discorses generals que entendi al PSf o al PCf ...

Legissètz :

La transmission, l'ensenhament e lo sosten de l'usança sociala de la lenga catalana a Perpinyà coma de la lenga occitana dins totas las autras ciutats [Tolosa, Bordèu, Baiona, Pau, Lemòtges, Bellac, Nontron, Ribeirac, Tonens, Nerac, Peirigüers, Agen, Cáurs, Montalban, Albi, Castras, Aush, Tarba, Lorda, Ortès, Auloron, St Gaudens, Sent Guiron, Fois, Pàmias, Castelnau d'Ari, Carcassona, Limós, Besièrs, Montpelhièr, Narbona, Nimes, Alès, Aurlhac, St Ceré, Fijac, Sarlat, Brageirac, Briva, Tula, Guarat, Clarmont, Chamalièra, Lo Puèg, Valenci, Privat, Montelimar, Avinhon, Ais, Aurenja, Murèth, Arles, Marselha, Aubanha, Draguinhan, Gap, Brianconeta, Sant Tropès, Bolena, Banhòl/Cesa, Nimes, La Cieutat, Tolon, Niça, Moans Sartós, Seta, Vilanèva d'Òlt, Marmanda, Condom, Eusa, Dacs, Anglet, Arcaishon, Lengon, La Reula, Liborna, Valenci d'Agen, Castelsarrasin, Colomièrs, Blanhac, Balma, St Orenç, Ramonvila, Fenolhet, Portet, Lormont, Floirac, Pessac, Merinhac, Bègla, Paulhac, etc.], es ben segur element de la militança, d'una volontat dels ciutadans e de las ciutadanas, del ret associatiu, mas tanben dels elegits locals.

Tres mots essencials : riquessa, dever e dreit, tres mots que fan sovent páur als elegits parisencs o aparisenquits. Los elegits d'Occitània se pòdon despertar ?

Jaume Roure assegura que « lo catalan es pas un fenomèn de mòde vengut del passat e pòt pas èstre considerat sionque sul plan folcloric : - lo catalan fai partit del patrimòni de l'umanitat, es la ueitena lenga europenca, es la lenga d'un espaci d'emplec superior a 10 milions d'abitants, d'una region qualificada de motor de l'Euròpa »

Çò es vertat pel catalan, l'es benlèu pas per l'occitan.

Malgrat tot, l'occitan pòrta tanben los seus arguments :

- es un patrimòni de l'umanitat (mai reconegut en país forna que dins l'Estat francés)

- es estat la primièra lenga de cultura europenca, una referéncia -encara uèi- per la poësia, mai tanben per las matematicas, la biologia, la medecina, la lingüistica, la cançon, lo joglar, la convivéncia, la cosina, etc.

- es la lenga clau de la latinitat, ambe un pont lingüistic clar pel monde catalan, monde vesin e dinamic.

Escriurai tal Jaume Roure, «la defensa, la promocion, la mesa en valor de nòstra lenga e de nòstra cultura pòt e dèu èstre près en compte per las municipalitats, luòcs per excelléncia, luòcs de la presa de consciéncia, sense dobte un dels mai aprosmats dels ciutadans.»

La preséncia d'elegit d'Unitat Catalana en país catalan [del nòrd], coma la preséncia d'occitanistas en país occitan, Occitània [e pas simaplament d'encartats a un partit, mas de ciutadans e ciutadanas que sapiguèssen desvolopar una politica lingüistica per Occitània], es essenciala per la democràcia dins aquestes païses ; se mesurarà aital la dinamica politica de cada lista dins cada vilatge o ciutat d'Occitània a la preséncia dels occitanistas [segur que caldrà pas mesclar "occitan" e "occitanista"].

L'objectiu per Occitània es de tornar trapar sa dignitat. Las eleccions municipalas 2008 seràn indispensablas.

Mots claus Technorati : Catalonha, Catalunya, Catalogne, Occitània, Occitanie, politica lingüistica

AIRBUS A-380 : vòl comercial dins l'emisfèra sud

Thu, 25 Oct 2007 15:36:32 GMT

Es una bona novèla per Tolosa.

Sovent presentat coma un trabalh comun entre Alemanha e França, aqueste avion es bastit en Occitània [Tolosa amai lo sud-oèst d'Occitània, Gasconha e Lengadòc], Bretanha, e tanben Angletèrra e Espanha. Es un avion vertadierament europèu.

Es una bona novèla tanben per limitar lo nombre d'avions dins lo cèl e sus las pistas d'aeropòrts, car aumenta lo nombre de passatgèrs per vòl tot en donar un melhor confòrt.

Pausa aital un problèma d'infra-estructuras logisticas dels aeropòrts en Occitània e Catalonha.

A prepaus de l'avion se traparà vídeos aquí !

Mots claus Technorati : AIRBUS, Tolosa, Euròpa, Espanha

Limitar las asseguranças francesas sobre lo crèdit ?

Tue, 23 Oct 2007 11:08:16 GMT

L’UFC Que-Choisir vòl lutar contra los abuses sobre los crèdits

Fred Dufour AFP/Archives ¦ Le président de l'association UFC-Que Choisir le 13 octobre 2006 à Paris

L’associacion francesa UFC Que-Choisir començèt, diluns, un novèl site sul net, www.justeprime.org, per ajudar en francés los consomidors que pensan aver problèmas ambe los contractes d'asseguranças signats al moment de la debuta d'un emprunt.
«Un vertadièr sistèma d'abuses»
«Quand una persona contracta un crèdit a la consomacion, es sovent ajudada per l'establiment bancària de prendre una assegurança decès, incapacitat, e invaliditat», s'explica l’associacion. Ara, segons l’UFC-Que Choisir, tres milions de consomidors an soscrivut un crèdit a la consomacion ambe una assegurança. Aquò producís beneficis que son pas redistribuats per las companhia d'assegurança. L’associacion denóncia «un vertadièr sistèma d'abuses» e assegura en mai que «l’article L 331-3 del còdi de las asseguranças los oblígan de far participar los assegurats als beneficis tecnics e financièrs que realízan».
Ambe aqueste novèl site sul net, l’UFC-Que Choisir vòl debutar e ajudar los consomadors per defendre los lors dorsiers davans la justícia per cridar alprèp de mantunas companhias d'asseguranças la participacion als beneficis que lor dèvon tornar legalament. Un còp connectats, los consomidors pòdon trapar sobre aqueste site mantunes formularis adaptats a la lora situacion e las modalitats per debutar una procedura. Un calculador virtual ajuda per chifrar los prejudicis.

La Federacion bancària francesa ataca per difamacion
«Volem ajudar los consomidors de se defendre davans los tribunals», ça dís l'UFC-Que Choisir. «De mai i aurà mantunes gents que engimbraràn la procedura, mai de causas podràn cambiar. » Auèi, l'associacion pòt pas debutar un recors collectiu tal es estat fait dins d'autres Estats. La ministra de la justícia, Rachida Dati, a lançat, lo 6 de setembre, un grope de trabalh sul dreit dels afars. [ndg : Los deputats UMP avián jà interdit una lei sobre lo subjècte de crida collectiva contra las entrepresas-gangster, mantunes párlan de "banksters", fren legislatiu avans la presidenciala segurament aprèp un lobbiing ben plaçat ....i a pas que Brussèla pel lobbiing e lo non respecte de la democràcia electiva] «Esperem qu'aquò podrà entraïnar mantunas refòrmas e sobretot far dintrar l'usança del recors collectiu dins lo dreit francés. »
De lor caire, las bancas e los organismes de crèdit son pas contents d'aquestas accusacions de l'associacion. Per la Federacion francesa de las societats d’asseguranças, «los asseguraires aplícan los mecanismes confòrmes a la legislacion» . La Federacion bancària francesa, èla, a decidat d'atacar l’UFC-Que Choisir per difamacion.

Morgiane Achache, dins 20Minutes.fr, edicions del 22/10/2007 - 16h52

Mots clés Technorati : assegurança, assureur, companhia, compagnie, banca, banque, bank, banco, consomidors, consommateurs

Toulous' 2013 : i a quicòm que truca

Mon, 22 Oct 2007 07:18:19 GMT

Quand los elegits de tot caire son arribats per sosténguer la prepausicion de "Toulouse 2013" se son totes ligats a l'idèa que l'occitan i deviá aver un ròtle.

Esboçar las frontièras d'Estats per bastir l'Union Europèa que desiram, l'Euròpa de la patz, passa per un emplec digne de las lengas occitana e catalana, que son bessona e/o germana, que son de dimension europèa.

Totes los elegits i son tombats en accòrd dins los discorses de l'inauguracion de la Calandreta a la Dalbada -barri de Tolosa-, dins la realitat, a despart de remarcar que fauta l'occitan sobre aqueste portal de l'Euroregion [la fauta als politicians socialistas franceses e espanhòls], ... vesem :

l'avem, e quand aurem ....

Tolosa 2013 serem europèus sancièrs, sul bon camin !

Mas caldrà pas oblidar que, en Euròpa, avem dos Tolosa(s) (una en Occitània e una en Euskadi, lo redusit autonomic del Reialme espanhòl), mas los catalans an trapat una solucion que me sembla bona : Tolosa de Lengadòc, donc soi ben d'accòrd que Tolosa es ben de lenga d'Òc, que lo mot modèrne es occitan, donc Occitània [Tolosa d'Occitània e pas de França], donc s'es de Lenga d'Òc, una diplomacia de partatge, de paratge, es necessària per convéncer Bordèu, Marselha e Niça de portar lo primièr projècte de ciutats europèas de la cultura, en i associar tanben Barcelona, e aital demostrar a l'Euròpa, l'Union Europèa, de l'interès de las discutidas entre totas las administracions per bastir l'Union Europèa, causa que los pòbles occitan e catalan sábon far en parlar occitan e catalan, causa que las administracions centralistas espanhòla e francesa an pas encara comprès en nos pensar regionala sonque e nos embarrar dins un nacionalisme d'expansion que nos vòl far parlar anglés o brusselish, nimai dins las administracions localas. Donc es ben important de portar un projècte de ciutats per Occitània e Catalonha, projècte que los frens son espanhòl e francés per bastir l'U.E..

Los candidats a las municipalas deuràn aital portar projèctes novèls per las ciutats d'Occitània, que l'occitan i serà clau per èstre ciutats europencas sancièras, l'occitan es estat la primièra lenga europenca per la poësia trobadorenca e de l'administracion dels Estats modèrnes (Veire l'istòria del Ducat d'Aquitània dinca 1470, de Provença dinca l'arribada dels franceses, e del Bearn dinca 1789), e ambe l'arribada del TGV dempuèi Barcelona en 2010, las geografias dels transpòrts e de las lengas cambiaràn ambe un paradigme dels escambis puslèu eco-responsables : eco-logistica e eco-lingüistica serà realament abossonats e umanistas !

Es estat sempre lo projècte d'una associacion de liures ciutadans e liuras ciutadanas, d'Euròpa, que se sona lo CAOC. E malastrós qu'aquesta associacion e lo seu desvolopament siaguèsse jamai lo projècte dels politics en Occitània e Catalonha, ambe una ajuda normala per l'associacion aquesta.

Tolosa serà alara, cap de projècte en Occitània e en Euròpa, Tolosa serà capitala o serà pas.

Mots claus Technorati : Euròpa., Europe, Europa, Occitània., Catalunya, Catalonha, França, administracion d'Estat

Descobèrta : Ingalañ

Thu, 18 Oct 2007 07:35:16 GMT

Lo comèrçe balançat (equitable) local

Del productor al consomidor, pagar als productors lo prètz juste que l'ajuda a poder mestrejar los seus bessonhs normals, sosténer l'esfòrç agricòle d'autosubsistença es sens qu'un concèpte Nòrd-Sud. La solidaritat e l'equitat devon èstre la basa de cada escambi economic, ont que siaguèsse (en Bretanha, tal coma en Occitània, e se vei aital una autra dimension geografica de la consomacion e lo questionament camina lèu sobre l'origina del produït : quantes qm per arribar al consomidor ? [...]).

Per un comèrçe balançat local : Telecargar (tèxte en francés) (PDF)

Comèrçe balançat e descreissença

Tornar pensar la seuna manièra de consomir amb una volontat consomidoira dels produïts sanitoses e balançats (equitable) es una granda piada dins l'evolucion de las consomacions.
Çaquelà, se pòt pas envisatjar d'o veire del punt de vista isolat sense prendre en compte que devem s'engatjar sobre u naxe de desvolopament, un biais de consomir, pus localizat e pus pensat ambe rason, en téner compte de las resorgas naturalas de las nòstras dispausicion.

Lo desvolopament duradièr (en pensar a la transmission de parimòni pròpri que es de totes / totas, la planeta e lo territòri actual d'Occitània, per exemple) pòt e dèu se bastir sul modèl alternatiu de consomacion, alternatiu al biais de consomacion actual.
"Qual me pòt prestar una planeta per las generacions futuras ?"

Comèrçe equitable e descreissent : Telecargar (tèxte en francés) (PDF)

Nòta del godilhaire

Caldrà notar que l'associacion es Bretona e que empelga la lenga bretona pel simple títol de l'associacion, causa que sembla pas gaire la costuma en Occitània, es pietat per nosautres occitans e occitanas. Alara que fasem per emplegar l'occitan ? Ingalañ nos ensenha la via, per l'emplec de la lenga occitana e per aver un biais de viure (way of life in french) diferent al modèl que París nos a ensenhat fins ara. Fins ara, los occitans e las occitanas tocadas per aquesta pensada an gaire emplegat la lenga occitana per far passar lo messatge, aital lo vilatge de Correns que arriba dins aquesta dralha de comèrçe relocalizat, pausa pas l'emplec de l'occitan (provençal) coma un element natural de la demarcha o anament, e çaquelà totes los elements o las competenças i son.

En Bretanha, tal coma en Occitània, e se vei aital una autra dimension geografica de la consomacion e lo questionament camina lèu sobre l'origina del produït : quantes qm per arribar al consomidor ? Question essenciala per bastir una autra societat (pertot a la planeta), question que se podrà declinar sobre d'autres subjèctes que la consomacion, al nivèl de la justícia tanben, lo qm serà la basa per saber se i a justícia possibla o pas, es una acte politic anti-ecologica de pausar la justícia elonhat dels ciutats, e contra-Grenelle-de-l'environnement per evidença.

ingala : es la distribucion en general, en lenga bretona.

La question darrièra pausa lo ròtle de cadun dins lo modèl de consomacion sense limit, e en emplegar lo vèrbe prestar, se pausa lo problèma bancari, benlèu sense zo voler, la solucion bancari es benlèu aquí.

Aital ambe Engalañ la Bretanha se prendrà per la man.

Mots claus Technorati : Bretanha, Occitània, Comèrçe, equitable, balançat

Violéncia de la premsa e violéncia nacionalista : l'espòrt serà aital mal vist.

Fri, 12 Oct 2007 18:36:47 GMT

Quand l'espòrt es un acte de nacionalisme, las bandièras dels Estats son portadas tal unes trofèus agressius, o un acte revendicatiu dins totes los endreits possibles (aquí la fòto utilizada l'es pel servici de la comunicacion de la comuna de Tolosa), quitament sul balcon del mercat Victor Hugo a Tolosa, puèi aquí dessús s'apond la violéncia verbala de la premsa. La fòto se faguèt a Tolosa, mas es tanben una istòtia de "gros sous" parisencs : Arrêt sur Image e la seuna enquèsta, TF1 vòl piòts/tas dabans los fenestrons e pas dins las carrièras.

Lo nacionalisme francés es violent, sos mèdias tanben, es l'istòria francesa que parla, lo rugbí devendrà parier, quand aurà perdut lo seu èime pacific occitan. La professionalizacion del rugbí, contra lo rugbí de vilatge, donc d'Occitània, prepara la violéncia dins los estadis e la recuperacion nacionalista (d'expansion) d'aqueste espòrt.

Caça (segonda fòto amont, es la "Chasse aux pumas", los "pumàs" son los jogadors argentins - e l'òme sobre la fòto junta pòrta un arma e tira.)

Combat (primièra pagina de jornal 20 minutes amagat uèi per la publicitat)

Batalha (pagina centrala del jornal gratuït)

Quand l'espòrt serà pas un afrontament ? Serà simplament un jòc ? NON a la recuperacion politica del rugbí.

Que fasètz dissabte ? Ieu vau a la pesca e per astre, ai pas de television.

Vos interdissi çaquelà d'aprendre aquesta cançon per còr per las partidas venentas.

Mots claus Technorati : nacionalisme, rugbí, França, Occitània.

Quand la tecnologia nucleara francesa s'exporta, me sembla important de far saber ...

Mon, 01 Oct 2007 06:29:00 GMT

Bilan du Seïsme al Japon del 16 de julhet ( de l'exterior, i a res ! ... )

Seïsme atomic al Japon. Lo nuclear civil capvirat dins lo monde.

Lo 16 julhet de 2007 la centrala nucleara de Kashiwazaki-Kariwa es estada tocada per un seïsme pron bèl (de magnitud 6.8 sobre l'escala de Richter).

Lo Ret "Sortir du nucléaire" [sortir del nuclear] baila lo primièr balanç [en francés sul ligam].

Las centralas nuclearas EDF son pas adaptadas al risc sismic francés

EXCLUSIU : lo Ret "Sortir du nucléaire" publica mantunes documents confidencials, venguts d'EDF, lo risc sismic que amenaça las centralas nuclearas francesas.

1) Mantunes documents espudents que lo primièr es qualificat de "Figure confidentielle. A ne transmettre à l'extérieur d'EDF sous aucun prétexte" [De cara confidenciala. De pas transmetre a l'exterior d'EDF sense cap pretèxte]. Aquesta confidéncia pausa sistematicament lo problèma de la confidencialitat dels document nuclear, alara que es l'energia de totes/as ; escotatz la cronica (audio) de Corine Lepage (cronica escrita) uèi sus France Culture. Lo Ret "Sortir du nucléaire" valora que ren dèu pas èstre amagat als ciutadans/ciutadanas e dona al public mantunas donadas, precedadas de comentaris e decriptatges.
2) Un autre document intèrne d'EDF que mostra l'installacion del lobiïng per enterrar las donadas que permeton d'encausar critica sobre la tenguda dels reactors en cas de seïsme. Extraits:

- " Il faut mobiliser stratégiquement au dessus des experts pour lever la contrainte " [ Cal mobilizar estrategicament al delai dels expèrts per sortir la contranha ]
- " Il faut trouver une échappatoire à cette menace " [ Cal trapar un escapadoira per aquesta amenaça ]
- " Des menaces très importantes apparaissent notamment sur les réacteurs de Bugey et de Fessenheim " [ Mantunas amenaças pron bèlas apareisson del costat dels reactors de Bugey e de Fessenheim ]
- " Il faut défendre une position ferme d’industriel " [ Cal defendre una posicion dura d'industruial ]
3) Un tresen document de 9 paginas dins que se pòt veire en particular:

- un tablèu qui mostra lo còst total (1,9 miliard d'€) per las òbras que caldriá obrar... mas qu'EDF refusa d'obrar.

- l'avoada que mantunas òbras son tecnicament impossiblas de realizar (... au cas que EDF auriá per fin acceptat d'o financiar)
4) E enfin, un darrièr document difusat gràcia a las revelacions del ret "Sortir du nucléaire", que mostra coma EDF a falsificat mantunas donadas sismicas (una granda costuma a EDF).

Occitània es concernida per la foscor de l'informacion donada per EDF e AREVA [entrepresa francesa] a prepaus del nuclear, en valèia de Ròse o de Garona, mai tanben dins mantunas centralas nucleara en Catalonha.

Aprèp aver legit aquò mes soi demandat que fasiá bolegar la cròsta terrestra ? La responsa es aquí !

Dins aqueste dorsier, Olivier Bellier tracta dels tremolaments de tèrra. Prepausa lo « motor » dels tremolaments de tèrra (o seïsmes o terratremols) e lo lor ligam ambe la tectonica de las placas, modèl que explica auèi l’ensemble de la dinamica e de la vida intèrna de la Tèrre.

Puèi explica las diversas aisinas que ajúdan per estudiar los seïsmes e las falhas que se fan. Dona tanben la « vida sismica » per Elsàcia, Provença e Gasconha. E la Provença particularament, ont i a mantunas centralas nuclearas e l'EPR (previst).

Somari

Mots claus Technorati : EDF, nuclear, nucléaire, libertat, premsa, informacion, Provença.

Istòria bushista, longa istòria ...

Thu, 27 Sep 2007 10:09:00 GMT

Los dos documents son en lenga francesa, mas important de saber, perqué un Sarkozy o Kouchner son per la guèrra, o amic de Bush ... Sabi pas se damoraràn lèu sul net ? Alara, gaitatz tanben que es encara temps.

L'istòria comença ambe la mòrt d'un Kennedy, mas lo retrò es pron instructiu... Atencion es en francés del Canadà.

Espèri que n'avètz pron per saber ont son los dangièrs e que cal far per defendre la patz al monde. La conclusion serà : Familha Bush = liberalisme economic ben atribuat = finança = armament = guèrra = màfia organizada. ... Quí comprendrà pas los integristas musulmans, lor podrà daissar al mens la maissanta cara que l'occident prepausa al monde.

Tot acte, TOT ACTE, de violéncia es repreënsible... quitament pels comerçants d'armes.

Mots clés Technorati : Bush, armaments, armements, violéncias, entrepresas, firms, entreprises, EUAN, guèrras, guerres, wars

CFDT e Euròpa

Mon, 24 Sep 2007 09:20:37 GMT

La CFDT a sortit una dobla pagina per s'inscriure dins lo 50en aniversari del tractat de Roma.

Aital podem legir de l'Union Europèa, en pagina II :

« La diversitat

Es atanben una fòrça e una riquessa de l'Euròpa. Alara al moment dels alargiments successius, l'Union s'es enriquida de nòvas oportunitats, contrariament a las crenhanças sovent exprimidas. Son, auèi, los novèls Estats membres que ennáuçan la creissença economica en Euròpa. L'Euròpa es una mosaïca culturala extremament rica e diversificada. La multituda de las lengas e mantunas istòrias a jamai frenat, a totes los moments, mantunes escambis a travèrs lo continent sancièr, ni la curiositat dels Europèus envèrs de las culturas del monde. Aquesta extra-ordinària diversitat dins las visions nos dèu ajudar a melhor comprendre lo monde. Lo quite avenidor de l'Euròpa exigís que cal combatre tota las temptativas de replec sus se e de xenofobia. L'Euròpa dèu damorar dubèrta sul monde. »

Quí vòta FN* en Euròpa ? (* o equivalent )

Quand se parla de diversitat en Euròpa, es benlèu per oblidar la francesa de diversitat !!

Quand se parla de diversitat en Euròpa, cal pas pensar que lo nafrat curat per l'UE seriá França !! [ Pec de godilhaire... ]

Quand França se prendrà en carga per aquò far ? Las aisinas son las Cartas Europencas ... Las aisinas son las accions dels elegits locals ; las dubèrturas d'esperits son dins un ensenhament fòra E.N. (o per desfauts dedins, mas en classas bilingüas, occitan / francés) ; las aisinas son dins la volontat dels pòbles de França (e ne fauta pas !)...

Quand la vision de França serà realista en çò dels sindicats coma dels partits ? Quand l'Union Europèa non serà presa en boc emissari de las causas que lo politic en França vòl pas curar in situ, en dedins.

Jo me recòrdi que lo primièr 14 julhet en França es estat la « Fête de la Fédération » e que los Dreit de l'Òme son estats traduït en occitan per dos avocats de Bordèu... Puèi la revolucion es devenguda pre-bonapartista, ambe la « Fête Nationale » e un imne anti-europèu & sanguinari, que uèi per malastrada entendem dins totes los estadis de l'espòrt nacional occitan, lo rugbí. Mas uèi sem al bonaparstime people.

D'aquesta diversitat francesa que nega las identitats de las regions, avètz comprès : n'en vòli pas mai.

Alara, França (per dire los d'Occitània), tas lengas te díson : LIBERTAT, EGALITAT, FRATERNITAT ... e cantem Se Canta, un cant d'amor e de patz o La Copa Santa, un cant d'escambi entre dos pòbles dignes e fièrs, aquestes pòbles sense Estat que an pas esperat l'UE per escambiar, e puslèu pas se far la guèrra, a malgrat de las violentas vesinas França e Espanha.

E pel replegament sus se, avem pas trapar melhor que lo pòble francés e las seunas frontières naturelles... cridadas dins totas las escòlas jules ferry de França, un nom per las escòlas "republicanas e laïcas", un nom d'un grand colonialista francés (legir lo seu discors del 25 de julhet de 1885 a l'AN.)

Quand los franceses escrívon sus la Diversité, es l'espital que se trufa de la caritat, o, Messorga e mentida son las deux mamelles de la France.

Mots claus Technorati : Union Europèa, Union Européenne, Unió Europea, European Union, CFDT, sindicat, syndicat

Líder = menaire en lenga catalana

Sat, 22 Sep 2007 07:54:25 GMT

Aquesta 2a JORNADA GENERACIONAL D'ECONOMIA me sèmblan interessanta.

La necessitat dels lideratges [o leadership en francés ! e menaire en occitan]

La session inicial de la JornadaGE2 tracta de la necessitat dels lideratges com un element clau dins la transformacion d'organizacions, sectors d'activitat e països sancièrs. La rapòrt abordarà tant d'aspèctes teorics coma practics de la man d'expèrts ampliament reconeguts.

Àngel Castiñeira, professor e coordinador de la Cadièra "Lideratges e Governança Democratica" d'ESADE, exposarà la marca conceptuala per entendre los lideratges e la seuna importança dins los procèssos de cambi a tot nivèl. Tanben descriurà las coincidéncias e diferéncias entre lo lideratge individual, collectiu e de país (segur que serà per Catalonha que es pas encara un Estat).

Andrius Kupcinskas, cònsol de Kaunas, segonda ciutat de Lituània, donarà la vision aplicada de l'importança dels lideratges dins un país -Estat- que recentament a agut d'assumir un protagonisme inedit sobre lo seu futur aital coma cambiar de modèl economic e politic.

Aquesta session donarà una passa pels rapòrts en parallèl que se tractarà de diverses tèmas religats ambe los lideratges individual e collectiu (vegètz lo programa, e pensatz que las municipalas, cantaonala -CG, puèi CR e Euroregion), per acabar ambe la session comuna de lideratges de país.

Accedir

L'Arc Miègterranenc, diagnostics compartits

Dins la darrera JornadaGE s'es desvolopat que los objectius al futur de l'economia catalana s'en van mai enlà dels seus limits geografics (Principat) e que aquestes son, ambe variacions, pels autres territòris de l'Arc Miègterranenc.

Entre los objectius comuns que se tractaràn pendent la JornadaGE2 cal destacar la necessitat de gestionar de fòrma individualizada e locala los pòrts e aeropòrts, de relançar l'esperit emprenedor, d'internacionalizar l'activitat economica e tanben d'assolir una majora dimension entreprenariala, entre d'autres.

Lo lideratge collectiu a de permetre addicionar enèrgias e crear sinèrgias entre divèrsas organizacions per cambiar sectors sancièrs e ajudar a sobremontar deficits que van mai enlà de l'entrepresa individuala. La JornadaGE2 tractarà del potencial de trabalh en ret, de la fusion entre entrepresas e entitats aital coma la collaboracion entre lo sector public e lo privat dins la creacion e gestion de las infra-estructuras.

Es per aquestes motius que la JornadaGE2 s'òbre als autres territòris de l'Arc Miègterranenc, donc Occitània. Dins l'edicion d'ongan comptarem ambe la participacion de rapòrts e lo susten d'entitats de totas las seunas regions. E mai que tot pensam comptar ambe assistents tant de València e las Balears coma del Principat. D'aquesta manera lo debat ne sortirà enriquit e la repercussion mediatica reforçada e amplificada.

Las entrevistas

En Germà Bel, professor d'economia de la UAB e cargat de la JornadaGE2 pensa sobre l'impacte del deficit en infra-estructuras de l'Arc Mediterranèu. Bel, incidís sobretot dins las analisis per la gestion aeroportuària actuala e propausa alternativas per la melhorar.

Lo menorquin Guillem López, cap d'economia de la cadrièra a l'UPF e conselhièr de la Banca d'Espanya es un bon coneissedor dels objectius de l'Arc Miègterranenc. Destaca lo seu estudi “Les tres K a l'Euram.” A l'entrevista aprofondís dins los objectius dins lo capital uman, public e social de l'Arc Miègterranenc.

Accedir

S'òbre lo periòde d'inscripcions

Las personas interessadas en assistir a la JornadaGE2 ja podètz far las vòtras inscripcions. Vos tornem dire que las personas inscritas abans del 30 de setembre tindràn un descompte de 15 €.

Accedir

L'enquèsta de la JornadaGE2

Quina es la causa de la caiguda de l'esperit entreprenarial al nòstre país (catalan) ?

Accedir

Lo Butletin e-JGE es un mejan de difusion de la JornadaGE2

La JornadaGE2 autoriza e conselha lo renviament d'aqueste messatge a totas las personas que poguèssen èstre interessadas dins lo contengut - pensi als occitanistas de totas las institucions foncionarialas francesas, mai tanben als entreprenaires que totes párlan occitan, dins las CCI o fòra ! L'occitan es pas simplament lenga patrimoniala, o folclorica qu'es engabida per l'E.N. dins lo títol de "langues régionales", gràcias als catalans sem dins l'ARC MIÈGTERRANENC !

E lo que parla e escriu -alfabetizat- l'occitan podrà accedir aviat al programa, sense traduccion. Avís a la populacion d'Occitània, l'occitan es lenga d'avenir per l'ARC Miègterranenc !!

Mots claus Technorati : Collòqui, Colloque, Catalonha, Catalunya, Arc Miègterranenc, Arc Méditerranéen, França, Occitània, Conselhs Regionals, Conselhs Generals, France, Provença, Provence, Aquitània, Lengadòc, Dalfinat, Auvernha, Lemosin, Languedoc, Montpelhièr, Perpinyà, Marselha, Tolosa, Bordèu, Niça

Quand i aurà fusion ambe aquestes tèmas : Tolosa serà normala

Thu, 20 Sep 2007 23:14:59 GMT

« La culture sera capitale ! » Es una frasa en francés, e jo apondrai : i a pas de cultura sense lenga [non al verbiatge administratiu a prepaus de cultura! Cal èstre CLAR e POSITIU !], la frasa lançada per l'associacion "Toulouse 2013" que recebiá la premsa dimarç 18 de setembre per presentar las avançadas de la candidatura tolsana al títol de capitala europenca 2013.
Als costats de totas las collectivitats localas (segur lo CG e lo CR, mai tanben lo "Grand Toulouse"), lo cònsol Jean-Luc Moudenc a tornat brembar los enjòcs culturals e economics de la candidatura e sotalinhat lo ròtle essencial dels citadans. Segur lo godilhaire es un ciutadan : alara, ont es l'occitan dins aquesta manifestacion ? Me sembla aver entendut a parlar que nos -occitanistas- caldriá èstre implicats ? Bon, perqué pas, mas d'autres son pagats per montar aqueste projècte, nosautres, qué ?
.... Pour lire la suite : >>www.toulouse.fr/-2630.html Per ne saber mai e cridar per demandar l'occitan, clarament e pas simplament ambe l'ajuda d'associacions de volontaris coma pel Festenal Occitània.

FESTIVAL OCCITÀNIA, Los Orients d'OCCITÀNIA ( jo ai trapat l'accent sus la majuscula ...)
Per la 8ena edicion del Festenal "Festival Occitània", del 22 de setembre al 27 octobre de 2007, la cultura occitana e sa contemporaneïtat es a la fèsta, per sa lenga.
400 artistas e 50 eveniments testimònian del mesclatge entre Occitània e culturas miègterranencas. Mesclam culturas, tant que damora un pauc d'occitana !
Una quinzena de comunas particípan a las festivitats ; soi pas segur que entendon totas lo messatge !... [la pròva "Toulouse2013" !] Del teatre als espectacles de carrièra, de la musica tradicionala al jazz, del classic al bal, dels contes pels dròlles a las conferéncias [sempre apreciadas per PDB], de la calligrafia a l’art contemporèu : la cultura occitana se limita a la cultura de l'aver, quand passarem a la cultura de l'èstre E de l'aver, alara i aurà implicacion sancièra de totes los ciutadans e totas las ciutadanas, es lo projècte segur de l'IEO en general. Per ne saber mai picatz aquí.

La CULTURE de l'aver s'escriu ambe un grand K, lo K de las subvencionitas [escrivi pas aiçò perqué cal pus subvencion...coma zo podriá pensar lo director de la comunicacion de Tisseo], es sempre una bona causa per la Kreacion [cal ajudar a la creacion en lenga occitana], pels intermitents [cal ajudar los intermitents a aver mercats], la nòva creacion occitana a mestièr de despertar de las populacions educadas e ensenhadas al monoteïsme lingüistic francés, mas quand la cultura serà sonque administracion, serà la KULTURE ... serem sempre mal biaçuts !

Cal l'occitan pertot dins las escòlas [escoleta dinca l'universitat, quitament a TLT ... o sus totas las ràdios localas], escòlas de la ciutat, escòlas de la ciutadanetat, l'occitan ciment de la societat tolsana [sense grand contornament del problèma francés a Tolosa], e que la creacion occitana siaguèsse pas frenada pel sistèma francés d'ensenhament. Alara podrem far totes los concorses del monde per èstre quicòm sus la planeta, en 2010, 11, 12, 13, 2014, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, .... SEREM UNA NACION NORMALA.

Mots claus Technorati : grand contournement, Toulouse, Tolosa, Cultura, culture, festival, Festenal, Occitània, Occitanie.

La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, utopia o democràcia !: Organisations

Particularament pertinent

Romavatge a Lorda

Letra d'un lector del meu blòg

Quí se trufa de nosautres ? París !

Reire-cors de la "magouille française"

Corsa per la lenga bretona e abessonatge occitano-catalan d'Elx ambe Tolosa

Document de trabalh per desvolopar una politica lingüistica

AIRBUS A-380 : vòl comercial dins l'emisfèra sud

Limitar las asseguranças francesas sobre lo crèdit ?

L’UFC Que-Choisir vòl lutar contra los abuses sobre los crèdits

Toulous' 2013 : i a quicòm que truca

Descobèrta : Ingalañ

Lo comèrçe balançat (equitable) local

Comèrçe balançat e descreissença

Violéncia de la premsa e violéncia nacionalista : l'espòrt serà aital mal vist.

Quand la tecnologia nucleara francesa s'exporta, me sembla important de far saber ...

Bilan du Seïsme al Japon del 16 de julhet ( de l'exterior, i a res ! ... )

Las centralas nuclearas EDF son pas adaptadas al risc sismic francés

© Pierre Bédard

Istòria bushista, longa istòria ...

CFDT e Euròpa

Líder = menaire en lenga catalana

Quand i aurà fusion ambe aquestes tèmas : Tolosa serà normala