La traduccion lèu serà faita pel Partit Occitan quora seràn organizats.

Es pas de creire … L’atemptat del productivisme francés en Occitània es estat inocentat per la justícia francesa en Occitània. Al mens las causas son claras, non ?

Aprèp n’i a que diràn que lo nacionalisme francés es pas d’expansion !

Tolosa es estat lo terrenh de jòc del productivisme agricòle francés, quí zo podrà negar. L’Estat e las entrepresas ajudadas per l’Estat per aver un mercat de lenga francesa seràn jamai condemnats per la justícia francés, tot es fait tala una provocacion politica, provocacion nacional-expansionista.

-°-

Libération a tractat lo subjècte de l”«identité nationale», e a l’astrada d’una pagina ai agut d’aver aqueste article que liga lo mercat liberal e França.

Mas perqué simplament ligar aiçò a l’actualitat.

L’Estat francés es bastit per donar un mercat e dinèr al poder parisenc, res d’autre. Lo mercat francés o parisenc es simplament la primièra rason de la conquèstas colonialistas francesas, sul continent europèu o d’oltra-mar ; aiçò a debutat en … 1209 – es pas sonque una question modèrna.

L’Estat francés uèi seriá mal gerit, per un partit ultraliberal e donc una filosòfa escriuriá aquestas règas dins Libération.

Mas pas conéisser l’istòria economica francesa, e sobretot dels tròçes a quí se nega una istòria pròpria ! Se nega encara uèi de donar l’istòria dels tròçes fagocitat, perqué ? Perqué son justament dangieroses per descriure lo problèma economic que pausa França, per sempre.

Se Bretanha es estada assimilada sense respectar lo contracte signat ambe lo poder en plaça ailà ; las rasons son economicas.

Se Simon de Monfort a envadit Lengadòc (lo primièr tròç d’Occitània) es gràcia al sosten financièr de las bancas italicas e la fisença donada pel Papa.

Se lo reialme d’Arles èra objècte d’assimilacion al Comtat de provença, puèi a la familha d’Anjòu, puèi al patrimòni del rei francés de París, èra per sa situacion politica e economic sul ròse e pel Sant-Epèri germanic…

Se lo Ducat d’Aquitània es estat destrusit pel Rei de París, dins una guèrra dicha franco-anglesa, es per recuperar la poténcia economica del pòrt de Bordèu, 30 còps mai bèl que la ciutat de París ! 1453 es data de la batalha perduda e los chaples an poscut debutar ; 1470 lo mercat aviá mestièr d’una sola lenga alara que lo Ducat aviá doás lengas (latin e gascon).

Puèi quora lo govèrn francés a volgut existar, èra per protegir los dinièrs parisencs [lo proteccionisme èra sonque per Paris, pas pels esclaus-subjèctes novèls ; lor caldrà far allegéncia abans d’aver unes dreits economics !], lo proteccionisme francés es non pas brica per losCatalans o Bascos ambe lo Tractat dels Pirinèus…

Etc.

NON França es ontologicament un mercat de la francofonia, es lo dangièr planetari. L’argument de Myriam Revault d’Allonnes explica donc que la modernitat del problèma. la realitat es puslèu mai que l’istòria modèrna ambe un punt de vista marxian sobre l’afar francés e sas conquèstas.

Collaboracion

Se parla dels migrants ispanics que per « devenir american » (Ciutadan dels Estats Units d’America del nòrd) son forçats de far l’armada en Irac. Avem aquí lo meteis fenomèn. E alara se cal recordar un certan general Bugeaud (es un document de junh 2008 !). Que fasem en Alfganistan ?

Los impèris an sempre agut mestièr d’instrumentalizar los pòbles dominats, e de pausar gendarmes per apatzimar los païsans un pauc tròp croquants, e los ciutadans flacs o unes collectius sense defensas per poder sobreviure sobre lor esquina, els e lors idèas colonialista («colonialisme de l’interior», Robert Lafont). Los Occitans, los Bretons, los Còrses, los Catalans, los Alsacians, los Lorrens, los Savosians, los Goadelopeans, los Martiniqueses, los Guianeses, etc, son los que son mai sovent plaçats al front en 14/18 ! Puèi es estats los Africans de las colonias d’oltra-mar. E n’ai d’autres exemples. L’Estat militarista francés es pas doç ambe los que son pas son modèl uniformizador, aquel del rei quitament en republica (ai encara al cap mantunas frasas en junh 1992, per l’installacion de l’article 2 sobre lo francés republican, reaccions de deputats socialistas per glorificar los edictes del rei sul tèma de la francofonia, aiçò en republica !).

Es pas la fauta dels militars aquestes, es la fautas dels ciutadans que vòtan per aqueste sistèma, que vòtan per aquestes personatges sense jamai se pausar questions sobre lor qualitat de promotor d’una ciutadanetat que siaguèsse pas la version Ernest Renan de la dominacion nacionalista francesa, es de dire que vòtan pels partits nacionalistas militaristas franchimands (sobretot en Occitània, Bretanha, Euskadi, Catalonha, Corsega, Martinica, Goadelopa, Guiana, Alsàcia, Savòia, Picardia, Flandras, Normandia, Kanaky, Polinèsia, La Réunion, etc.).

L’instrumentalizacion es sempre la meteissa, cal èstre bon nacionalista francés, bon per acceptar l’expansionisme parisenc. Aital lo ministre Nouveau Centre felicita lo soldat per èstre plecar pel sistèma parisenc de pensada politica, es un acte de nacional-compatibilitat : « si tu n’aimes pas la France tu la quittes » es del meteis escantilh, la meteissa sonçaina.

Concretament

Ounoussou Guissé es Francés, sense cap de dobte, perqué ? Perqué viu en França, una region o província de França, aquesta region es devenguda francofòna, abans l’arribada dels poders parisencs, centralista reial, o jacobin e republicanista. Es Francés e auriá agut de meritar un trabalh diferent d’èstre soldat pel nacional-militarisme francés.

La region d’origina de Ounoussou Guissé es Normandia, una region qu’a condemnat (prenem lo mite aital) una Jeanne d’Arc segon las leis del Ducat de Normandia, per astre aquesta femnòta devenguda mite, es estada condemnada, cremada, coma los «Bons cristians» èran condemnats pels poders militars franceses quora son arribats en Occitània, a partir de 1209, dinca 1242 (e benlèu mai tard) (Occitània-Lengadòc a suportat 50 annadas de guèrras francesas per èstre assimilada al sistèma francés o parisenc, puèi la lenga es estada IMPOSADA per la fòrça).

La justícia francesa perlonga una «action en constestation de la nationalité», aital podem dire que la nocivitat de las tèsis d’Ernest Renan es sancièra, dempuèi que son estadas acceptadas pel sistèma colonialista o nacional-expansionista francés, la votacion de 1992 de l’article 2 de la ConstiTion es la clau d’un sistèma de dominacion lingüistica francesa. Podem alara afortir que la justícia francesa es un acte d’antidemocràcia sancièr.

La nocion de ciutadanetat es clarament mesclada ambe la nocion de nacionalitat. Aital Ounoussou Guissé es de cultura e lenga francesa, donc de nacionalitat francesa perqué viu en Normandia, mas se li refuzava la nocion de ciutadanetat, la lei se disiá contra el. Per l’identitat nacionala es puslèu mai complicat ! L’identitat segurament multipla, se podrà pas dire que la seuna identitat es non pas individuala ni mai collectiva, e de tot biais aurà res de veire ambe la nacionalitat francesa, aquesta identitat stricto sensus ligada ambe la sola lenga francesa, de Normandia o pas.

Lo cas aqueste es fòrt interessant pel debat sobre lo debat sobre l’«identité nationale» del sénher Besson. Aital cal assegurar coma una document important lo supòrt que publica l’articlòt, Libération prepausa un numèro especial que cal aver crompat.

Mediatizacion

Per aver un punt balançat, cal Libération [Libé.fr es tanben un nacionalisme !]; per anar del costat «Citoyenneté» e la sampitèrna manipulacion politica d’esquèrra, cal aver lo nacionalista L’Humanité [Huma.fr es un nacionalisme.], son sindicalisme e son esquèrra nacionalista francesa. La CGT espectacle e l’engatjament politic del corporatisme universitari montpelhierenc cromparà lo segond. Cal remarcar que los dos jornals prepausan una edicion lo meteis jorn, e que ni La Croix [una crotz qu’es tanben ambe .fr pel site Internet], ni Le Figaro [Lo fig es tanben ambe un .fr] son dins aquesta prepausicion actuala e presenta. Dins La Croix lo punt de vista nacional-expansionista francés es prepausat de temps en temps, per exemple aqueste article :

La Croix pòrta al debat un professor d’una universitat parisenca, son expression es una engatjament nacionalista francés, cal ; parla de trebol d’identitat, perqué cal pas assegurar la diversitat de l’identitat [caldriá espsicanalisar son punt de vista personal], li pausa un problèma. El, veirà l’identitat a l’unitat, coma França l’a sempre prepausada. Mas me sembla important çaquelà de tractar lo subjècte, contrariament an aquestas esquèrras que, dins un programa de France Culture refusa d’abordar lo subjècte [l’apartheid francés e republican en Argèria a refusat d’abordar lo problèma coma Slama que son istòria es tanben tunisiana], prenem en compte las consequéncias qu’an degut suportar en Argèria coma pè-nègre, o en colonials per la familha tunisiana d’un Slama. Mas justament, las conséquencias exigísson lo debat (car l’«Histoire de France» se podrà pas aital simplament oblidar), e pas de damorar mut.

Cal èstre balançat per escriure un comentari sobre L’Humanité o La Marseillaise, lo productivisme d’esquèrra a destrusit civilizacions sancièras ; donc aqueste article es novèl. Mas zo fan perqué an enfin comprès que lo mercat dels imperialismes francés o anglés son las debutas de las mondializacions nivelatriças e del capitalisme sense realitat territoriala ! ENFIN ? Mas lo problèma damora de l’instrumentalizacion politica de la realitat, per convenir als actes politics e las decisions politicas. La realitat impausa pas lo politic, es l’inrevèrs.

Per l’esquèrra donc, avem l’afrontament Jules Guesde / Jean Jaurès qu’es encara viu, entre una vision tecnocratica e estatala (marxista o dicha aital, marxista car data del XIXen sègle), e una vision occitana e una istòria bravament mai longua que l’arribada dels Franceses en Occitània. Lo debat serà abordat segurament dins los debats de l’Ostal d’Occitània dissabte venent. (atencion : d’escriure sobre l’esquèrra, vòl pas dire que las accions de la dreita m’agrada).

Plan conectat

Nov 17th 2009
Del Economist.com

Quines Estats an lo melhor WiFi hotspots?

Intenret sense fial s’espandís pron lèu. Uèi los òmes d’afar an mai de 286,000 punt Intenret sobre lo planèta a lor despausicion, causa que cal comparar ambe los 53,700 cinc annads abans, explica JiWire, una companhia de mesura dels mèdias sul net. Per aver adoptat aisidament e d’ora las installacions liuras del WiFi, los Estat Units d’America del nòrd an lo mai de punt liura Internet, quitament China aumenta particulament aviat son fialat. Ric estats ambe la melhora tecnica acostumança e culturas (tal Sud Còrea) figura fins aprèp. Mesurat per persona, Sweden e Reialme-Unit baila lo melhor nivèl d’accès als punts liuras.

Las chifras son per Estat, la traduccion es complicada quora los imperialistas mesclan “Estat”, “estat”, e “country"/país”.

Lo nacionalisme d’esquèrra es un conservatisme, es un nacional-expansionisme, es una violéncia d’Estat, es far suportar al pòble los diktats militaristas del l’Estat centralista francés, pertot dins los servicis publics : Ambe l’Estat tot seriá bon. L’Estat es sanctificat republicanament, una novèla religion de servici public. Aiçò pertot dins los partits, mai tanben dins los sindicats, quitament a la CGT electricitat o CGT espectacle ! 

L’occitanisme politic explica dempuèi 1970 que NON !

L’esquèrra francesa èra ontologicament incapabla de capitar una tala reforma, en parlar sonque d’aqueste article. Lo problèma es que la dreita zo far devath lo pretexte de liberalisme economic que seriá bon per las regions e los territòris.

Cada còp ambe França se cal mesfisar.

-°-

Mercat dels nòu-occitans o nòuvenguts en Occitània.

La reforma que cal far, es aquesta de l’Estat, la PREFECTORALA, per començar, l’EPAD per contunhar. Vos signali qu’al moment de la nacionalizacion d’Elf Aquitània la consequéncia primièra es estada la pèrda del sièti social a Pau-Ortès, la nacionalizacion èra una presa de poder al benefici de l’Estat central contra Gasconha. E alara Elf-Total es devengut un instrument de la Françafrica.

«Se pensa que las collectivitats son mal geridas e endeutan França. Es absoludament faus. Las collectivitats an pas lo dreit de votar mantunes deficits, alara que l’Estat l’a fabricat tal una practica costumièra.» (totes los gestionaris de dreita o d’esquèrra – vist que la partidocràcia francesa refusa a las regions poders e gestions responsablas ! I caldrà ben un jorn arribar de destrusir aqueste sistèma irreformable e irresponsable tant que París governa.)

Es ben clar l’argent public es mal gerit per l’Estat.

E se sap las realitats de las bonas gestions localas, sobretot la mai granda eficacetat que la gestion d’Estat, dels licèus e dels collègis, dels pòrts o de las rotas ! Es pas simplament una question d’identificacion «regionalista». E sabètz que soi pas regionalista.

Alara, los elegits locals zo sábon, perqué la reforma de l’Estat es pas estada faita pels poders d’esquèrra ? Perqué l’Estat es pas estat reformat per donat totes los poders budgetaris als poders que son pas en dreit de fabricar deficits publics ?

La question es pausada pels pòbles de França, al pòble occitan en particular.

Nòstres elegits, nòstras elegidas, creson en anar a París (la republica es una fe), alara an pujat a París. Aiçò sembla a Catalonha al sègle XIXen !

Uèi los Catalans e las Catalans son modèrnes/as, son un pòble autoadministrat e van votar dins una consulta populara (aquí Sant Cugat – seguissent aital lo dreit a l’autodeterminacion assegurada per l’ONU en 1947, e aiçò pacificament al mens que l’armada madrilenca arribèsse ambe lo sosten de París e de l’U.E. ?) :

Per ne saber bravament mai e per seguir aquesta actualitat amagada : www.vullvotar.cat.

País Nòstre organizarà una sortida lo 13 de decembre dins mantunas ciutats de Catalonha, vos podètz apondre al viatge. I a los democratas e los autres.

Dementre aiçò avem en Lemosin, mantunes militants que resístan, e que votaràn pas.

http://arrilemosin.free.fr/limotges/

Benlèu que totes los comentaris vulgars qu’ai poscut legir a Tolosa auràn pas l’escasença d’anar veire lo cap d’òbra ?

Senon podrà legir l’article en anglés, la premsa parisenca ne parla pas.

Max Roqueta serà benlèu un jorn ensenhat als isolats tiruferaris tolsans. La literatura fa pas tot per una lenga, es tanben la cultura que lo pòble pòrta, aiçò tanben es important e puèi es important de poder s’exprimir en occitan a tot moment, dins una societat normala.

Aital se París parlava polonés, segur que l’Académie française seriá contenta.

Well well, may be the english people is more clever than the tolsan-occitan-franchimand one ?

Çaquelà la vulgaritat serà pas acceptada.

La publicacion de courrièls es necessària per duèrbe lo debat – e coma soi democrata contrariament al FN (e sos amics volontaris o pas) que pòrta l’interdiccion de l’occitan coma una nòrma politica.

Los darrièrs còps que de ciutadans franceses nascuts a Tolosa o pas, m’an dich qu’èri a imposar l’occitan, ai respondut :

«- Jusqu’à plus ample informé, c’est bien le français qui fut imposé à Toulouse, pas l’inverse» E segur un problème d’éducation nacionalista francés e sa resulta violenta.

Es un pauc extra-ordinari de veire que la faiçon espanhòla de criticar los Catalans se rebèrta dins las responsas que vesem suls clatussatges ambe los Franchimands contra l’occitan.

«Café para todos» shiulava Frederico Franco. Lo sistèma bonapartista francés es estat installat per las tropas de Bonaparte, e per las piadas guerrièra d’un Occitan-Lemosin, lo general Bugeault (ambe plaça e avenguda a son nom a Lemòtges uèi), general qu’es estat remarcat per aver provocat quicòm que serà la règla en temps de guèrra quora lo pus fòrt se podrà pus combatre sobre los camps militars, se farà guerrilla. Per l’occitan es pus lo moment de la guerrilla. Cal peticionar e manifestar.

«En France on parle français» explica aqueste collaborador del sistèma politic imperialista parisenc a Tolosa.

«Speak white» explicava l’Anglés al Canadà, per dire que caliá abandonar lo francés – uèi al Quebèc sense la «Loi 101» i auriá pus de francofònes al Canadà. Causa normala ailà, pel francés, perqué seriá anormala per l’occitan aquí ?

Quin modèl politic voldrà imposar lo punt de vista d’A.Legrand ?

Messatge important per totes los tiruferaris tolsans de l’occitan, un conselh de lectura :

Cal legir lo document dins lo francés de l’epòca, Estienne La Boétie fasiá un esfòrç per escriure dins la lenga de París, s’amerita de l’aver dins sa version originala.

Lo problèma fonetica de las populacions occitanas qu’an re-après l’occitan es sovent clar e lo vertadièr problèma de las annadas venentas. Los formators zo sábon. Mas per astre de la capitada de la medecina modèrna, la populacion foneticament natre es encara viventa. Mas embarrada dins d’espitals pels vièlhs e las infirmièras o los infirmièrs lor párlan la lenga de l’empèri francés, encara ! Es una catastròfa spiquanalitica.

Lo problèma es tanben qu’aquesta populacion a abandonat la transmission lingüistica, de la lenga occitana.

Alara quora se gaita lo document que seguís soi plen d’espèr per la recuperacion lingüistica, e fonetica, de l’occitan.

E vist que la populaicon vièlha aurà mestièr d’aver de personas d’aqueste planèta per sobreviure, e que las novèlas populacions d’Occitània seràn mens nacional- regulatriça o netejatriça en Occitània, se podrà segurament recuperar un occitan normal en país occitan.

Las populacions novèlas an tanben un avantatge fonetic, son pas estadas perturbadas per la fonetica franchimanda.

Avem pas acabat d’aver susprèsa a prepaus de l’occitan.

La populacion occitana, nascuda en país occitan, entre 1950 e 1980, es pas la melhora plaçada per desvolopar una transmission normala de l’occitan. Conscient, ne soi !

Mas la presa de consciéncia es clara a partir de 1980…

Esperem qu’a Tolosa la presa de consciéncia devenguèsse autanplan importanta que lo problèma climatic.

Èstre Breton es tanben viure sobre aqueste planèta.

Aital de la Bretanha al Togo, un Kofi Yamgnane pòrta la democràcia, pertot. es que cal oblidar que l’alfabetizacion en occitan podrà ajudar los pòbles d’Africa de prendre lo poder e d’aver la demacràcia, luènh dels poders economics EPADants e donc de la françafrica.

Avètz la vídeo disponibla sul site de l’Agence de Presse de Bretagne.

Aiçò me recòrda la frasa d’un Occitan (migrant a Tolosa) vengut de Guinèa, que m’explica dissabte que, ara, sap coma se dís son barri tolsan : [la bAko], La Vaca, ambe la grafia occitana classica e normalizada entre 950 e 1050 dins una abadiá cremada per la revolucion francesa a Lemòtges. L’occitan existava bravament abans que la langue d’Oïl (perqué pas, i a ben d’Occitans que parlan de “Lenga d’Òc” per l’occitan), zo cal dire e escriure, e sobretot pas simplament per escriure poësia (causa qu’es importanta), mas tanben per l’administracion dinca l’arribada dels Franceses en 1453 ; 1470 lo rei decidís que la lenga dels subjèctes serà sa lenga, per son administracion e son armada que l’impausaràn tanben. La republica li a copat lo sant cap, mas a gardat l’afar de l’uniformitat e unicitat lingüistica, copar los caps resoldrà pas lo problèma francés. Car i a ben un problèma francés.

Los Bretons pertot … es enfin l’Istòria reviscolada, car reviscolar l’istòria zo serà pas dins las universitats francesas, nimai per las escòlas dels Jules Ferry e Ernest Renan.

Alara, cal apondre un comentari sobre l’article publicat uèi dins La Dépêche. Los Bretons e las Bretonas son pertot … per l’astre de la planèta, son conscients e segurament mai que los Occitans e las Occitanas.

De costat catalan, nos infòrman çò qu’es una consultacion ciutadana : Vull Votar ! Vòli votar per una consulta referendària per saber se lo pòble catalan es per l’independéncia dedins las estructuras ciutadanas europèas e sa pròpria administracion. L’afar se debanarà lo 13 de decembre per mai de 700.000 ciutadans de Catalonha. La democràcia serà arrestada sonque per las violéncias d’Estats (sempre centralistas e lors collaboracions localas). França e Espanha son d’Estats militaristas, seràn arrestadas per las institucions europèas ?

Per clavar : votariái Kofi YAMGNANE s’èri ciutadan del Togo.

Pour achever : je voterais Kofi YAMGNANE si j’étais citoyen du Togo.

Anatz puèi France Info, Le télégramme, 20 minutes, 24h, Togo Presse Liberté, lo site oficial Kofi Yamgnane.

Me sembla important d’èstre d’un país, un canton d’aqueste planèta.

Aital pel debat sobre l’«identité nationale», lo document prepausat inspirarà segurament una novèla conquèsta ErnestRenanista, d’un nacionalisme parisenc d’expansion ; quora l’armada francesa envadirà la Wallonia ?

Espèri cap responsa, sobretot pas cap responsa francesa ; senon podem jà bastir monument que serà notat sobre “mort pour la France”.

Espèri simplament que la nacionalitat francesa se posquèsse desvolopar pacificament dins una ciutadanetat europèa.

Espèri simplament que la nacionalitat occitana se posquèsse desvolopar pacificament dins una ciutadanetat europèa.

Espèri que la nacionalitat catalana se posquèsse desvolopar pacificament dins una ciutadanetat europèa.

Espèri que la nacionalitat còrsa se posquèsse desvolopar pacificament dins la ciutadanetat europèa.

Espèri que la nacionalitat basca se posquèsse desvolopar pacificament dins la ciutadnetat europèa.

etc.

Espèri que la ciutadanetat europèa doblidarà pas las maufasentas nacionalitats ernestrenanistas, aquestas que faguèron guèrras dementre los pòbles, al profièch de mantunas industrias guerrièras francesas, anglesas o alemandas, per mantunas partidocràcias.

-°-

Sénher Laroze del FN al Conselh Regional refusèt de votar la convencion per l’occitan al CR, es professor de SUPAERO a Tolosa. (veire bilhet següent)

SUPAERO contra l’occitan a TOLOSA ? Se cal far una urgéncia : es que la direccion de SUPAERO posquèsse dire clarament son punt de vista sobre aqueste subjècte ? E lo subjècte següent, tanben. Car ara, l’informacion circularà, M.Laroze de SUPAERO es contra la diversitat lingüistica d’aquesta planèta.

SUPAERO contra lo catalan a Barcelona ? M.Laroze ex-professor de SUPAERO, engeniaire, es contra.

Per los que sábon pas : SUPAERO es l’escòla d’engeniaires de aeronautica tolsana.

Podem afortir que lo catalan es pas pron present a l’universitat de Barcelona, vist lo programa de promocion que es lançat uèi per aumentar la preséncia del catalan a las universitats de Barcelona.

Aquesta campanha contra lo catalan es europèu e orquestrada per partits aprosmats de l’ala franquista de las opinions politicas del PPE.

Son tanben aqueste que frenan las votacion al Principat de Catalonha. Votacion perqué lo pòble catalan s’exprimèsse per saber se son per o contra l’independéncia dedins l’Union Europèa.

Son d’aquestes personatges qu’an problèmas d’identitats e que son nacionalistas lingüistics per aver una politica de francofonia coërenta al nivèl internacional, potenta par espotir la diversitat lingüistica planetària.

Es una crida a la solidaritat  internacionala per enebir l’activitat destructriça de l’umanitat, e de l’expression dels pòbles d’aquesta planèta al simpla profièich d’una mercat, d’un mercat per l’EPADant sistèma.

-°-

Es lo moment de minjar mandarinas del país valencian e d’anar escotar cantar Guilhem López.

«Ils sont fous ces romains.»

Son pècs aquestes Franceses de l’UMP.

Mas atencion, uèi es un jorn especial e ne sabiái res abans d’escriure aqueste bilhet.

Las idèas del FN son dangierosas, e tanben vigentas del costat socialista, soi estat agressat per una militanta socialista per aver pausat una question sul tèma del mètro a Tolosa : «me cal pas imposat l’occitan», vesem aital que los Franchimands sábon, pas que lo francés es estat tanben imposat en Occitània, de mantunas faiçons (sovent acceptadas), ambe un sistèma lingüistic e administratiu de netejament lingüistic, netejament qu’amaga un etnisme d’expansion, […] politica pas tròp neta per una republica que se dís representanta del pòble, d’un pòble….

Las letras de l’UMP son pas sempre dins lo bon sens !

Mediocritat dels politicians franceses… mas sembla que son pas totes/as en França, per la mediocritat ; veire en Catalonha (Principat).

Lo dessenh es estat publicat per SinéHebdo, lo parisenc SinéHebdo.

Martin Malvy a explicat qu’èra per l’occitan dins lo mètro, mas fonetica de l’occitan dins lo mètro l’agrada pas. Ne saurètz mai en escotar Ràdio Occitània, mas benlèu pas tot, çò que se debanèt en vrespada, vist que Ràdio Occitània a desertada l’emicicle en meteis temps que la premsa francesa.

Lo filosòfe Detienne explica sobre Mediapart que cal pas participar al debat sobre l’«identité nationale» levat per … i botar lo bordèl. Es que País Nòstre es pron fòrt per aiçò ?

L’Esquèrra Republicana Occitana explica que participarà pas.

Pendent lo debat pel memoriandum del Conselh Regional de Miègdia-Pirinèus, lo FN es estat a tres mila km de la planèta tèrra, e totparier gaire los pès sus tèrra, per aver explicar a Martin Malvy que «lo catalan es la lenga de l’universitat de Barcelona» (un nommat Laroze e que pòrta ambe sa grafia un nom d’origina occitana) … Es clar que lo FN es l’expression dels Franceses que refúsan los corses gratuïts de la Generalitat de Catalonha pels estudiants d’Erasmus. Es del costat de la Falange que refusa lo vòt d’Arenys de Munt, del costat de Ciutadanos, del PP e del PSOE.

La republica francesa

es la libertat de parlar la lenga del rei, la lenga d’Oïl sonque.

Es pas la libertat pels ciutadans d’Occitània. Raimon Rotge Trencavèl e ièu pensem totparier sul tèma : la republica frances a es la mòrt per Occitània.

La republica francesa a assumit las divisions dels pòbles… e donc un colonialisme compartit ambe lo reialme d’Espanha e lo pòst-franquisme.

Mas abans de debutar lo bilhet del 11 de novembre, la data de l’armistiça e de la patz europèa, de la patz entre dos militarismes e nacional-expansionismes (un etnisme coneptual e republican, etnisme d’expansion, lo Francés, e l’autre d’etnisme territorializat, l’Alemand d’expression nazional-socialist).

Soi plan urós de vos indicar l’iniciativa d’una productor de farina de Lengadòc… Es la resulta de la retirada republicana catalana ?

Lo tractat dels Pirinèus a assegurat un catalanisme fòrt, es una paradòxa ; car, se França aviá integrat lo país catalan en departaments… lo catalan seriá mòrt.

Dempuèi 1209 Occitània resistís, supòrta e/o collabòra ambe França, ara es temps de dire «Bon’Dia» e de donar las bonas descripcions contra lo mite francés e republican en Occitània.

Puèi ara, passem al tèma : Die Mauer muss weg ! Qu’es aquò França ? Ne vaquí dos exemples del modèl francés actual, dos acticles recents :

La factura de la republica francesa per son militarisme es estada votada per l’UMP ambe la decision d’integrar l’OTAN, en 2008. Es una ajuda clara als amics del poder actual [Bolloré, Dassault, etc.] e donc del finançament del partit UMP.

L’installacion dels Mac Donald’s en Occitània es l’aplicacion del mercat bastit pel sistèma centralista francés, reial o republican, e la francizacion sancièra e pura de l’Estat. La lenga unica es una aisina per aver un mercat unic, al modèl francés, per far viure economicament un mercat francés, mercat qu’an volgut colonial e d’oltra-mar. La concentracion de Mac Donald’s en Occitània es lo meteis fenomèn que l’installacion dels professors del nòrd francés al sud de l’Estat pauc abans la retirada pensionada de foncionari de la republica. aquesta migracions, sense arcuelh politic e lingüistic de las populacions, son unas accions contra Occitània. Lo meteis fenomèn aplicat als quadres licenciats dels grands gropes parisencs qu’an aital la «facultat» d’aver d’ajuda per la «creacion» d’entrepresa sense cap risc, e zo fan al pus prèp dels territòris los mai agradius per i viure (Occitània en primièra linha).

Lo sistèma UMP de pensar la politica es un sistèma Mac Donald’s de la politica. Lo bling bling del Mac Donald’s a donat lo son costumièr e qualificatiu de la politica del primièr capolièr, l’EPADien del 9-3 ; es un regionalisme parisenc sense civilizacion, sonque lo mercat en ap, regionalisme que se vòl exemplar per França, un modèl militarista ; lo sistèma a pas cambiat dempuèi los reis.

En Occitània, lo modèl francés es minjar de mèrda e nos lo far pagar, en donar perdons per l’aver pas ben minjar ambe jòia e marseillaise !

Alara, per optimisme politic lo 11 de novembre ‘09, podem bramar : Bon’Dia Catalonha !

www.pilles-chasses.org

-°-

Ressons dins Sud-Ouest Gasconha de la manifestacion de Carcassona 2009.

Recentament Michel Rocard explicava lo «meralhós projècte republican francés» bastit sobre lo militarisme. Me sembla çaquelà un pauc fòrt qu’un pacifista s’engatjèsse sobre una plataforma de militars per considerar França coma modelic. Avem encara las mai grandas entrepresas francesa que son militaristas e primièra exportatriça francesa…

Lo debat sobre l’«Identité Nationale» es un debat qu’es una manipulacion per explicar que l’immigracion se dèu assimilar al sistèma, tal que lo sistèma dich republican francés a assimilat una majora partida dels migrants fòragitats pels dictators italian o espanhòl. Aquestes dictadors parlávan d’una Itàlia e d’una Espanha neta e pura lingüisticament, aital s’imposèt l’espanhòl als Catalans a Barcelona, e se faguèt una guèrra contra lo catalan, la lenga bessona.

Uèi a Tolosa s’unes son contra l’occitan dins lo mètro, son del costat dels franquistas o dels falangistas que lo 13 de setembre 2009 manifestávan contra la votacion, dins lo meteis camp que lo PP, lo PSOE-PSC e Ciutadanos. Vesèm aital una convergéncia politica, lo nacionalisme d’expansion es Madrilenc o Parisenc. La flaquesa del primièr es degut a l’abséncia d’educacion centralizada, de formacion assimilatriça. Mas s’aviá durat coma lo sistèma francés los Catalans ne serián al meteis nivèl que los Occitans a Tolosa, peticionar per aver lor lenga territoriala e istorica dins lo mètro, e per ajudar lo francés de sobreviure contra l’anglés (Occitània a jamai refusat una co-abitacion lingüistica, lo modèl francés del netejament lingüistic es pas lo modèl occitan).

Mas, çò qu’entendi pas, çò que comprèni pas, es que mantunes republicans espanhòls, refusats per França (pausat dins camps pron elonhats de las ciutats d’esquèrra francesa o percaçat per èstre resistents) an oblidat las raiças uniformizatriças de l’Espanha franquista … E an gardat una vision productivista de las lengas, la famosa eficacetat lingüistica, «val melhor parlar anglés» l’ai entendut mantunes còps a mantunes endreits. Ai quitament entendut dins un debat europèu a Tolosa, de la boca d’un resistent republican espanhòl o aragonés, que «ara cal decidir la lenga unica europèa! (pensi a l’anglés)».

L’esquèrra francesa, tanben productivista, a trapat dins aqueste pòble republican iberic unas aisinas per perségre lo netejament lingüistic en Occitània, e quitament en valorizar lor capacitat d’integracion a la pensada uniformizatriça francesa, ambe diplòmas universitaris que pòrtan l’illusion republicana.

Dins lo Midi Libre, recentament pareguèt aqueste document. Fauta lo Fenolhedés, Auvernha, Lemosin, Charenta lemosina, Ardècha e Droma, mai tanben un tròça d’Isèra.

L’aisina mediatica locala debuta son ajornamiento editorial sul tèma occitan, mas aprèp 50 annadas de destruccion ideologica e de destruccion de la sapiença occitana, lo trabalh de reconquèsta serà long e segur que unes ciutadans seràn despistats s’i a pas cap formacion publica e gratuïta per arcuelhir las populacion qu’avem abandonada a la repression republicana francesa e «sa propaganda» republicana e escolara.

La primièra de las propagandas es pas destriar “Lenga d’Òc” e “occitan” … Es lo títol qu’avem dins l’administracion francesa… Quí parla de «Langue d’Oïl» per la lenga francesa de uèi ?

Justament l’occitanisme politic dèu abandonar la lenga de fusta, mas primièr dèu portar una lenga de la sapiença e dels sabers per parlar e argumentar.

Unes Tolsans son contra l’occitan dins lo mètro.

Mantunes ciutadans tolsans se son despertats ; an despertat lor nacionalisme francés, aqueste qu’es l’estructura de l’ensenhament francés en Occitània, un nacionalisme d’expansion. Eliminar l’occitan es lor projècte politic.

Es la resulta de la politica francesa e republicana de la fabricacion de l’Istòria nacionalista francesa, l’Istòria oficiala.

Un exemple d’Istòria oficiala : lo 10 de novembre de 1918, l’Alsàcia-Lottaréngia a declarat l’independéncia de son territòri sobre la basa d’una republica sociala e puslèu sindicalista. La tropa francesa èra inexistenta en 1918 sobre lo territòri. Un mes aqpèp 150.000 militars franceses, sobretot d’Africa colonizada per França, se son installats per destrusir la lenga visibla e non francesa, e imposar lo poder francés republican aquí.

Quora las fèstas ambe coma tèma la caiguda de las parets fisicas europèas, a Berlin e en tèrra Alemanda, los ciutadans tolsans fan una novèla guèrra lingüistica contra l’occitan. La paret es ben dins los caps dels cuitadans franceses en Occitània, coma èra dins lo cap dels pès nègres en Argèria, per refusar la realitat e vóler servar un apartheid modèl francés en Africa.

S’explica sobre Facebook que «lo bilingüisme es impausat» [ «ils veulent nous imposer le bilinguisme»] … e lo francés es pas estat imposat ? Quina ignorança istorica ? Es la fabricacion republicana de l’Istòria. En 1939, mon grand-paire refusa de parlar francés a l’ostal ; dins la maison vesina lo regent de l’escòla franchimanda e republicana, gratuïta e laïca (mas la catolica fasiá tot parier) se desplaçava per explicar a sos parents que caliá pus parlar occitan car se vesiá dins las còpias, occitanisme dins la lenga francesa. La repression èra vigenta dinca las annadas 1960 en Occitània, dinca 1980 en Alsàcia ! Es encara viva en Réunion, Goadelopa, Martinica, etc. Avètz escotat l’accent dels Alsacians de uèi, es aquel de la television de uèi, la parisenca, soi estat en Alsàcia en 1973, l’accent èra tant polit que l’ai entendut e enregistrat sense cap problèma a l’edat adolescenta ! Uèi a desaparegut s’escota la France 3 o la Radio France. Lo trabalh dels mèdias franceses e parisencs es clar, destrusir quitament los accents, cal un Estat net. Es un netejament lingüistic lo programa politic republican francés.

S’explica que val melhor parlar anglés, per èstre dins lo vam de l’economia mondializada. Lo tèma es clar : «parlar la meteissa lenga per se comprendre», fins ara la frasa es clara, cal parlar anglés, e donc lo francés es tanben tocat per l’eliminacion lingüistica d’aquesta frasa, car perqué se limitar pas a far coma pel francés dins las annadas 1950, la caça a la lenga que geinava ? L’occitan es la lenga que cal caça, e perqué ? Per daissar «la plaça a la modernitat» ; es lo meteis argument que quora un ciutadan se questiona per saber l’interès del nuclear e que los pro-nuclear explícan que «van pas tornar a la candela !» … E ara que sabem que los nivèls nuclears o l’amianta es dangierós, lo punt de vista debuta una capvirada.

Dins La Croàcia e en Sèrbia se parlava la meteissa lenga, lo serbo-croata, mas los ciutadans se faguèron la guèrra ! Parlar la meteissa lenga es pas forçadament se comprendre, nimai de vóler èstre installat dins lo meteis Estat per rason d’etnisme lingüistic. Senon, cal sul pic envadir la Wallonia e la Confederacion Elvetica (Jura) ambe l’acusacion de … parlar la meteissa lenga que París.

Ara, perqué la logica umanista occitana capita pas de s’installar a Tolosa, alara qu’a Niça la meteissa causa del bilingüisme s’installa en 1997 sense cap problèma ? La rason es la simbolica qu’es Tolosa pels Franceses, benlèu que 1209 es mai que simbolic pels Frnaceses puslèu que pels Occitans ? (lo 10 de novembre es tanben la mòrt de Raimon de Trencavèl, matat pels Franceses, la debuta de l’assimilacion francesa en Occitània – i aurà un espectacle commemoratiu a Carcassona) O alara aquí ai una autra rason :

De mai ajustarai la fauta de formacion, donc. E aiçò França zo sap, per Occitània e sap tanben que la causa es pas reala per Catalonha al nòrd, Euskadi, Corsèga e Bretanha. L’universitat francesa en Occitània jòga son ròtle, mas pas dins las consciéncias e dins la dubertura ideologica contra l’experit colonialista francés, sa fabrica de l’Istòria, sa manipulaicon istorica. La formacion en Istòria dins las universitat francesa es tanben susvelhada e guidada per èstre «republicana»…

La republica francesa mata la diversitat e assegura que lo modèl universal e aquel qu’èla pòrta.

Per clavar la polemica dels nacionalistas franceses per l’occitan dins lo mètro es encara un còp la seguida de l’istòria de Tolosa e de sa collaboracion regulara ambe París, Tolosa pudís la collaboracion politica. Longa istòria, que debuta en setembre 1213 per un non-engatjament dins la batalha de Murèth.

800 annadas l’invasion militara, la paret ideologica francesa es clara dins los caps dels Tolsans. La paret de Berlin es caiguda, vaquí farà 20 annadas e pareis que lo monde es estat cambiat, levat en Occitània, sem encara sotmetut a París.