Jacme's profileLa France vue d'en bas o...PhotosBlogListsMore Tools Help

Blog


    November 12

    «Langue régionale», occitan, hors la loi, out of low, fòra lei francesa…

    fòra lei (1) fòra lei (2)

    mite francés 

    La republica francesa

    es la libertat de parlar la lenga del rei, la lenga d’Oïl sonque.

    Es pas la libertat pels ciutadans d’Occitània. Raimon Rotge Trencavèl e ièu pensem totparier sul tèma : la republica frances a es la mòrt per Occitània.

    La republica francesa a assimit las divisions dels pòbles… e donc un colonialisme compartit ambe lo reialme d’Espanha e lo pòst-franquisme.

    tractat dels Pirinèus Sud-Ouest 121109

    November 11

    Qu’es aquò lo modèl francés ? Die Mauer muss weg !

    Bon'Dia marca comerciala d'un farinièrMas abans de debutar lo bilhet del 11 de novembre, la data de l’armistiça e de la patz europèa, de la patz entre dos militarismes e nacional-expansionismes (un etnisme coneptual e republican, etnisme d’expansion, lo Francés, e l’autre d’etnisme territorializat, l’Alemand d’expression nazional-socialist).

    Soi plan urós de vos indicar l’iniciativa d’una productor de farina de Lengadòc… Es la resulta de la retirada republicana catalana ?

    Lo tractat dels Pirinèus a assegurat un catalanisme fòrt, es una paradòxa ; car, se França aviá integrat lo país catalan en departaments… lo catalan seriá mòrt.

    Dempuèi 1209 Occitània resistís, supòrta e/o collabòra ambe França, ara es temps de dire «Bon’Dia» e de donar las bonas descripcions contra lo mite francés e republican en Occitània.

    Puèi ara, passem al tèma : Die Mauer muss weg ! Qu’es aquò França ? Ne vaquí dos exemples del modèl francés actual, dos acticles recents :

    Mac Donald's es Occitània ML OTAN Factura de l'Estat e de las causida politica UMP

    La factura de la republica francesa per son militarisme es estada votada per l’UMP ambe la decision d’integrar l’OTAN, en 2008. Es una ajuda clara als amics del poder actual [Bolloré, Dassault, etc.] e donc del finançament del partit UMP.

    L’installacion dels Mac Donald’s en Occitània es l’aplicacion del mercat bastit pel sistèma centralista francés, reial o republican, e la francizacion sancièra e pura de l’Estat. La lenga unica es una aisina per aver un mercat unic, al modèl francés, per far viure economicament un mercat francés, mercat qu’an volgut colonial e d’oltra-mar. La concentracion de Mac Donald’s en Occitània es lo meteis fenomèn que l’installacion dels professors del nòrd francés al sud de l’Estat pauc abans la retirada pensionada de foncionari de la republica. aquesta migracions, sense arcuelh politic e lingüistic de las populacions, son unas accions contra Occitània. Lo meteis fenomèn aplicat als quadres licenciats dels grands gropes parisencs qu’an aital la «facultat» d’aver d’ajuda per la «creacion» d’entrepresa sense cap risc, e zo fan al pus prèp dels territòris los mai agradius per i viure (Occitània en primièra linha).

    Lo sistèma UMP de pensar la politica es un sistèma Mac Donald’s de la politica. Lo bling bling del Mac Donald’s a donat lo son costumièr e qualificatiu de la politica del primièr capolièr, l’EPADien del 9-3 ; es un regionalisme parisenc sense civilizacion, sonque lo mercat en ap, regionalisme que se vòl exemplar per França, un modèl militarista ; lo sistèma a pas cambiat dempuèi los reis.

    En Occitània, lo modèl francés es minjar de mèrda e nos lo far pagar, en donar perdons per l’aver pas ben minjar ambe jòia e marseillaise !

    Alara, per optimisme politic lo 11 de novembre ‘09, podem bramar : Bon’Dia Catalonha !

    sem totes trencavèl DDM 11109

    www.pilles-chasses.org

    frontièras naturalas frança

    -°-

    Ressons dins Sud-Ouest Gasconha de la manifestacion de Carcassona 2009.

    sud ouest parlam gascon 9 nov 09sud ouest parlam gascon 19 oct09

    November 09

    La lenga de fusta francesa es una lenga militarista

    Recentament Michel Rocard explicava lo «meralhós projècte republican francés» bastit sobre lo militarisme. Me sembla çaquelà un pauc fòrt qu’un pacifista s’engatjèsse sobre una plataforma de militars per considerar França coma modelic. Avem encara las mai grandas entrepresas francesa que son militaristas e primièra exportatriça francesa…

    Lo debat sobre l’«Identité Nationale» es un debat qu’es una manipulacion per explicar que l’immigracion se dèu assimilar al sistèma, tal que lo sistèma dich republican francés a assimilat una majora partida dels migrants fòragitats pels dictators italian o espanhòl. Aquestes dictadors parlávan d’una Itàlia e d’una Espanha neta e pura lingüisticament, aital s’imposèt l’espanhòl als Catalans a Barcelona, e se faguèt una guèrra contra lo catalan, la lenga bessona.

    Uèi a Tolosa s’unes son contra l’occitan dins lo mètro, son del costat dels franquistas o dels falangistas que lo 13 de setembre 2009 manifestávan contra la votacion, dins lo meteis camp que lo PP, lo PSOE-PSC e Ciutadanos. Vesèm aital una convergéncia politica, lo nacionalisme d’expansion es Madrilenc o Parisenc. La flaquesa del primièr es degut a l’abséncia d’educacion centralizada, de formacion assimilatriça. Mas s’aviá durat coma lo sistèma francés los Catalans ne serián al meteis nivèl que los Occitans a Tolosa, peticionar per aver lor lenga territoriala e istorica dins lo mètro, e per ajudar lo francés de sobreviure contra l’anglés (Occitània a jamai refusat una co-abitacion lingüistica, lo modèl francés del netejament lingüistic es pas lo modèl occitan).

    Mas, çò qu’entendi pas, çò que comprèni pas, es que mantunes republicans espanhòls, refusats per França (pausat dins camps pron elonhats de las ciutats d’esquèrra francesa o percaçat per èstre resistents) an oblidat las raiças uniformizatriças de l’Espanha franquista … E an gardat una vision productivista de las lengas, la famosa eficacetat lingüistica, «val melhor parlar anglés» l’ai entendut mantunes còps a mantunes endreits. Ai quitament entendut dins un debat europèu a Tolosa, de la boca d’un resistent republican espanhòl o aragonés, que «ara cal decidir la lenga unica europèa! (pensi a l’anglés)».

    lenga de fusta

    L’esquèrra francesa, tanben productivista, a trapat dins aqueste pòble republican iberic unas aisinas per perségre lo netejament lingüistic en Occitània, e quitament en valorizar lor capacitat d’integracion a la pensada uniformizatriça francesa, ambe diplòmas universitaris que pòrtan l’illusion republicana.

    Dins lo Midi Libre, recentament pareguèt aqueste document. Fauta lo Fenolhedés, Auvernha, Lemosin, Charenta lemosina, Ardècha e Droma, mai tanben un tròça d’Isèra.

    L’aisina mediatica locala debuta son ajornamiento editorial sul tèma occitan, mas aprèp 50 annadas de destruccion ideologica e de destruccion de la sapiença occitana, lo trabalh de reconquèsta serà long e segur que unes ciutadans seràn despistats s’i a pas cap formacion publica e gratuïta per arcuelhir las populacion qu’avem abandonada a la repression republicana francesa e «sa propaganda» republicana e escolara.

    La primièra de las propagandas es pas destriar “Lenga d’Òc” e “occitan” … Es lo títol qu’avem dins l’administracion francesa… Quí parla de «Langue d’Oïl» per la lenga francesa de uèi ?

    Justament l’occitanisme politic dèu abandonar la lenga de fusta, mas primièr dèu portar una lenga de la sapiença e dels sabers per parlar e argumentar.

    Lo problèma de la fabricacion de l’Istòria, e sa propaganda escolara, fa la guèrra a TOLOSA !

    Unes Tolsans son contra l’occitan dins lo mètro.

    Mantunes ciutadans tolsans se son despertats ; an despertat lor nacionalisme francés, aqueste qu’es l’estructura de l’ensenhament francés en Occitània, un nacionalisme d’expansion. Eliminar l’occitan es lor projècte politic.

    Es la resulta de la politica francesa e republicana de la fabricacion de l’Istòria nacionalista francesa, l’Istòria oficiala.

    Un exemple d’Istòria oficiala : lo 10 de novembre de 1918, l’Alsàcia-Lottaréngia a declarat l’independéncia de son territòri sobre la basa d’una republica sociala e puslèu sindicalista. La tropa francesa èra inexistenta en 1918 sobre lo territòri. Un mes aqpèp 150.000 militars franceses, sobretot d’Africa colonizada per França, se son installats per destrusir la lenga visibla e non francesa, e imposar lo poder francés republican aquí.

    Quora las fèstas ambe coma tèma la caiguda de las parets fisicas europèas, a Berlin e en tèrra Alemanda, los ciutadans tolsans fan una novèla guèrra lingüistica contra l’occitan. La paret es ben dins los caps dels cuitadans franceses en Occitània, coma èra dins lo cap dels pès nègres en Argèria, per refusar la realitat e vóler servar un apartheid modèl francés en Africa.

    S’explica sobre Facebook que «lo bilingüisme es impausat» [ «ils veulent nous imposer le bilinguisme»] … e lo francés es pas estat imposat ? Quina ignorança istorica ? Es la fabricacion republicana de l’Istòria. En 1939, mon grand-paire refusa de parlar francés a l’ostal ; dins la maison vesina lo regent de l’escòla franchimanda e republicana, gratuïta e laïca (mas la catolica fasiá tot parier) se desplaçava per explicar a sos parents que caliá pus parlar occitan car se vesiá dins las còpias, occitanisme dins la lenga francesa. La repression èra vigenta dinca las annadas 1960 en Occitània, dinca 1980 en Alsàcia ! Es encara viva en Réunion, Goadelopa, Martinica, etc. Avètz escotat l’accent dels Alsacians de uèi, es aquel de la television de uèi, la parisenca, soi estat en Alsàcia en 1973, l’accent èra tant polit que l’ai entendut e enregistrat sense cap problèma a l’edat adolescenta ! Uèi a desaparegut s’escota la France 3 o la Radio France. Lo trabalh dels mèdias franceses e parisencs es clar, destrusir quitament los accents, cal un Estat net. Es un netejament lingüistic lo programa politic republican francés.

    S’explica que val melhor parlar anglés, per èstre dins lo vam de l’economia mondializada. Lo tèma es clar : «parlar la meteissa lenga per se comprendre», fins ara la frasa es clara, cal parlar anglés, e donc lo francés es tanben tocat per l’eliminacion lingüistica d’aquesta frasa, car perqué se limitar pas a far coma pel francés dins las annadas 1950, la caça a la lenga que geinava ? L’occitan es la lenga que cal caça, e perqué ? Per daissar «la plaça a la modernitat» ; es lo meteis argument que quora un ciutadan se questiona per saber l’interès del nuclear e que los pro-nuclear explícan que «van pas tornar a la candela !» … E ara que sabem que los nivèls nuclears o l’amianta es dangierós, lo punt de vista debuta una capvirada.

    Dins La Croàcia e en Sèrbia se parlava la meteissa lenga, lo serbo-croata, mas los ciutadans se faguèron la guèrra ! Parlar la meteissa lenga es pas forçadament se comprendre, nimai de vóler èstre installat dins lo meteis Estat per rason d’etnisme lingüistic. Senon, cal sul pic envadir la Wallonia e la Confederacion Elvetica (Jura) ambe l’acusacion de … parlar la meteissa lenga que París.

    Ara, perqué la logica umanista occitana capita pas de s’installar a Tolosa, alara qu’a Niça la meteissa causa del bilingüisme s’installa en 1997 sense cap problèma ? La rason es la simbolica qu’es Tolosa pels Franceses, benlèu que 1209 es mai que simbolic pels Frnaceses puslèu que pels Occitans ? (lo 10 de novembre es tanben la mòrt de Raimon de Trencavèl, matat pels Franceses, la debuta de l’assimilacion francesa en Occitània – i aurà un espectacle commemoratiu a Carcassona) O alara aquí ai una autra rason :

    formacion politica pel pòble occitan

    De mai ajustarai la fauta de formacion, donc. E aiçò França zo sap, per Occitània e sap tanben que la causa es pas reala per Catalonha al nòrd, Euskadi, Corsèga e Bretanha. L’universitat francesa en Occitània jòga son ròtle, mas pas dins las consciéncias e dins la dubertura ideologica contra l’experit colonialista francés, sa fabrica de l’Istòria, sa manipulaicon istorica. La formacion en Istòria dins las universitat francesa es tanben susvelhada e guidada per èstre «republicana»…

    La republica francesa mata la diversitat e assegura que lo modèl universal e aquel qu’èla pòrta.

    Per clavar la polemica dels nacionalistas franceses per l’occitan dins lo mètro es encara un còp la seguida de l’istòria de Tolosa e de sa collaboracion regulara ambe París, Tolosa pudís la collaboracion politica. Longa istòria, que debuta en setembre 1213 per un non-engatjament dins la batalha de Murèth.

    800 annadas l’invasion militara, la paret ideologica francesa es clara dins los caps dels Tolsans. La paret de Berlin es caiguda, vaquí farà 20 annadas e pareis que lo monde es estat cambiat, levat en Occitània, sem encara sotmetut a París.

    avé l'accent ML 051109

    November 03

    Mon país que vòl viure fariá pagar los viatjadors rics …

     

    taxa e finança locala una idèa elveta RSR 021109

    Lo principal problèma es la volontat politica dels elegits locals, e l’abséncia de dreit fiscal autogerit en Occitània. Es un subjècte que los partits nacional-expansionistas franceses podràn pas lançar dins la campanha regionala venenta.

    Mas, seriá una responsa clara contra la gestion bonapartista de las finanças de las autoritats localas occitanas.

    E se podrà pas dire que la causa es impossibla, en Confederacion Elvetica zo pensan !

    Occitània es un corredor de camions tot l’an (gràcia a l’incapacitat parisenc d’organizar melhor lo transpòrts public del ralh o combinat) e de toristas de junh a setembre… La moneda seriá per finançar lo melhor viure e la solidaritat dins las regions traversadas.

    Los pòst-revolucionaris diràn qu’es lo reviscòl dels peatges nobilièrs, vist los EPADants qu’avem al cap… Mas los peatges los avem pas sobre las autorotas privatizadas per la dreita nacional-expansionista francesa ? Alara, per un còp, seriá un peatge per los que fan de la circulacion a travèrs lo territòri, lo país nòstre, una necessitat comerciala e dinerièra, per lor activitat capitalistica o de léser.

    Seriá un biais de taxar los camins del TGV –cap al nòrd, cap a l’EPADländer- e far dintrar la moneda pels TER…

    Lo modèl elvetica … a provat que lo camin èra lo bon, per mantunes elements politics e socials.

    -°-

    Lemosin identitat nacionala mapa de las vilas e dialèctes de l'occitan

    -°-

    Lévi-Strauss RSR 021109

    Greenpeace sempre un problèma pel païsatge lingüistic mondial

    catalan maltractat per Greenpeace EcoDiari.cat 021109

    Ai pas encara comprès perqué Greenpeace vòl pas escriure en chinés mandarin, es l’assegurança del nombre maxímal de locutors, non ?

    Dempuèi recebi regularament los comunicats de Greenpeace, installat a Barcelona, e que refusa lo catalan, e son emplèc ; donc refusi los comunicats de Greenpeace dempuèi, e totas las peticions sostengudas per Greenpeace.

    L’« identité nationale » es l’aisina de destruccion d’Occitània.

    De qu’es Occitània ? Un país europèu que patís d’una gestion francesa !

     
    identité nationale française Reuters 0211009

    Vos cal tornar legir la manièra que los Franceses an per manipular l’istòria, per acceptar aqueste tipe de propaganda pre-electorala, l’«identité nationale» : cal donc legir « fabrique scolaire de l’histoire», edicion Agone, de Marselha.

    identité nationale ML 031109

    October 29

    França : Vos pòdi assegurar que dins la nocion fosca d’«identité nationale» podem inscriure lo netejament lingüistic.

    netejament lingüistic un indici per l'EBLUL portada del rapòrt de l'EBLUL

    4 paginas de l'EBLUL 

    I a trenta sièis paginas del rapòrt de l’EBLUL, 36 paginas que fan la pròva que l’«Identité Nationale» en França es la destruccion de las lengas, lo netejament lingüistic programat.

    Causa que la premsa parisenca o nacionalista francesa s’estauviarà de nos explicar …

     

     

    -°-

    Darrièra novèla de l’EPADländer.

    A prepaus de l’Estat parisenc, la censura a encara tocat lo poder central ; aital, dins un discors reciclat (sobre l’agricultura en França) You Tube presentava una comparason dels dicorses del grand timonièr de l’UMP, un en febrièr e l’autre en octobre ;  lo país es de mai en mai EPADant ; ara aquestas paginas son pus consultablas dempuèi l’Estat francés….

    Marianne2   Marianne2 (4)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Marianne2 (2)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    La vídeo donava la pròva visuala del doble discors ; es clar, i a agut dos meteisses discorses car las politicas de la Sarkoziá son sense realitats economicas e politicas, sense actes coma l’explica De Villepin dins las entrevistas de la setmana passada.

    L’afar del doble discors es quitament pas estat revelat pels especialistas de la politica agricòla, nimai pels païsans de la FNSEA ! Es de dire la connivéncia del sindicat majoritari e del govèrn en plaça. Connivéncia que a botat aquesta coorporacion dins l’endrona qu’i son ara, tota una paradòxa. Son forçat de se calar se vòlon aver la moneda de l’Estat.

    Referéncia Marianne2.

    HPIM0741

    La vídeo es ara disponibla sobre lo site de Canal Plus, tornar.

    October 28

    Las pancardas e fòtos de la manifestacion de Carcassona 2009, Anem Òc per la lenga occitana.

    pancardas vistas a Carcassona (1) pancardas vistas a Carcassona (2) pancardas vistas a Carcassona (3)

    Avem quitament la fòto d’un militant de País Nòstre que beu d’aiga a l’amagat pendent la manifestacion…

    Carcassona 2009 manifestacion de Carcassona '09 018 presentacion araneses a la manifestacion de Carcassona 2009

    Es clar que las manifestacions d’Anem Òc son revendicativas e festivas (Anem Òc en vídeo aquí).

     

    Pastich : “«identitat nacionala occitana» aquò’s agressiu per digun !” … s’un occitanista l’aviá prononciat ?

     
     

    Se pausa la question de l’identitat, es un cachavielha tradicional del sarkozisme pauc abans las eleccions, ambe l’afar de la securitat dins las banlègas. Aquesta de l’Estat francés, donc coma aqueste es l’etnisme francés aplicat a la tèrra occitana, es pas mon projecte politic.

    La tèrra meuna es pas la francesa, es pas aquesta que mescla l’antropologic e lo juridic, entre la nacion e la ciutadanetat. Lo petainisme aviá engatjat França dins una endrona qu’es pas possible d’entendre coma republican. Entendi pas qu’aqueste projecte fosquèsse encara viu dins lo sistèma politic parisenc.

    Me demandi francament quin es l’«Identité française», senon un imperialisme, un nacional-etnisme d’expansion, la tradicion parisenc de dominar los pòbles vesins.

    Per acabar aqueste bilhet (dins mantunas oras i aurà las fòtos de la manifestacion de Carcasssona 2009) dirai que cal legir lo libre de Cornelius Castoriadis, «De la cité et des lois» per saber lo problèma d’aquesta question.

    Soi segur que los manifestants de Carcassona i èran pas per l’«identité française» aquesta de l’UMP. Ambe l’intervencion qu’ai entenduda dins los mèdias ièr, me cal questionar sobre l’interès de votar UMP per las eleccions venentas.

    Alavètz per la fòrça de la «majora pensada» del poder central, lo poder regional EPADant, los manifestants èran segur totas/as contra las sonçainas imperialistas parisencas.

    Lo devís sarkozista acaba de plaçar una division ideologica entre lo nòrd de l’Estat e lo Sud, entre França e Occitània, del meteis escantilh qu’i aviá al moment dels periòdes que lo dreit escrich èra Occitània, e lo dreit oral de França.

    Soi urós de vos indicar que vista aiçò, soi de mens en mens Francés, èri Francés per fòrça, quitament se soi pas estat un ciutadan revendicatiu per l’èstre.

    comunicat PN Carcassona 2009 blòg meumapa dels signatari de la convencion-quadre per la proteccion de las minoritats lingüisticasdemanda ciutadana panèus en occitan

    October 23

    24 d’octobre 2009 : manifestacion per la lenga occitana e las autras lengas de França : i serai.

    Vaquí lo camin de la manifestacion :

    Manifestacion Carcassona lo Planmapa d'Occitània e dels Estats de l'Union Europèanòstre espaci lingüistic

    velhada michèu chapduelh oct 09 Aficha Manifestacion Carcassona autocollant-2009-numero-1-à (4) Las Sasons dins los cinèmas d'Aquitània

    7 novembre ‘09, 20:30 oras, aula publica, Sant-Peire-de-Chinhac en Perigòrd.

    De mai cal notar atanben sul vòstre agènda l’exposicion tolsana, amerita tot lo vòstre interès.

    exposicion sobre Occitània (1)exposicion sobre Occitània (2)

    October 22

    Explotacion francesa d’Occitània : Tour de France

    Abans de legir mon bilhet, vaquí un article que vos cal aver legit, es de Jade Lindgaard.

    Occitània es estat un territòri poblat per futurs foncionaris del sistèma politic colonial francés. Occitània es estada abandonada economicament. Uèi, ambe la decentralizacion e gràcia a la decentralizacion, Occitània debutava un reviscòl ; l’UMP vòl destrusir lo sistèma politic actual, aquel qu’a gerit l’Occitània decentralizada, e que debutava lo despertat.

    Istòria d’Occitània : los Catares èran simplament la partida vesedoira de l’economia e dels sistèma politic en Occitània a l’Edat Mejan, los chaples catolico-franceses los an fòrabandit del territòri, an migrat tanben cap al sud… Oltra-Pirinèus, dins la Catalonha de uèi.

    Istòria d’Occitània : Occitània se deviá desvolopar coma totes los territòris europèu, los protestants que ne faguèran la pròba d’eficacetat son estats fòrabandit pel sistèma francés; donc, son estats trabalhar endacòm mai, per d’autres Estats, sovent mai federals.

    Uèi Occitània es una zòna de non-desvolopament economic, aital sem tanben la region que supòrta lo mens.

    De quina manièra lo poder parisenc farà frenar lo sistèma occitan per se despertar tornamai ? L’UMP-Sarkoland pensa …

    La crisi economic ligada a un sistèma de productivisme francés (avètz remarcat que sem mens tocats que las autras regions de França, car l’industria autonomobila es absenta, levat a Bordèu que los partits franceses an imposat una entrepresa de l’automobila americana per clientelisme).

    Uèi donc Occitània se pòt fotografiar aital, los partits del sistèma productivisme francés (pno, mai tanben totes las esquèrras per exemple) ne faguèron sempre la critica, mas uèi avem aiçò:

    mapa de la França verda DDM 211009

    Occitània es devenguda una zòna pels parisencs per viure melhor (la reala rason del TGV/LGV es aquela)… la paradòxa es que ne fan una desvolopament colonialista, Occitània descargada de sa lenga pròpria, “Grand Sud’ coma la pagina del jornal de la sotmission, DDM.

    Occitània es alara lo camp de passejada de las organizacions las mai nacional-expansionistas del monde, l’espòrt e la premsa parisenca.

    mapa del Tour de France

    Es quitament pas question de venda a l’encant, mas simplament las comunas fan de lesca-pè per aver de recebre e pagar lo passatge del comèrçe mediatic ‘Tour de France’. Lo “Tour de France” es una vergonha esportiva e economica, mai tanben politica, vist que los elegits d’Occitània se vendan an’aquò, una maquina de far esclaus. Es que lo París-Dakar es pas estat matat per èstre colonialista en Africa ? E lo “Tour de France” en Occitània, seriá pas colonialista totparier ? Amai d’èstre un joguet per las comunas de dreita … nacionalista francesa.

    Michel Onfray me comprendrà :

    Amfitrion catalan Michel Onfray SinéHebdo 211009

    October 21

    Aran, Pirinèus, la nhèu es arribada

    las nhèus211009 fòto 

    Ambe lo resalfament climatic anonciat, mediatizat, me sembla una novèla interessanta, interessanta tanben per l’economia de la Val d’Aran, e per l’economia dels Pirinèus.

    Es una informacion del Conselh Generau d’Aran, institucion publica autonòma qu’anóncia tanben l’arribada d’un car de 50 militants per la lenga occitana a Carcassona dissabte.

    October 19

    França : Es talament estatalament aisit de picar contra una minoritat pichonèla

    Aprèp los Auvernhats (Occitans e Occitanas d’Auvernha) dins las nhòrlas ministerialas, vaquí los Bascos :

    ostracisme francés Être basque sent le soufrecomunicat Les Verts inegalitat republicana dins los fichièrs policials 191009

    La Dépêche dicha del «Midi» es un jornal pietadós, zo pensi, d’autres l’escrivon per ne donar la pròba.

    reaccion d'una abonada a La Dépêche dicha del Midi 191009

    Marie-José Defol es professora de letras.

    Çò d’escandalós es qu’aqueste redactor en cap a Tolosa, sap pas legir los articles publicats endacòm mai dins las autras edicions de son jornal ! Quora aqueste cap-redactor serà cambiat ? Es pas un bon profesisonal e ne fa la pròba cada jorn. Lo fait que damorèsse en plaça es un acte politic de la familha Jean-Michel Baylet qu’endacòm mai exprimís son sosten a una politica per l’occitan… La paradòxa es talament sancièra, qu’un jorn ne caldrà ben acabar, non ?

    Per astre, ai en man lo pietadós jornal gràcia a mon peruquièr que me fa lo plaser de pas la botar a la lordèra e de m’estocar lo jornal aqueste per assegurar qu’es ben un jornal piedatós, en practica zo legissi 2 minutas per numèro.

    Quora aqueste jornal destriarà “occitan” (qualificatiu e nom pròpri amb una majuscule), de “Occitanista” ? La fauta es del, mai tanben dels autres jornalistas franchimands. Etc. Es de se demandar çò qu’es ensenhat dins las escòlas de jornalismes (écoles de journalismes – per la referéncia Internet) !

    E dins lo cas de la DDM es mai grèu… car aquel cap-redactor es sul terrenh !

    -°-

    Los jornals qu’an costejat Jean Jaurès an sempre una maissanta vida redaccionala per aver près las idèas politicas dins las fonts sornas parisencas, l’avem vist ambe La Dépêche dicha del«Midi». Ara, zo podem veire ambe L’Humanité - uèi que fabrica un quicòm estampilhat Jean Jaurès cada jorn. Uèi dins lo jornal parisenc dels comunistas centralistas se podrà legir un article :

    frêche l'Humanité 191009

    Çò d’estonant es pas lo contengut, zo sabem dempuèi longtemps (15 jorns jà), es la publicacion del contengut, sa data, lo 191009, siá quinze jorns aprèp l’afar ! Es una confirmacion que lo temps es long per far pujar l’informacion entre las «províncias» e la santa capitala, la redaccion e l’imprimatur. Aital podem confirmar que la publicacion es puslèu deguda al fait que mantunes militants comunistas devon votar aqueste setmana per o contra la participacion a la campanha que sostendrà la candidatura del candidat Georges Frêche. Aital, la direccion parisenca indica de quin costat cal votar. Lo contengut de l’article es jà conegut dels militants, per aver legir siá Midi Libre, siá La Gazette de Montpelhièr, siá l’Herault Le Jour… o los corrièls passats per aquí o per ailà (circulacion que se pratica dins la segonda).

    Es ben la confirmacion, donc, del centralisme de las decisions politicas, dins las institucions de l’Estat francés, mai tanben de mantunes partits, que lo PC amerita plan son qualificatiu de F per l’acabar, PCF.

    Serai curiós de saber quina còca aurà Rosa Moussaoui per aver acceptat de signar aqueste article publicat uèi lo 19 d’octobre de 2009 ?

    Paure Jean Jaurès, se vira tres còps dins son tombèl.

    lo mejan de transpòrts per l'informacion entre Montpelhièr e París 

    Se ne parlarà segurament pendent l’ora gaujosa a Tolosa !

    dma_vo_a3

    October 18

    Carcassona e Vielha : en Val d’Aran se preparan a se manifestar dos còps lo meteis jorn, perqué ?

    eficacetat aranesa

    Segur que per eficacetat los Araneses, de vertat, que son pauc nombroses, auràn interèsses d’èstre vist a Carcassona, mens de damorar a Vielha… lo 24 d’octobre ‘09.

    Es clar que l’eficacetat mana d’èstre manifestant a Carcassona : PER LA LENGA OCCITANA.

    La BBC dona una rason per anar manifestar a Carcassona (pels Occitans, Catalans, Bretons, Còrses, Savosians, Alsacians, Picards, Goadelopeans, Martiniqueses, Reunioneses, Flamands, etc.) e a Baiona (pels Bascos – sabi pas encara l’interès de manifestar solets…) :

    death language BBC 181009

    October 17

    Jean sans immeuble fa rire en Alemanha … EPADant l’UMP-nepotista es famosa, ara.

        

    Es cort, mas bon. En Aràbia … O dins los barris del colonialisme parisenc…

     

    E al nivèl de la causida politica dels elegits de l’UMP e dels foncionaris d’Estat a l’EPAD, aquestes que votaràn per Jean sans immeuble. Per los qu’an pas en cap los faits…. (Libération.fr, e tota la premsa de granda qualitat espanholista El País, La Vanguardia, El Público, El Periódico, Hola, etc. )

     

     

    E France Inter, ara … Una casta de l’UMP–Sarkoland practica l’Estat partidocrata. La casta-UMP e los militants an pas gaire d’umor per aquestas passas, zo cal saber.

     
     

    Mai seriosament e en lenga portuguesa, per desvolopar lo multilingüisme en çò dels militants de l’UMP.

     

    Jean Sarkozy Libération 181009

    Las crabas socialistas son tanben dins l’arena… La partidocràcia mata la democràcia. Se cal recordar la paracaiguda de Lionel Jospin a Santa Gabèla… Bon, mas al mens Lionel Jospin èra un estudiant qu’aviá capitat al mens un diplòma universitari !

    -°-

    Modestia : Jean sans Immeuble a decidit de devenir modèste, aprèp son entretivista al 20:00 oras de France 2, la television publica oficiala del regime. Sem lo 22 d'octobre de 2009.

    October 16

    Dementre que París-Epad se jòga de l’indignitat a l’Oèst de París, a l’Èst …

    Portada de la revista dels Dos Mondes

    Acabi de legir aqueste libre trapat sobre la plaça del capitòli entre doás manifestacions contra la gestion nacional-socialista de Tolosa. Acabi tanben d’aprendre que la negociacion ambe los pobelièrs es debutada, tres jorns en retard ! Segurament zo podrètz trapar dins mantunas de las bibliotècas de la ciutat mondina, lengadociana, montpelherana, gascona, lemosina, auvernhata, dalfinesa, o provençala.

    Nosautres en Occitània, cal recordar qu’avem tanben un pè dins aquesta Euròpa centrala, gràcia a Provença (ancian reialme d’Arle) e que cal a tota fòrça duèrbe Occitània a l’Euròpa de l’Èst, cap a la meteissa destinacion qu’Alsàcia. Serem aital lo braç terrèstre de Catalonha per crear un espaci europèu coërent. La mapa de la latinitat pòrta Occitània cap a l’Èst tanben… ai legit mantunes dels articles d’aquesta revista, ai vist quasiment los meteisses arguments que podem bastir.

    L’entrada de l’Estat d’Andòrra dona una autra dignitat a la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus, l’arribada del socialista Martin Malvy dona un novèl vam an aqueste espaci occitan, se, ben segur, la lenga occitana es integrada e emplegada, e promòuguda realament, alara pas simplament de faiçon culturalista.

    mapa de la latinitat CRAquitàniamapa de la CTP 2009

    L'Euròpa que interessa Tolosa

    Avem pus mestièr de passar per París !…

    -°-

    Una urgéncia se fa a la lutz : cal salvar los rics parisencs

    salvar lo nepotisme Sarkozy

    Lo cinèma podrà ajudar, a jà ajudat la republica parisenca per manipular los esperits franchimands, la ciutadanetat :

    nacionalisme franchimand l'INA

    October 15

    Jean sans immeuble a respondut a una anóncia aprèp la fision de l’ANPE e dels ASSEDIC

    Lo «paure» èra sense resorga sufisenta, lo bouclier filhial del paire.

    Un legidor d’un jornal militarista francés (que debuta per F e que s’acaba per O) nos ajuda a entendre quina anóncia a poscut interessar Jean Sarkozy & Sans Immeuble (bon de Tèrra dins l’EPAD es puslèu extra-ordinari).

    Jean Sans immeuble

    En Belgique, Le Soir, l’afar far rire sobretot que la China s’i interessa :

     
     

    Dins la premsa europèa, coma SkyNews, Times, The Independent, Toronto-Franco, Fox News, EuroNews, The Telegraph, TVNV, France 24, Reuters, NZHeraldThe Australian, The Scotman, LBC, The Malaysian News, The national Post, Hindustan Times, Weekly Standart, Times Of MaltaFinances Magazine, Irish Times, Real Radio Wales, Zimbio, B92, Daily Times, Global Times, Deccan Chronicle, Capital FM, Congoo, Edmonton News, DC Nepal, Indian Express, Turkish Weekly, Herald of Paris, Daily Mail, DW World.de, BBC News, ABC News, Le parisien.fr, Canada.com, Qatar Times, Le Monde, RFI, Herald, (segurament mai de jornal sobre la planèta pensa al nepotisme dels Sarkozy que i a de deputat UMP dins l’AN), es l’escandalh generalizat, mas l’UMP damora de marbre, a l’AN o al Senat, o dins lo partit : es ben lo vòt de las regionalas que los farà cambiar d’avejaire.

    le petit nicolas 

    Dins l’Estat francés avem la familha UMP-Sarkozy per atirar l’atencion dels mèdias mondials, al EUAN zo forçat l’anar mai luènh, gaitatz :

    «A 6-year-old boy is floating over northeastern Colorado in a homebuilt balloon Un dròlle de sièis annadas flòta dins lo cèl del Coloradò dins un balon… De que cal pas far pels mèdias internacionals !

    Al mens se sap perqué cal donar l’independéncia a París, sa torre Eiffel, sa torre Epad, un pauc de vinhagre mafiós nacional-expansionisme e de sal e pebre ambe una casta politica sense vergonha… Las causas cosinièras parisencas son claríssimas, e la baissa de la TVA ajuda.

    October 14

    Quora un “bac + 5” tròba pus de luòc de trabalh, los sense-diplòmas an tot un avenidor ambe l’UMP !

    La Croix Portada 131009

    Quora un bac + 5 tròba pus de trabalh es la resulta del sistèma edicatiu.

    Mas quora una sense diplòma es capolièr del pus gròs servici public de l’immobilièr en França… dins lo departament lo mai ric de França.

    Avem aiçò a la vista :

    SinéHebdo Portada 

    Cal descriure la portada pels desinformats de la France de la Télévision : vesètz aquí un jovenòt, qu’a pas cap diplòma universitari, arribat al poder lo mai naut, l’EPAD de la Défense, per la fòrça de l’UMP-NC e de son paire ( la familha partidocrata de dreita).

    E lo meteis jorn lo paire dirà la frasa que podètz legir sobre la portada de Libération de uèi.

    Libération portada del 131009portada L'Humanité 131009

    A Tolosa, los sense-diplòmas son pobelièrs… e los de las sciéncias politicas professionalas son al poder. Vesem la resulta al bilhet següent.

    De qu’es França de uèi ? Es la debuta del sistèma de destruccion de l’Estat jacobin franchimand tal que se faguèt ambe la fin de l’URSS