La republica francesa

es la libertat de parlar la lenga del rei, la lenga d’Oïl sonque.

Es pas la libertat pels ciutadans d’Occitània. Raimon Rotge Trencavèl e ièu pensem totparier sul tèma : la republica frances a es la mòrt per Occitània.

La republica francesa a assimit las divisions dels pòbles… e donc un colonialisme compartit ambe lo reialme d’Espanha e lo pòst-franquisme.

Mas abans de debutar lo bilhet del 11 de novembre, la data de l’armistiça e de la patz europèa, de la patz entre dos militarismes e nacional-expansionismes (un etnisme coneptual e republican, etnisme d’expansion, lo Francés, e l’autre d’etnisme territorializat, l’Alemand d’expression nazional-socialist).

Soi plan urós de vos indicar l’iniciativa d’una productor de farina de Lengadòc… Es la resulta de la retirada republicana catalana ?

Lo tractat dels Pirinèus a assegurat un catalanisme fòrt, es una paradòxa ; car, se França aviá integrat lo país catalan en departaments… lo catalan seriá mòrt.

Dempuèi 1209 Occitània resistís, supòrta e/o collabòra ambe França, ara es temps de dire «Bon’Dia» e de donar las bonas descripcions contra lo mite francés e republican en Occitània.

Puèi ara, passem al tèma : Die Mauer muss weg ! Qu’es aquò França ? Ne vaquí dos exemples del modèl francés actual, dos acticles recents :

La factura de la republica francesa per son militarisme es estada votada per l’UMP ambe la decision d’integrar l’OTAN, en 2008. Es una ajuda clara als amics del poder actual [Bolloré, Dassault, etc.] e donc del finançament del partit UMP.

L’installacion dels Mac Donald’s en Occitània es l’aplicacion del mercat bastit pel sistèma centralista francés, reial o republican, e la francizacion sancièra e pura de l’Estat. La lenga unica es una aisina per aver un mercat unic, al modèl francés, per far viure economicament un mercat francés, mercat qu’an volgut colonial e d’oltra-mar. La concentracion de Mac Donald’s en Occitània es lo meteis fenomèn que l’installacion dels professors del nòrd francés al sud de l’Estat pauc abans la retirada pensionada de foncionari de la republica. aquesta migracions, sense arcuelh politic e lingüistic de las populacions, son unas accions contra Occitània. Lo meteis fenomèn aplicat als quadres licenciats dels grands gropes parisencs qu’an aital la «facultat» d’aver d’ajuda per la «creacion» d’entrepresa sense cap risc, e zo fan al pus prèp dels territòris los mai agradius per i viure (Occitània en primièra linha).

Lo sistèma UMP de pensar la politica es un sistèma Mac Donald’s de la politica. Lo bling bling del Mac Donald’s a donat lo son costumièr e qualificatiu de la politica del primièr capolièr, l’EPADien del 9-3 ; es un regionalisme parisenc sense civilizacion, sonque lo mercat en ap, regionalisme que se vòl exemplar per França, un modèl militarista ; lo sistèma a pas cambiat dempuèi los reis.

En Occitània, lo modèl francés es minjar de mèrda e nos lo far pagar, en donar perdons per l’aver pas ben minjar ambe jòia e marseillaise !

Alara, per optimisme politic lo 11 de novembre ‘09, podem bramar : Bon’Dia Catalonha !

www.pilles-chasses.org

-°-

Ressons dins Sud-Ouest Gasconha de la manifestacion de Carcassona 2009.

Recentament Michel Rocard explicava lo «meralhós projècte republican francés» bastit sobre lo militarisme. Me sembla çaquelà un pauc fòrt qu’un pacifista s’engatjèsse sobre una plataforma de militars per considerar França coma modelic. Avem encara las mai grandas entrepresas francesa que son militaristas e primièra exportatriça francesa…

Lo debat sobre l’«Identité Nationale» es un debat qu’es una manipulacion per explicar que l’immigracion se dèu assimilar al sistèma, tal que lo sistèma dich republican francés a assimilat una majora partida dels migrants fòragitats pels dictators italian o espanhòl. Aquestes dictadors parlávan d’una Itàlia e d’una Espanha neta e pura lingüisticament, aital s’imposèt l’espanhòl als Catalans a Barcelona, e se faguèt una guèrra contra lo catalan, la lenga bessona.

Uèi a Tolosa s’unes son contra l’occitan dins lo mètro, son del costat dels franquistas o dels falangistas que lo 13 de setembre 2009 manifestávan contra la votacion, dins lo meteis camp que lo PP, lo PSOE-PSC e Ciutadanos. Vesèm aital una convergéncia politica, lo nacionalisme d’expansion es Madrilenc o Parisenc. La flaquesa del primièr es degut a l’abséncia d’educacion centralizada, de formacion assimilatriça. Mas s’aviá durat coma lo sistèma francés los Catalans ne serián al meteis nivèl que los Occitans a Tolosa, peticionar per aver lor lenga territoriala e istorica dins lo mètro, e per ajudar lo francés de sobreviure contra l’anglés (Occitània a jamai refusat una co-abitacion lingüistica, lo modèl francés del netejament lingüistic es pas lo modèl occitan).

Mas, çò qu’entendi pas, çò que comprèni pas, es que mantunes republicans espanhòls, refusats per França (pausat dins camps pron elonhats de las ciutats d’esquèrra francesa o percaçat per èstre resistents) an oblidat las raiças uniformizatriças de l’Espanha franquista … E an gardat una vision productivista de las lengas, la famosa eficacetat lingüistica, «val melhor parlar anglés» l’ai entendut mantunes còps a mantunes endreits. Ai quitament entendut dins un debat europèu a Tolosa, de la boca d’un resistent republican espanhòl o aragonés, que «ara cal decidir la lenga unica europèa! (pensi a l’anglés)».

L’esquèrra francesa, tanben productivista, a trapat dins aqueste pòble republican iberic unas aisinas per perségre lo netejament lingüistic en Occitània, e quitament en valorizar lor capacitat d’integracion a la pensada uniformizatriça francesa, ambe diplòmas universitaris que pòrtan l’illusion republicana.

Dins lo Midi Libre, recentament pareguèt aqueste document. Fauta lo Fenolhedés, Auvernha, Lemosin, Charenta lemosina, Ardècha e Droma, mai tanben un tròça d’Isèra.

L’aisina mediatica locala debuta son ajornamiento editorial sul tèma occitan, mas aprèp 50 annadas de destruccion ideologica e de destruccion de la sapiença occitana, lo trabalh de reconquèsta serà long e segur que unes ciutadans seràn despistats s’i a pas cap formacion publica e gratuïta per arcuelhir las populacion qu’avem abandonada a la repression republicana francesa e «sa propaganda» republicana e escolara.

La primièra de las propagandas es pas destriar “Lenga d’Òc” e “occitan” … Es lo títol qu’avem dins l’administracion francesa… Quí parla de «Langue d’Oïl» per la lenga francesa de uèi ?

Justament l’occitanisme politic dèu abandonar la lenga de fusta, mas primièr dèu portar una lenga de la sapiença e dels sabers per parlar e argumentar.

Unes Tolsans son contra l’occitan dins lo mètro.

Mantunes ciutadans tolsans se son despertats ; an despertat lor nacionalisme francés, aqueste qu’es l’estructura de l’ensenhament francés en Occitània, un nacionalisme d’expansion. Eliminar l’occitan es lor projècte politic.

Es la resulta de la politica francesa e republicana de la fabricacion de l’Istòria nacionalista francesa, l’Istòria oficiala.

Un exemple d’Istòria oficiala : lo 10 de novembre de 1918, l’Alsàcia-Lottaréngia a declarat l’independéncia de son territòri sobre la basa d’una republica sociala e puslèu sindicalista. La tropa francesa èra inexistenta en 1918 sobre lo territòri. Un mes aqpèp 150.000 militars franceses, sobretot d’Africa colonizada per França, se son installats per destrusir la lenga visibla e non francesa, e imposar lo poder francés republican aquí.

Quora las fèstas ambe coma tèma la caiguda de las parets fisicas europèas, a Berlin e en tèrra Alemanda, los ciutadans tolsans fan una novèla guèrra lingüistica contra l’occitan. La paret es ben dins los caps dels cuitadans franceses en Occitània, coma èra dins lo cap dels pès nègres en Argèria, per refusar la realitat e vóler servar un apartheid modèl francés en Africa.

S’explica sobre Facebook que «lo bilingüisme es impausat» [ «ils veulent nous imposer le bilinguisme»] … e lo francés es pas estat imposat ? Quina ignorança istorica ? Es la fabricacion republicana de l’Istòria. En 1939, mon grand-paire refusa de parlar francés a l’ostal ; dins la maison vesina lo regent de l’escòla franchimanda e republicana, gratuïta e laïca (mas la catolica fasiá tot parier) se desplaçava per explicar a sos parents que caliá pus parlar occitan car se vesiá dins las còpias, occitanisme dins la lenga francesa. La repression èra vigenta dinca las annadas 1960 en Occitània, dinca 1980 en Alsàcia ! Es encara viva en Réunion, Goadelopa, Martinica, etc. Avètz escotat l’accent dels Alsacians de uèi, es aquel de la television de uèi, la parisenca, soi estat en Alsàcia en 1973, l’accent èra tant polit que l’ai entendut e enregistrat sense cap problèma a l’edat adolescenta ! Uèi a desaparegut s’escota la France 3 o la Radio France. Lo trabalh dels mèdias franceses e parisencs es clar, destrusir quitament los accents, cal un Estat net. Es un netejament lingüistic lo programa politic republican francés.

S’explica que val melhor parlar anglés, per èstre dins lo vam de l’economia mondializada. Lo tèma es clar : «parlar la meteissa lenga per se comprendre», fins ara la frasa es clara, cal parlar anglés, e donc lo francés es tanben tocat per l’eliminacion lingüistica d’aquesta frasa, car perqué se limitar pas a far coma pel francés dins las annadas 1950, la caça a la lenga que geinava ? L’occitan es la lenga que cal caça, e perqué ? Per daissar «la plaça a la modernitat» ; es lo meteis argument que quora un ciutadan se questiona per saber l’interès del nuclear e que los pro-nuclear explícan que «van pas tornar a la candela !» … E ara que sabem que los nivèls nuclears o l’amianta es dangierós, lo punt de vista debuta una capvirada.

Dins La Croàcia e en Sèrbia se parlava la meteissa lenga, lo serbo-croata, mas los ciutadans se faguèron la guèrra ! Parlar la meteissa lenga es pas forçadament se comprendre, nimai de vóler èstre installat dins lo meteis Estat per rason d’etnisme lingüistic. Senon, cal sul pic envadir la Wallonia e la Confederacion Elvetica (Jura) ambe l’acusacion de … parlar la meteissa lenga que París.

Ara, perqué la logica umanista occitana capita pas de s’installar a Tolosa, alara qu’a Niça la meteissa causa del bilingüisme s’installa en 1997 sense cap problèma ? La rason es la simbolica qu’es Tolosa pels Franceses, benlèu que 1209 es mai que simbolic pels Frnaceses puslèu que pels Occitans ? (lo 10 de novembre es tanben la mòrt de Raimon de Trencavèl, matat pels Franceses, la debuta de l’assimilacion francesa en Occitània – i aurà un espectacle commemoratiu a Carcassona) O alara aquí ai una autra rason :

De mai ajustarai la fauta de formacion, donc. E aiçò França zo sap, per Occitània e sap tanben que la causa es pas reala per Catalonha al nòrd, Euskadi, Corsèga e Bretanha. L’universitat francesa en Occitània jòga son ròtle, mas pas dins las consciéncias e dins la dubertura ideologica contra l’experit colonialista francés, sa fabrica de l’Istòria, sa manipulaicon istorica. La formacion en Istòria dins las universitat francesa es tanben susvelhada e guidada per èstre «republicana»…

La republica francesa mata la diversitat e assegura que lo modèl universal e aquel qu’èla pòrta.

Per clavar la polemica dels nacionalistas franceses per l’occitan dins lo mètro es encara un còp la seguida de l’istòria de Tolosa e de sa collaboracion regulara ambe París, Tolosa pudís la collaboracion politica. Longa istòria, que debuta en setembre 1213 per un non-engatjament dins la batalha de Murèth.

800 annadas l’invasion militara, la paret ideologica francesa es clara dins los caps dels Tolsans. La paret de Berlin es caiguda, vaquí farà 20 annadas e pareis que lo monde es estat cambiat, levat en Occitània, sem encara sotmetut a París.

Lo principal problèma es la volontat politica dels elegits locals, e l’abséncia de dreit fiscal autogerit en Occitània. Es un subjècte que los partits nacional-expansionistas franceses podràn pas lançar dins la campanha regionala venenta.

Mas, seriá una responsa clara contra la gestion bonapartista de las finanças de las autoritats localas occitanas.

E se podrà pas dire que la causa es impossibla, en Confederacion Elvetica zo pensan !

Occitània es un corredor de camions tot l’an (gràcia a l’incapacitat parisenc d’organizar melhor lo transpòrts public del ralh o combinat) e de toristas de junh a setembre… La moneda seriá per finançar lo melhor viure e la solidaritat dins las regions traversadas.

Los pòst-revolucionaris diràn qu’es lo reviscòl dels peatges nobilièrs, vist los EPADants qu’avem al cap… Mas los peatges los avem pas sobre las autorotas privatizadas per la dreita nacional-expansionista francesa ? Alara, per un còp, seriá un peatge per los que fan de la circulacion a travèrs lo territòri, lo país nòstre, una necessitat comerciala e dinerièra, per lor activitat capitalistica o de léser.

Seriá un biais de taxar los camins del TGV –cap al nòrd, cap a l’EPADländer- e far dintrar la moneda pels TER…

Lo modèl elvetica … a provat que lo camin èra lo bon, per mantunes elements politics e socials.

-°-

-°-

Ai pas encara comprès perqué Greenpeace vòl pas escriure en chinés mandarin, es l’assegurança del nombre maxímal de locutors, non ?

Dempuèi recebi regularament los comunicats de Greenpeace, installat a Barcelona, e que refusa lo catalan, e son emplèc ; donc refusi los comunicats de Greenpeace dempuèi, e totas las peticions sostengudas per Greenpeace.

De qu’es Occitània ? Un país europèu que patís d’una gestion francesa !

Vos cal tornar legir la manièra que los Franceses an per manipular l’istòria, per acceptar aqueste tipe de propaganda pre-electorala, l’«identité nationale» : cal donc legir « fabrique scolaire de l’histoire», edicion Agone, de Marselha.

 

 

I a trenta sièis paginas del rapòrt de l’EBLUL, 36 paginas que fan la pròva que l’«Identité Nationale» en França es la destruccion de las lengas, lo netejament lingüistic programat.

Causa que la premsa parisenca o nacionalista francesa s’estauviarà de nos explicar …

 

-°-

Darrièra novèla de l’EPADländer.

A prepaus de l’Estat parisenc, la censura a encara tocat lo poder central ; aital, dins un discors reciclat (sobre l’agricultura en França) You Tube presentava una comparason dels dicorses del grand timonièr de l’UMP, un en febrièr e l’autre en octobre ;  lo país es de mai en mai EPADant ; ara aquestas paginas son pus consultablas dempuèi l’Estat francés….

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La vídeo donava la pròva visuala del doble discors ; es clar, i a agut dos meteisses discorses car las politicas de la Sarkoziá son sense realitats economicas e politicas, sense actes coma l’explica De Villepin dins las entrevistas de la setmana passada.

L’afar del doble discors es quitament pas estat revelat pels especialistas de la politica agricòla, nimai pels païsans de la FNSEA ! Es de dire la connivéncia del sindicat majoritari e del govèrn en plaça. Connivéncia que a botat aquesta coorporacion dins l’endrona qu’i son ara, tota una paradòxa. Son forçat de se calar se vòlon aver la moneda de l’Estat.

Referéncia Marianne2.

La vídeo es ara disponibla sobre lo site de Canal Plus, tornar.

Avem quitament la fòto d’un militant de País Nòstre que beu d’aiga a l’amagat pendent la manifestacion…

Es clar que las manifestacions d’Anem Òc son revendicativas e festivas (Anem Òc en vídeo aquí).

Se pausa la question de l’identitat, es un cachavielha tradicional del sarkozisme pauc abans las eleccions, ambe l’afar de la securitat dins las banlègas. Aquesta de l’Estat francés, donc coma aqueste es l’etnisme francés aplicat a la tèrra occitana, es pas mon projecte politic.

La tèrra meuna es pas la francesa, es pas aquesta que mescla l’antropologic e lo juridic, entre la nacion e la ciutadanetat. Lo petainisme aviá engatjat França dins una endrona qu’es pas possible d’entendre coma republican. Entendi pas qu’aqueste projecte fosquèsse encara viu dins lo sistèma politic parisenc.

Me demandi francament quin es l’«Identité française», senon un imperialisme, un nacional-etnisme d’expansion, la tradicion parisenc de dominar los pòbles vesins.

Per acabar aqueste bilhet (dins mantunas oras i aurà las fòtos de la manifestacion de Carcasssona 2009) dirai que cal legir lo libre de Cornelius Castoriadis, «De la cité et des lois» per saber lo problèma d’aquesta question.

Soi segur que los manifestants de Carcassona i èran pas per l’«identité française» aquesta de l’UMP. Ambe l’intervencion qu’ai entenduda dins los mèdias ièr, me cal questionar sobre l’interès de votar UMP per las eleccions venentas.

Alavètz per la fòrça de la «majora pensada» del poder central, lo poder regional EPADant, los manifestants èran segur totas/as contra las sonçainas imperialistas parisencas.

Lo devís sarkozista acaba de plaçar una division ideologica entre lo nòrd de l’Estat e lo Sud, entre França e Occitània, del meteis escantilh qu’i aviá al moment dels periòdes que lo dreit escrich èra Occitània, e lo dreit oral de França.

Soi urós de vos indicar que vista aiçò, soi de mens en mens Francés, èri Francés per fòrça, quitament se soi pas estat un ciutadan revendicatiu per l’èstre.

Vaquí lo camin de la manifestacion :

7 novembre ‘09, 20:30 oras, aula publica, Sant-Peire-de-Chinhac en Perigòrd.

De mai cal notar atanben sul vòstre agènda l’exposicion tolsana, amerita tot lo vòstre interès.

Abans de legir mon bilhet, vaquí un article que vos cal aver legit, es de Jade Lindgaard.

Occitània es estat un territòri poblat per futurs foncionaris del sistèma politic colonial francés. Occitània es estada abandonada economicament. Uèi, ambe la decentralizacion e gràcia a la decentralizacion, Occitània debutava un reviscòl ; l’UMP vòl destrusir lo sistèma politic actual, aquel qu’a gerit l’Occitània decentralizada, e que debutava lo despertat.

Istòria d’Occitània : los Catares èran simplament la partida vesedoira de l’economia e dels sistèma politic en Occitània a l’Edat Mejan, los chaples catolico-franceses los an fòrabandit del territòri, an migrat tanben cap al sud… Oltra-Pirinèus, dins la Catalonha de uèi.

Istòria d’Occitània : Occitània se deviá desvolopar coma totes los territòris europèu, los protestants que ne faguèran la pròba d’eficacetat son estats fòrabandit pel sistèma francés; donc, son estats trabalhar endacòm mai, per d’autres Estats, sovent mai federals.

Uèi Occitània es una zòna de non-desvolopament economic, aital sem tanben la region que supòrta lo mens.

De quina manièra lo poder parisenc farà frenar lo sistèma occitan per se despertar tornamai ? L’UMP-Sarkoland pensa …

La crisi economic ligada a un sistèma de productivisme francés (avètz remarcat que sem mens tocats que las autras regions de França, car l’industria autonomobila es absenta, levat a Bordèu que los partits franceses an imposat una entrepresa de l’automobila americana per clientelisme).

Uèi donc Occitània se pòt fotografiar aital, los partits del sistèma productivisme francés (pno, mai tanben totes las esquèrras per exemple) ne faguèron sempre la critica, mas uèi avem aiçò:

Occitània es devenguda una zòna pels parisencs per viure melhor (la reala rason del TGV/LGV es aquela)… la paradòxa es que ne fan una desvolopament colonialista, Occitània descargada de sa lenga pròpria, “Grand Sud’ coma la pagina del jornal de la sotmission, DDM.

Occitània es alara lo camp de passejada de las organizacions las mai nacional-expansionistas del monde, l’espòrt e la premsa parisenca.

Es quitament pas question de venda a l’encant, mas simplament las comunas fan de lesca-pè per aver de recebre e pagar lo passatge del comèrçe mediatic ‘Tour de France’. Lo “Tour de France” es una vergonha esportiva e economica, mai tanben politica, vist que los elegits d’Occitània se vendan an’aquò, una maquina de far esclaus. Es que lo París-Dakar es pas estat matat per èstre colonialista en Africa ? E lo “Tour de France” en Occitània, seriá pas colonialista totparier ? Amai d’èstre un joguet per las comunas de dreita … nacionalista francesa.

Michel Onfray me comprendrà :

 

Ambe lo resalfament climatic anonciat, mediatizat, me sembla una novèla interessanta, interessanta tanben per l’economia de la Val d’Aran, e per l’economia dels Pirinèus.

Es una informacion del Conselh Generau d’Aran, institucion publica autonòma qu’anóncia tanben l’arribada d’un car de 50 militants per la lenga occitana a Carcassona dissabte.

Aprèp los Auvernhats (Occitans e Occitanas d’Auvernha) dins las nhòrlas ministerialas, vaquí los Bascos :

Marie-José Defol es professora de letras.

Çò d’escandalós es qu’aqueste redactor en cap a Tolosa, sap pas legir los articles publicats endacòm mai dins las autras edicions de son jornal ! Quora aqueste cap-redactor serà cambiat ? Es pas un bon profesisonal e ne fa la pròba cada jorn. Lo fait que damorèsse en plaça es un acte politic de la familha Jean-Michel Baylet qu’endacòm mai exprimís son sosten a una politica per l’occitan… La paradòxa es talament sancièra, qu’un jorn ne caldrà ben acabar, non ?

Per astre, ai en man lo pietadós jornal gràcia a mon peruquièr que me fa lo plaser de pas la botar a la lordèra e de m’estocar lo jornal aqueste per assegurar qu’es ben un jornal piedatós, en practica zo legissi 2 minutas per numèro.

Quora aqueste jornal destriarà “occitan” (qualificatiu e nom pròpri amb una majuscule), de “Occitanista” ? La fauta es del, mai tanben dels autres jornalistas franchimands. Etc. Es de se demandar çò qu’es ensenhat dins las escòlas de jornalismes (écoles de journalismes – per la referéncia Internet) !

E dins lo cas de la DDM es mai grèu… car aquel cap-redactor es sul terrenh !

-°-

Los jornals qu’an costejat Jean Jaurès an sempre una maissanta vida redaccionala per aver près las idèas politicas dins las fonts sornas parisencas, l’avem vist ambe La Dépêche dicha del«Midi». Ara, zo podem veire ambe L’Humanité - uèi que fabrica un quicòm estampilhat Jean Jaurès cada jorn. Uèi dins lo jornal parisenc dels comunistas centralistas se podrà legir un article :

Çò d’estonant es pas lo contengut, zo sabem dempuèi longtemps (15 jorns jà), es la publicacion del contengut, sa data, lo 191009, siá quinze jorns aprèp l’afar ! Es una confirmacion que lo temps es long per far pujar l’informacion entre las «províncias» e la santa capitala, la redaccion e l’imprimatur. Aital podem confirmar que la publicacion es puslèu deguda al fait que mantunes militants comunistas devon votar aqueste setmana per o contra la participacion a la campanha que sostendrà la candidatura del candidat Georges Frêche. Aital, la direccion parisenca indica de quin costat cal votar. Lo contengut de l’article es jà conegut dels militants, per aver legir siá Midi Libre, siá La Gazette de Montpelhièr, siá l’Herault Le Jour… o los corrièls passats per aquí o per ailà (circulacion que se pratica dins la segonda).

Es ben la confirmacion, donc, del centralisme de las decisions politicas, dins las institucions de l’Estat francés, mai tanben de mantunes partits, que lo PC amerita plan son qualificatiu de F per l’acabar, PCF.

Serai curiós de saber quina còca aurà Rosa Moussaoui per aver acceptat de signar aqueste article publicat uèi lo 19 d’octobre de 2009 ?

Paure Jean Jaurès, se vira tres còps dins son tombèl.

 

Se ne parlarà segurament pendent l’ora gaujosa a Tolosa !

Segur que per eficacetat los Araneses, de vertat, que son pauc nombroses, auràn interèsses d’èstre vist a Carcassona, mens de damorar a Vielha… lo 24 d’octobre ‘09.

Es clar que l’eficacetat mana d’èstre manifestant a Carcassona : PER LA LENGA OCCITANA.

La BBC dona una rason per anar manifestar a Carcassona (pels Occitans, Catalans, Bretons, Còrses, Savosians, Alsacians, Picards, Goadelopeans, Martiniqueses, Reunioneses, Flamands, etc.) e a Baiona (pels Bascos – sabi pas encara l’interès de manifestar solets…) :

Es cort, mas bon. En Aràbia … O dins los barris del colonialisme parisenc…

E al nivèl de la causida politica dels elegits de l’UMP e dels foncionaris d’Estat a l’EPAD, aquestes que votaràn per Jean sans immeuble. Per los qu’an pas en cap los faits…. (Libération.fr, e tota la premsa de granda qualitat espanholista El País, La Vanguardia, El Público, El Periódico, Hola, etc. )

 

E France Inter, ara … Una casta de l’UMP–Sarkoland practica l’Estat partidocrata. La casta-UMP e los militants an pas gaire d’umor per aquestas passas, zo cal saber.

Mai seriosament e en lenga portuguesa, per desvolopar lo multilingüisme en çò dels militants de l’UMP.

Las crabas socialistas son tanben dins l’arena… La partidocràcia mata la democràcia. Se cal recordar la paracaiguda de Lionel Jospin a Santa Gabèla… Bon, mas al mens Lionel Jospin èra un estudiant qu’aviá capitat al mens un diplòma universitari !

-°-

Modestia : Jean sans Immeuble a decidit de devenir modèste, aprèp son entretivista al 20:00 oras de France 2, la television publica oficiala del regime. Sem lo 22 d'octobre de 2009.

Acabi de legir aqueste libre trapat sobre la plaça del capitòli entre doás manifestacions contra la gestion nacional-socialista de Tolosa. Acabi tanben d’aprendre que la negociacion ambe los pobelièrs es debutada, tres jorns en retard ! Segurament zo podrètz trapar dins mantunas de las bibliotècas de la ciutat mondina, lengadociana, montpelherana, gascona, lemosina, auvernhata, dalfinesa, o provençala.

Nosautres en Occitània, cal recordar qu’avem tanben un pè dins aquesta Euròpa centrala, gràcia a Provença (ancian reialme d’Arle) e que cal a tota fòrça duèrbe Occitània a l’Euròpa de l’Èst, cap a la meteissa destinacion qu’Alsàcia. Serem aital lo braç terrèstre de Catalonha per crear un espaci europèu coërent. La mapa de la latinitat pòrta Occitània cap a l’Èst tanben… ai legit mantunes dels articles d’aquesta revista, ai vist quasiment los meteisses arguments que podem bastir.

L’entrada de l’Estat d’Andòrra dona una autra dignitat a la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus, l’arribada del socialista Martin Malvy dona un novèl vam an aqueste espaci occitan, se, ben segur, la lenga occitana es integrada e emplegada, e promòuguda realament, alara pas simplament de faiçon culturalista.

Avem pus mestièr de passar per París !…

-°-

Una urgéncia se fa a la lutz : cal salvar los rics parisencs

Lo cinèma podrà ajudar, a jà ajudat la republica parisenca per manipular los esperits franchimands, la ciutadanetat :

Lo «paure» èra sense resorga sufisenta, lo bouclier filhial del paire.

Un legidor d’un jornal militarista francés (que debuta per F e que s’acaba per O) nos ajuda a entendre quina anóncia a poscut interessar Jean Sarkozy & Sans Immeuble (bon de Tèrra dins l’EPAD es puslèu extra-ordinari).

En Belgique, Le Soir, l’afar far rire sobretot que la China s’i interessa :

Dins la premsa europèa, coma SkyNews, Times, The Independent, Toronto-Franco, Fox News, EuroNews, The Telegraph, TVNV, France 24, Reuters, NZHerald,  The Australian, The Scotman, LBC, The Malaysian News, The national Post, Hindustan Times, Weekly Standart, Times Of Malta,  Finances Magazine, Irish Times, Real Radio Wales, Zimbio, B92, Daily Times, Global Times, Deccan Chronicle, Capital FM, Congoo, Edmonton News, DC Nepal, Indian Express, Turkish Weekly, Herald of Paris, Daily Mail, DW World.de, BBC News, ABC News, Le parisien.fr, Canada.com, Qatar Times, Le Monde, RFI, Herald, (segurament mai de jornal sobre la planèta pensa al nepotisme dels Sarkozy que i a de deputat UMP dins l’AN), es l’escandalh generalizat, mas l’UMP damora de marbre, a l’AN o al Senat, o dins lo partit : es ben lo vòt de las regionalas que los farà cambiar d’avejaire.

 

Dins l’Estat francés avem la familha UMP-Sarkozy per atirar l’atencion dels mèdias mondials, al EUAN zo forçat l’anar mai luènh, gaitatz :

«A 6-year-old boy is floating over northeastern Colorado in a homebuilt balloon.» Un dròlle de sièis annadas flòta dins lo cèl del Coloradò dins un balon… De que cal pas far pels mèdias internacionals !

Al mens se sap perqué cal donar l’independéncia a París, sa torre Eiffel, sa torre Epad, un pauc de vinhagre mafiós nacional-expansionisme e de sal e pebre ambe una casta politica sense vergonha… Las causas cosinièras parisencas son claríssimas, e la baissa de la TVA ajuda.

Quora un bac + 5 tròba pus de trabalh es la resulta del sistèma edicatiu.

Mas quora una sense diplòma es capolièr del pus gròs servici public de l’immobilièr en França… dins lo departament lo mai ric de França.

Avem aiçò a la vista :

 

Cal descriure la portada pels desinformats de la France de la Télévision : vesètz aquí un jovenòt, qu’a pas cap diplòma universitari, arribat al poder lo mai naut, l’EPAD de la Défense, per la fòrça de l’UMP-NC e de son paire ( la familha partidocrata de dreita).

E lo meteis jorn lo paire dirà la frasa que podètz legir sobre la portada de Libération de uèi.

A Tolosa, los sense-diplòmas son pobelièrs… e los de las sciéncias politicas professionalas son al poder. Vesem la resulta al bilhet següent.

De qu’es França de uèi ? Es la debuta del sistèma de destruccion de l’Estat jacobin franchimand tal que se faguèt ambe la fin de l’URSS…