E puèi que farem d’aquestes migrants obligatòris, per la fòrça del rescalfament climatic…

Senon dins l’actualitat politica e prèp de la mar (tanben), cal notar que l’Alemanha a votat :

Perqué , Per anar defendre una politica ambiciosa per l’environament e sobretot cridar per aver enfin una politica de transpòrts qu’eliminarà l’automobila.

Aital ai caminat en “Bizi” de la ciutat d’Arbona (Arbonne en lenga coloniala) e Baiona (Bayonne). Lo tèxte lo mai sovent cridat es estat “Tous en selle !”, non la lenga francesa es pas encara en via d’extencion en Euskadi del nòrd, contrariament a çò que podrà pensar un parisenc o un madrilène (perqué aital zo vòlon).

L’objectiu èra de mostrar que la bicicleta èra encara un instrument de transpòrts qu’ajudarà als desplaçament en Euskadi del nòrd. Ai percorregut la via entre Baiona e Donibane, solet, es impossible d’o far en tota securitat ciclista. damora d’òbra de far per installar la bicicleta en Euskadi del nòrd, malgrat totas las iniciativa positiva del BAB [Chronobus per exemple].

Per tot dire, Tolosa qu’es en retard sul tèma ciclista, se pròva aital e al mens que l’Euskadi es encara mai en retard. Per contra per çò qu’es de la presa en compte de la lenga, los ecologistas bascos, els, sábon emplegar la lenga, presenta dins tot lo percors.

Las autoritats localas bascas sábon –sobretot dins lo BAB- emplegar las doás lengas mesprezadas d’Euskadi, lo basco e l’occitan de Gasconha. Los ecologistas son en lenga basca.

Aital sul camin ai poscut veire que la signaletica del Conselh Generau de Pirinèus-Atlantics es en doás lengas e de còps tres lengas :

Se zo pòdon ailà, perqué à Tolosa seriá pas capable en doás lengas ? S’espèra ça que là una urgéncia lingüistica per l’occitan, urgéncia que los Bascos an sabut prendre ambe un ‘drin’ de pression politica. Alara ai comparat l’«empressament» d’un Espilongo a Angelus/Anglet per installar lo bilingüisme basco-occitan e l’envam de l’elegit Cohen; impossible d’explicar coma ambe las meteissas referéncias politicas, l’occitan es pas present a Tolosa. L’explicacion serà alara installada per la simpla rason que los engatjaments politics bascos son de totas las colors politicas, e quitament dins totas las associacions.

L’administracion francesa es nascuda per destrusir las realitats francesas e per ne bastir novèla que son puslèu susrealistas e nacional-expansionista. Aital l’administracion foncion per un sistèma de destrusir l’umanitat en França ; es un OGM d’organizacion d’Estat.

Per ensenhar dins la lenga d’un país, es jà programada per refusar. E quitament per ensenhar a paritat orari.

Lo collòqui de baiona a assajat de veire de quna manièra lo dreit podriá èstre utilizar per ajudar l’administracion de cambiar (serà dificile, segon çò qu’ai poscut entendre), o de quina manièra los tèxtes constitucionals pòdon ajudar a un planh contra l’administracion per pas respectar las populacions.

Aital, ai après que segon los juristas franceses, aqueste sistèma tòrt serà pas ontologicament fabricat per destrusir l’occitan o lo basco … aquí ai pas mai poscut que rire.

Aital, ai après que mantunes elegits qu’èran contra la lenga occitana, son sovent de «bona fe», per aber capitat dins lor vida (la familha sovent) ambe l’ensenhament del francés, e donc que pensan que lor modèl serà la pòrta de sortida per totes, sense se rendre compte que la fabricacion d’una elita agada als desirs del nacional-expansionisme francés, frena pas la destruccion de las populacions e lors capacitat de transmetre los sabers suls païses conquesits.

Avem quitament agut un “personalista” espanhòl, adepta de l’antidemocràcia (PSOE-PP-CIutadanos-La_Falange) nos explicar las consequéncias sobre la democràcia ambe règlas que fan lo basco valorizat, e las criticas son estada tanban per Barcelona («que se pòt pas ensenhar l’espanhòl» aquí a pas enmplegat lo mot castelhan, faguèt aital dins la semantica tradicionala imperialista espanhòla). Aquesta persona a un nom d’enregistrar : Carlos Fernàndez de casaenante Romani, aquesta persona deviá explicar «la coopération transfrontalière et les langues régionales»; per tractar lo subjècte a telefonat a l’escòla d’Endaia per indicar que «l’escòla basca fonciona pas, car i a un fum d’inscripcions de parents que son d’Euskadi e d’immigracion latino-americana» ( tot aiçò dins un francés puslèu flac). Senon la resta de l’intervencion èra per castigar los Bascos e los politica pel basco, e donc son eficacetat tròp granda.

Al cap del camin de tres jorns d’intervencions universitàrias (explicat coma un debat), al cap de tres jorns avem una assegurança de la creacion d’una lei sobre las lengas ; se lo sénher North al govèrn èra convidat, aquel l’i agrada d’anar veire un debat a Tolosa, mas pas a Baiona, benlèu perqué sap que los arguments seràn d’un autre òrdre que compassionals. Sabem gràcia a son intervencion telefonada, que val pus lo còp de li demandar que qué siaguèsse sobre lo projecte francés de lei.

La creacion d’una lei per las lengas de França es urgenta, quora sabem que l’occitan es a man de desaparéisser, tal que lo basco, l’ugéncia se limitarà a escriure çò que se fa ara dins la societat civila francesa e que se fa d’un un sistèma agressiu e antidiversitat lingüistica. Lo dreit francés es dangierós per las lengas. Mas quitament per lo cambiar, serà pas jamai al nivèl de l’enjòc (conegut de totes, quitament dels turiferaris de las nòstras lengas), pel dreit novèl.

França es dangierosa e aital es anti-europèa, ontologicament.

Lo sistèma politic que signa la letra a l’administracion es d’aqueste sistèma que farà gaire mai que de la compassion lingüistica, alara que cal una politica volontarista e segur, contra lo sistèma francés en plaça.

Compreni aisidament los Catalans e las Catalanas, quora lo 11 de setembre 2009 a Girona, fan cremar tanben la bandièra francesa, en companhia del rei borbon e de la bandièra espanhòla. Tot aiçò es pas estat retranscrit dins los tèxtes de l’AFP … normal, non ? L’informacion sobre aqueste subjècte es amagada, es tanben un acte de sobrevivença del dreit francés e de son imperialisme ; l’escambi de las informacions ajudarà a destrusir lo sistèma, coma dels tempses dels sovietics en Russia, sem ben a aqueste nivèl de problèmas politics, e es l’administracion qu’assegura lo poder del modèl de repression lingüistica francesa ; es que lo personal politic l’a entendut ?

I aurà donc un fum de manifestacion per destrusir las repressions administrativas francesas : Arle debuta d’octobre ‘09 pel«Prouvençau», 24 d’octobre ‘09 pel basco a Baiona (Organizat per la Konfederacioa) e per l’occitan a Carcassona (en companhia dels Catalans e Bretons – organizat per quatre associacions occitanas), contra lo tractat dels Pirinèus en novembre ‘09 a Perpinyà.

Cal esperar que tot lo personal politic i participarà.

E benlèu qu’un jorn coma pendent lo Franquisme la prefectorala –qu’es l’iceberg d’aqueste administracion que se protegís- i aurà interdiccion de manifestar.

Quora l’administracion fa la guèrra als ciutadans e las ciutadanas, que se passarà dedins un contèxte qu’es dich democratic europèu  ? … Es qu’un jorn França serà condemnada ? Un jorn ?

Arribat lo 29 de setembre sobre mon corrièl public, 16:00 oras :

Lo Jornal del País Basco es en dificultat, el qu’es normal per çò que concernís lo redaccional sobre la lenga basca e occitana, car es un jornal vengut de l’engatjament ciutadan sobre la còsta atlantica d’Aquitània, al sud, Euskal Herria del nòrd.

Alara quora un collòqui de legitimistas, adoradors del dreit (abans de far tota causa, normal per professionals), se debana a Baiona, la redaccion es mal a l’aise !

Zo podem veire dins lo minímum sindical d’aquesta nòta de premsa (e sabi pas la presentacion sul jornal papièr), explica : «anem veire çò qu’es aqueste drac».

Çaquelà, lo referèndum-consulta d’Arenys de Munt èra de notar coma excepcionala, pas simplament per aver aplegar totes/as los/as independentistas, nimai per aver donar una resulta maximala (96% de ciutadans/anas independentistas), nimai d’aver agut un percentatge de votants equivalents als autres referèndums sus diferents tèmas autanplan importants, mas per èstre un referèndum-consulta privat seguit per un batalhon de juristas catalans, e professionals de las sciéncias politicas, qu’an assegurat una legitimitat a l’afar.

Lo dreit es tanben un instrument de liberacion, malgrat totes los legitimismes o conservadors dels sistèmas juridics (sempre installat per una casta de dominants sobre dominats, es la rèla del Dreit, del juridic). La liberacion se podrà tanben obténer ambe un batalhon de juristas, mas es mai long, mai car e … mai democratic.

Quora Roma installa la faiçon grèga de pensar la vida dins la ciutat (faiçon democratica), la ciutadanetat, es Roma que ne far un dreit per assegurar son «desvolopament armoniós» (e sobretot la dictatura cristianasanta, dictatura es un faus amic aquí), e aital «los barbares» que i volián dintrar dedins èran las nacions de l’Euròpa de l’Èst, aquesta puncha de l’Asia nordenca.

La nocion de ciutadanetat serà suprimida ambe l’arribada del rei de França –1453- per las ciutats d’Aquitània, al nòrd. De la meteissa manièra, la decision del taïdor Enric III de Navarra, es puslèu una decision politica d’èstre catolic (al nòrd de França, la novèla e futura mitica França), car lo sistèma francés afavoriza las posicions dels dictadors-reis contra las accions dels Parlaments (dels legisladors, dels fabricants de leis).

Donc aquesta nòta redaccionala dona a veire un collòqui, que lo jornal Sud-Ouest a pas jutjat important per sa redaccion (ai çaquelà ges recebut la classica nòta d’alèrta “Langues régionales”), mas dona a veire mai que çò que s’i pòt pensar a primièra vista. Vos dirai dins los jorns que venon çò que ne cal reténer d’aqueste collòqui.

Mas perqué los servicis de comunicacion dels elegits zo pensan pas ? … ai mantunas responsas o questions :

- an un engatjament naTionalista franchimand, un chevènementisme ? O un franquisme exportat e elonhat ?

- sábon pas l’occitan (mas aquò se podrà reglar ambe una pichonèla formacion, non ?)

- an pas la pression politica que cal (mas aiçò que nos explícan los elegits ? Cada discors d’ajuda a las associacions) ?

- la lenga es pas oficiala ?

- i a pas de lei republicana per las lengas ?

- Occitània demanda pas l’independéncia ?

- i a pas pron d’atemptats coma en Corsega ?

- avem jamai votat dins un referèndum per saber se Occitània aviá lo dreit a l’autodeterminacion ?

Segur que mantunas de las rasons fan que cal manifestar a Carcassona, lo 24 d’octobre !

-°-

Uèi ai una rason de mai de devenir independentista … catalan ! oaaaaaaa ….

Picatz sul document per anar legir l’entrevista.

Mas pel moment, ne soi a-n aqueste tipe de manifestacions lingüisticas:

Quora un editor parisenc trabalha mal, perqué pas – ES LOR PROBLÈMA d’aver una coneissença baissa sobre lo territòri que se ne vòlon mèstre… Mas quora un jornal ne fa la difusion e quora aqueste jornal se sona … La Dépêche du Midi ; alara, podem entendre que de mens en mens de monde crompèsse aqueste mèrda editoriala.

Cal dire quin editor parisenc es, lo caldrà fugir tot parier ! Es

Timée Escudier  - 66 rue Escudier – F.92100 Boulogne

Li podètz totparier escriure per protestar. Mas soi puslèu d’evitar de crompar La Dépêche du Midi, per estauviar vòstre argent, e prenètz un café dins un bar enluòc que volètz (farà trabalhar lo país nòstre, al mens).

Cal mercejar l’internauta inconegut de m’aver avizat. Li farem un buste !

De mai, ambe l’argent qu’aurètz estauviar, vos disi pas que la DDM es de mai en mai cara (car de mens en mens venduda) e per informar de la cultura locala als jornalistas de La Dépêche du Midi … un conselh amistós. Dins 8 sègles La Dépêche du midi serà morta.

La protesta dels pòbles europèus comença de pujar pertot e de faiçon clara.

La partidocràcia tombarà ambe una decision de las populacions contra lo sistèma partidocrata. E la premsa pensa que lo pòble pòt pas exercir un dreit democratic, aquel de causir sas constitucions directament, sense la tecnocràcia de las constitucions.

Lo messatge es clar per Irlanda… lo pòble gaelic d’Irlanda a de votar sul meteis tèxte europèu, coma se la tecnocràcia europèa aviá pas entendut lo primièr messatge ?

De l’autre costat del tractat del Pirinèus, los ciutadans catalans e las ciutadanas catalanas sábon escolhir lo camin democratic contra los ancians franquismes amagats en novèla e reiala democràcia madrilèna europèa.

-°-

Cal remarcar la majuscula a Francés, e l’abséncia de majuscula per la lenga francesa. De ma meteissa manièra, fau una diferéncia entre “soi estat marinièr” e “soi de l’Estat manièr francés”. E l’Estat francés a tota ma consideracion politica, ambe un contengut e vesins bravament diferents…

Ambe l’abséncia de politica lingüistic aper l’occitan dempuèi 40 annadas, los nòus venguts son devenguts un vertadièr problèma per desvolopar una politica lingüistica. Creson que la sola lenga de França es lo francés, car aiçò es estat vertat pendent mai de 40 annadas, la lenga occitana èra acantonada al privat, directament per la republica.

Los novèls venguts son : del nòrd de l’Estat (Francés, Alsacian, Breton, Flamencs, Savosians – ambe mai o mens de dificultat per lor explicar en foncion de las generacion), los nòrd-Europèus (Anglés, Escosseses, Galleses, Irlandeses, Neerlandeses, Alemands e Austriacs, Daneses, Belgües francofònes, Poloneses, etc.), del sud d’Euròpa (Espanhòls, Italians, Ruses, Romaneses, Catalans, Aragoneses, Bascos, Galligo-Portugueses, per extension Latino-Americans), puèi la migracion d’oltra-mar (Goadelopeans, Martiniqueses, Reunioneses, Kanaks, Australians, Afrikaaners, Magrebins, Arabes, Israëlians, Turcs, nòrd-Americans, Asiatics, Índo, Persans, etc.). Es evident que la lista se podrà perlongar…

E ara se pòt pus desvolopar una politica sense aver un “beur” [perqué estatisdicament son mai nombroses, lo colonialisme francés es estat actiu e l’avem ajudat], un “beur” que nos explica que «val melhor donar las anóncias del mètro en anglés puslèu qu’en espanhòl» (son en occitan, e ne parlarai lèu d’aiçò), e fan un racisme lingüistica qu’agrada fòrça als amics del totalitarisme lingüistic francés (en Occitània) ; aqueste totalitarisme lingüistic francés es present dins totes los partits, e alara aquesta populacion, coma los paires que son estat emplegat per França per contunhar lo sistèma republican d’apatheid en Algèria, los filhs fan tot parier en Occitània.

Las pichonèlas politicas musicalas actualas sufiràn pas, mesclar la musica occitana ambe la musica andalosa (causa aisida per explicar que sem pas dangierós) serà pas sufisent, malgrat tota la qualitat d’aquesats musicas e l’interès creatiu de l’afar. Los escambis son sempre interessants, mas quora los tèrmis de l’escambi son balançats.

Al principat de Catalonha, mantunas iniciativa publica o privada (politicament engatjada), la politica es establida ambe lo tèma següent, lo «nou Catalans»; que fa lo sistèma politic en Occitània per ensenhar los «novèls Occitans» ?

En Aran, fan aquesta politica esperada dins l’Occitània granda, la pròva, la vòlon presentar dins un ròdol de premsa (e lo comunicat es arribat en doás lengas).

E i a d’autras manièra de desvolopar un emplèc lingüistic, encara Bretanha dona lo camin.

L’afar (1ièr e 2nd comunicat ), un problèma de l’Estat per quí se recapta los finançaments, es una causa que podrà espantar quora l’Estat es centralista e organizat aital dempuèi al mens 4 sègles. Mas çò qu’espanta encara mai, es sens qu’un sol partit politic aguèsse pas demandat que, vist l’incompeténcia de l’Estat centralista per amassar los impòsts, aquò podriá èstre fait per las regions, al grand beneficis dels Occitans e de las Occitanas (per exemple) … e aital provar l’eficacetat dels poders regionals per son emplèc e per satisfar la ciutadanetat en Occitània.

Es ben la pròva que lo sistèma politic de la partidocràcia es pas per la collectivitat, mas pel sistèma bonapartista francés, pel poder parisenc. Los senadors repotegaire fan puslèu rire ! Lo comunicat de Les Verts es simpatic, mas pròva simplament que lo sistèma es poirrit, es lo sistèma francés.

E serai pas lo darrièr a pensat que lo camin d’abandon de l’Estat, es un bon camin, malgrat tot; aital los poders regionals prendràn per la fòrça dels faits la plaça de l’Estat centralista.

-°-

Una conferéncia sobre lo multilingüisme de l’Universitat Oberta de Catalunya

La batèsta per l’oficialitat del catalan dins las institucions europèas tòrna al net. Picatz sul lògo per ne saber mai, e aiçò en lenga occitana !

-°-

Una critica lingüistice, critica ciutadana plan montada, sobre l’emplèc del catalan a TV3, Televisió de Catalunya cadena 3 (principat).

Pausarai lo problèma sobre lo tèma ideologic, e la manipulacion francesa que lo PSC ne fa sempre la referéncia. Prendre l’istòria donada en França per las escòlas coma una referéncia politica, es un grand problèma ideologic. Aital fan al PSC de Maresme.

De mai, aquesta idèa de la dicha «Révolution française» es puslèu aquesta d’una vièlha idèa de la dicha «Révolution française», oblida l’actualizacion faita las darrièras annadas sobre la «révolution» parisenca de 1789/1794. Los libres d’Istòria de França semblan pas èstre tradusits e comentats per l’universitat catalana ? Alara acabi de recebre una informacion sobre una novèla publicacion, la cal tradusir pel PSC-PSOE !

Perqué lo PSC-PSOE a pas actualizat sa pensada politica ? (me sembla qu’aital s’entendrà melhor perqué lo PSOE a votat per Barroso al Parlament europèu, contrariament a çò que nos a explicat lo PSf pendent tota la darrièra campanha europèa ! Me remembri encara los lors estonaments sul tèma ; lo PSC a votat contra Barroso, veire article en fin de bilhet)

-°-

Lo país del refugi dels catars occitans [un país de visitar segur, per ne prendre grana ?], Berga [pel moment sonque], al mens son conselh municipal, acaba de votar per una consulta per l’independéncia. Lo PSC-PSOE acaba de refusar de votar, lo PP vòta contra …

Le Pays Cathare votera pour ou contre l’indépendance !

Quora s’informa per saber ont es la ciutat de Berga, alara un instrument catalan vos podrà ajudar, ara que sabem ont es Arenys de Munt, Berga… A Bagà podrètz veire clarament d’ont venon los Catars, d’Occitània e an trapat refugi en Catalonha (se parlava de Païses Catalans car serà Jacme Ier, lèu, que nascut a Montpelhièr -Montpellier, uèi- que farà la conquèsta del País Valencià). La consulta aurà una question diferenta, Catalonha (Catalunya) serà remplaçat per l'a precision “Païses Catalans” (Països Catalans).

La contagion es una expression d’una malautiá, es lo discors del nacionalista –expansionista- espanhòl, ambe la Falange contra l’expression del pòble, expression democratica del pòble.

Recordem : Lo dreit a l’autodeterminacion es pas una constitucion, es un dreit universal.

Es l’efècte dominò, quora lo país catalan serà independent ?

La question se podrà comentar sobre aqueste blòg.

-°-

1 / Lo camin de la sotmission francesa, esperar que los collaborador de l’estat francés (que son tanben elegits d’Occitània) venguèsse far lo gal debans la premsa per dire qu’an salvat 20 emplèc sobre 300 a Molex, Vilamur de Tarn.

Per descriure aqueste camin francés, cal sonque donar la descripcion de las tèsis d’un Ernest Renan, ai trapat l’afar dins un libre recent sobre lo mite qu’es la semantica “Occident” : « L’Europe et le mythe de l’Occident», per Georges Crom. Es un libre essencial d’aver en man, per totes/as que vòlon aver una vision nfin diferenta de l’espaci miègterranenc, que Occitània ne fa partit.

Ernest Renan es aquel qu’a tanben mesclat la ciutadanetat e la nacionalitat, per establir un nacionalisme francés d’expansion e lo legitimar ambe concèptes que mesclan l’antropologic e lo juridic. Encara, uèi nòstres candidats en Occitània refúsan d’abordar lo subjècte, e cencúran tota frasa qu’establís la dificultat fargada aprèp qu’aquesta revolucion dels pòbles de França establísca la ciutadanetat, puèi destrusiguèsse la volontat dels pòbles de fargar una federacion (primièr 14 julhet èra la fèsta de la federacion) en far un mesclum qu’establís la basa d’una republica colonialista francesa.

E los elegits locals qu’espèran, son sempre franchimand coma un Ernest Renan ? … Se sap pas tròp de qué espèran, mas espèran, e sobretot sábon pas davançar los problèmas (en crear instrument per la dignitat del país occitan). Los elegits d’Occitània son realament pas al nivèl de las condicions del mercat mondial alara que l’Estat abandona lo terrenh o collabora ambe lo sistèma que destrusís l’economia de la produccion en Occitània, los fonds de pensions americanas son pas melhors que los fonds de pensions parisencs (“retraites” de tot l’Estat francés, donc d’Occitània). Es aquesta faiçon de veire l’economia qu’es un real problèma. Se podrà pensar qu’un sistèma es possible per Occitània, aital aver una politica de sosten a l’economia occitana d’una federacion de regions occitanas es un baisi de pensar lo país nòstre.

2 / lo segond camin es lo camin d’Arenys de Munt, de la democràcia grèga, coma a poscut l’explicar mantunes còp lo cònsol Carles Móra; es –ara- aqueste dels partits catalans (aquí nòti la diferéncia entre los partits catalans e los partits nacionalistas espanhòls, PSOE-PSC, PP, Ciutadanos, Falange). Los partits catalans an decidit : «per la dignitat sosténguer» coma explica lo poèta gascon, sosténer las consulta populara que cada municipalitat catalana a decidit d’avançar. Uèi coma la primièra comuna que votarà l’installacion d’un procèssus de votacion per un consulta similara a aquesta d’Arenys de Munt. Los partits catalans van acompanhar la realizacion del desir del pòble, viure melhor en Catalonha, per la fòrça del pòble aplegat per un projècte nacional (ges imperialista o expansionista).

Lo metòde es clar, quora los elegits d’un país son pas al nivèl que cal, son los ciutadans e las ciutadanas que se devon organizar, a Arenys de Munt, la ciutadanetat a organizat un referèndum o consulta sul tèma de l’independéncia ( veire vilaweb.tv per ne saber mai ).

Es que caldrà una inicitativa populara per exigir que los poders locals en Occitània prenguèssen las decisions al pus prèp de las realitats economicas, car al cap –a parís- avem jà un Estat confit pel sistèma financièr mondial.

La democràcia –Arenys de Munt- es oposada al sistèma de la partidocràcia ontologicament colonialista quora son de París o Madrid.

Mas abans de desvolopar un comentari en rapòrt ambe lo títol e la lenga occitana. Cal recordar que l’occitan es oficial a Catalonha (Principat) dempuèi lo 6 d’agost de 2006 e aiçò ambe l’estatut qu’es criticat pels ciutadans catalans.

L’idèa de saber çò que mantunas televisions espanhòlas an donat a l’antena a prepaus del referèndum d’Arenys de Munt, me sembla important.

La question d’una(s) politica(s) regionala(s) per l’occitan damora un subjècte important per aqueste blòg. Per Lengadòc-Rosselhon, lo catalan es tanben concernit.

1 / aquesta ajuda es donada a d’institucions privadas d’estatut associatiu, puslèu precari en general. Me sembla qu’un jorn caldrà seguir l ocamin del seriós administratiu, mas qu’aqueste administracion novèla siaguèsse mai eficaça que las DRAC ! Caldrà una administracion militanta e sostenguda a 100 % pel personal politica (pauc impòrta la color politica).

2 / l’ajuda se podrà aital fotografia e comparar en chifras globalas, coma zo far lo Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon.

3 / una chifra bruta, aital presentada podrà aver mantunas interpretacions :

3a / l’interpretacion politica en reünion privada : es plan avem donat mai de moneda que las autras regions, e ne volètz mai encara ? Es l’endrona d’un poder que vòl pas l’aplicacio nde las règlas republicanas de l’egalitat e de la fraternitat, puèi de veire la realitat e lo constat que la lenga occitana es en dangièr (UNESCO) e que la lenga catalana fauta de socializacion, la rendre publica e normala a Perpinyà.

3b / la comparason ambe las autras regions indica pas lo còst per abitant de l’occitan, perqué ? perqué lo còst per abitant significa que l’occitan e/o lo catalan son patrimòni de totes/as, e aiçò es pas encara dins la politica dels Conselhs Regionals, se la chifra èra calculada e publicada, pausa lo problèma de l’egalitat republicana entre las ajudas pel francés, ajudas comparadas a las ajudas pel catalan e l’occitan ; i a pas egalitat republicana, ia pas fòto ! De mai, las organizacion culturala locala, se lor demanda pas d’emplegar l’occitan, per lo rendre visible, e corrent.

3c / dins la politica del Consel Regional de Lengadòc-Rosselhon, perdon Conseil Régional de Languedoc-Roussillon- i a pas lo còst negatiu de l’abséncia digna de l’emplèc per l’institucion regionala ? Perqué limitar l’occitan e lo catalan a l’airial privat de las associacions ? (La compassion associativista farà pas ganhar l’occitan) Aital, quand un licèu es renovelat, pagat pel CR LG, perqué lo catalan es pas aficat a l’entrada, se subvenciona l’UCE de Prada de Conflent, e lo licèu que n’es lo sièti es tot aficat en francés, perqué pas un aficatge, una signaletica, en catalan dins lo licèu ? A cada accion del CR, l’occitan e lo catalan devon èstre rpesent, e aiçò còsta pas en subvencion, benlèu en accions neuronalas ?

3d / dins quina règa cal installar las chifras negativas dins lo non-epmlèc del catalan e de l’occitan dins las relacions dins l’Eurorégion, la CTP, etc. ? Aquí se pausa lo còst negatiu d’una comunicacion “Sud de France” que tòca grandament a l’identitat e l’Istòria de la region [Lengadòc e Catalonha], sembla talament an aquesta volontat francesa de destrusir los simbòls regionals ? Coma se lo CR de LR èra pas comptable de l’Istòria de la vida de las lengas occitana et catalana.

4 / que cal far per melhorar aiçò ?

La sola causa que cal comprendre es que l’occitan es una lenga ciutadana, lenga de totes/as, e sobretot de totes/as que son pas occitanofònes (la pensada val pel catalan, mas de faiçon mens grèva vist que los Catalans an jà près lo camin de la dignitat ambe d’autras institucions).

Installar mèdias en lenga occitana, de granda qualitat, a l’imatge de Ràdio Arrels (que recept bèl còp mai d’argent del CR LR que jamai n’a agut, e que sembla valorizar melhor aiçò que cap autra estacion associativa de la region administrativa francesa). Los mèdias radiofonics son essencials per desvolopar un emplèc de las lengas occitana e catalana, aital lo refús de RF de partatjar la plaça sobre las tribunas de l’estadi, me sembla una barbaritat de mai contra l’occitan, e donc simbolicament contra lo catalan e tota lenga minorizada (veire un bilhet sul subjècte dins las paginas següentas del blòg).

Ajudar la premsa locala de publicar paginas en lenga occitana o catalana, gratuïts a donar una pagina en occitan o catalan, paginas internet d’informacion en lenga francesa, catalana o occitana de duèrbe paginas dins las autras lengas, per aver lo trilingüisme real de l’informacion en region Lengadòc-Rosselhon.

Ajudar las associacions de tradicions localas de parlar e comentar dins la lenga occitana o catalana, puèi de publicar en lenga occitana.

Determinar una usança economica de l’occitan, sobretot dins los escambis ambe Catalonha, Itàlia, Espanha, Portugal ; aital, desvolopar una economia del succès ambe l’usança de l’occitan, puèi desvolopar l’emplèc.

Aquesta politica demanda una curiositat del personal politic e una administracion innovadoira per l’ajudar a installar l’occitan e lo catalan pertot dins la politicadel Conselh Regional.

-°-

Ai recebut un comunicat de Les Verts sobre lo tèma. Me sembla important de donar çaquelà un punt de viste occitan sobre lo tèma, a la seguisa del comunicat recebut pel President del Conselh Regional de Lemosin.

1 / dins lo comunicat de Les Verts s’emplega la costumièra semantica sobre lo «concepte de servici public» que seriá al servici del pòble d’Occitània, alara qu’es puslèu sistematicament al servici de l’Estat centralista ; lo comunicat pòrta cap critica sobre aquesta constatacion. Lo dich «servici public» es de reformar perqu’èra justament pas al servici de pòble mas al servici de l’Estat, centralista e bonapartista.

2 / lo comunicat del President del Conselh Regional de Lemosin explica la fauta de solidaritat per establir per taxa carbona ; aiçò tanben es una constatacion de las règlas francesas aplicadas en Occitània, règla que son pas mesuradas e que son jamai integradas dins una pensada politica per Occitània. Se pausa lo problèma dels transpòrts en mitan rural sense veïcul ambe un motor petrolièr, se pausa lo problèma de las infra-estructuras per territòris occitans pron bèls, aital ai botat una mapa que me sembla importanta d’aver en cap, l’emplèc dins lo mitan rural, sa qualitat e son installacion (es la mapa prepausada en seguida).

Quora l’emplèc public fa l’economia del monde rural, es que d’economia en monde rural i a pus grand’causa (mai que tot agricòla) … Se pausa alara lo problèma d’una politica economica per totes los territòris d’Occitània. Se pausa lo problèma de la supausada solidaritat de l’Estat francés, per establir una ciutadanetat egalitària, fraternala ; es de fumada d’Estat, encara ! Occitània podriá portar un projècte innovador a l’imatge del poder de la Generalitat de Catalonha a Barcelona.

Alara, quora un Govèrn catalan capita d’establir una politica economica, perqué l’estatut actual de la Generalitat de Catalunya seriá ideal per debutar quicòm per una Occitània en regions federadas. Aquí es a l’administracion dels Conselhs Regionals d’o prepausar als politicians per poder dintrar una normalitat e una eficacetat publica. Mai, cal aver politicians que sapiguèssen decidar al país nòstre.

Lo problèma de la novèla Taxa Carbona (tant pichona que podriá èstre) es puslèu lo fait qu’es una taxa establida al nivèl de l’Estat central (centralisme de las taxas e non finançament de las autoritats localas que fan de mai en mai de causas) ; lo problèma del finançament dels poders regionals es clarament abandonats de la vista politica parisenca. Es un subjècte qu’ai jà tractat sobre un bilhet del mes de junh.

Dins lo jornal economic e de dreita Les Échos aprenem qu’una reforma o desengatjament de l’Estat dins las gestion dels Haras es programada ; sovent aqueste establiment se tròban dins d’airial en dificultats economicas. Gaitats la mapa :

La gestion dels collègi e dels licèus s’es talament ben faita alprèp dels Conselhs Generals e Regionals, totparier per las infra-estructuras portuàrias, que lo metòde conegut sembla poder s’aplicar aquí tanben ; perqué l’Estat se dèu aucupar dels cavals en regions ? La question a de se pausar e la responsa de l’UMP-NC es : non, l’Estat a pas de s’aucupar dels cavals e de la filiara equina.

Es vertat que sovent la reforma d’aqueste escantilh se passa pron plan ; l’Estat dona l’argent dels budgèctes a las collectivitats localas, que fan melhor (sovent bravament melhor) ambe una ralonga budgetària, mas al cap d’un moment l’Estat dona un element de son patrimòni qu’es sovent pourrit e pauc a pauc se desengatja de l’afar e demanda a las regions de pagar tot. Lo problèma es que l’Estat dona pas los mejans a las regions de se finançar, soletas ! Aital l’Estat pòt far deficits e s’endeutar sul mercat mondial de la finança, daissar un problèma qu’el a jamai poscut resòudre, a las regions, e las abandona a un finançament regional aleatòri, e de tot biais limitat per las leis republicanas e parisencas.

Avem aital una paradòxa, que las regions sábon melhor far la gestion de la moneda publica que l’Estat, mas los poders legals refúsan a las regions mai de poder per centralisme dich democratic. Dinca quand aiçò perseguirà ?

Dinca quand las regions las mai elonhadas dels centres economics regionals suportaràn las absurditats de l’Estat centralista (francés) ?

En Catalonha (principat), Arenys de Munt a trobat la solucion … la democràcia parla al pòble d’Arenys de Munt.

A las nòu de la matinada comença l’expression de la democràcia segon la tradicion grèga,  dins una vila se decidís de respondre collectivament a una question ; la votacion modèrna es estada escolhida per assegurar a la votacion una normalitat democratica, que «cadun posquèsse donar la seuna» opinion.

L’Estat espanhòl a mandat la justícia e interdich d'emplèc dels luòcs collectius publics, pagat per la populacion meteissa.

Lo franquisme –que semblava mòrt- se desperta per manifestar, la convoca la Falange per contrar una votacion, normal per anti-democratas. e malgrat las protesta europèa, l’Estat espanhòl per pas comdemnat universalament per aiçò (se èra l’alemand : seriá pas estat similar!).

Lo PSOE-PSC trapa la consultacion inutila, lo PP es al mièg de la Falange e del PSC, lo partit chevènementista d’Espanha –Ciutadanos- es tanben del costat de la Falange e dels avocats d’Estat.

E la question es :

"Està d'acord que Catalunya sigui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea ?"

Lo mal d’Almansa sembla èstre exorcizat ambe aquesta consulta populara, e aital mantunas autras municipalitats del Principat an decidit de seguir l’afar, e de prepausar tanben unas consultas popularas per pausar la meteissa question. Se cal recordar que lo president EAJ-PNB-PNV aviá assajat de far parier en Euskadi, ambe l’interdiccion d’o far per l’Estat espanhòl [e tot tipe d’accusacions politicas e de maissanta fe espanhòla], senon èra estracizat de la «democràcia», la lora … expansionista e colonialista, al modèl francés !

Me sembla una question pacifica, perqué pòrta l’ira d’Espanha ? Perqué Espanha fabrica un nacionalisme d’expansion, coma França, e aiçò pòrta quicòm de veire ambe la patz que volem bastir en Euròpa ? La meuna responsa es non, mas s’aviái de respondre a una question d’Arenys de Munt, s’aviái agut lo temps seriái tanben a Arenys de Munt, s’aviái la question politica d’aqueste escantilh e s’èri de Catalonha (Principat), ma responsa a la consulta seriá ÒC ! Seriái del costat dels democratas, dels Catalans.

Totes los mèdias son presents, mandats especials de tot escantilh, Catalunya Ràdio fa un dirècte pel maitin aprèp lo programa lo mai escotat de l’estacion [programa de Sardana] – lo jornalista parla de «polemica consulta»; es la fèsta de la democràcia a Arenys de Munt, uèi, melhor que tota la fèsta major. RAC1 e ComRàdio [en donar la paraula al sénher Espot de Catalunya Acció e a lo  Moviment Aranyenc Per a l'Autodeterminació qu’organiza la consulta] n’a fait lo primièr títol del jornal del maitin. Lo cònsol recòrda qu’es una consulta costumièra a Arenys de Munt, la populacion d’Arenys es costumièra de las consultacions sobre tot tipe de subjèctes.

I a 70 volontaris per l’organizacion e 6600 votants cridats per s’exprimir.

I a un ligam Internet : http://www.laclosca.cat/13-S/

E i a tanben los que son contra la consultacion, del costat de la Falange donc. La lista es interessanta : La Vanguardia (tradicional), El País (normal son socialista e amic de Le Monde), El Periódico (normal son d’esquèrra), Público.es (farà un article sobre las pression de la Falange), ABC (res), La Razón oblida d’explicar perqué los Mossos d’Esquadra son estat cridat (La Falange), La Razón es lo modèl francés (Le Figaro es similar e son proprietari es un vendeire d’armas sobre aquesta planèta)…

Los jornals bascos, e  son tanben captivats per una manifestacion pel sosten dels presonièrs bascos. Ambe totes las rasons d’Estat : Quí m’explicarà qu’Espanha es democratica ?

-°-

La resulta mediatica es impressionanta : alara gaitatz aiçò, la Television Espanhòla prepausa aqueste reportatge  e aquò de 20 minutos, aiçò de la Television de Catalonha. Quí a vist passar un reportatge de la Television francesa (publica o privada) ?

A la final i a tanben un article dins Midi Libre e un tèxte pichonèl de l’AFP, reuters, que lo melhor èra la fòto del cònsol de Arenys de Munt ! Mantunas autras comunas o ajuntament del Principat de Catalonha èran representats per poder organizar las meteissa consulta populara, que seràn segur anticontitucional, mas dins un reportatge de Vilaweb.tv  [vilaweb.cat tanben]se podrà comprendre l’argument pausat per anar mai luènh dins las revendicacion catalanas.

E dins la premsa escricha, que i agut ?

El Mundo, Avui.cat, La (ridicula) Razón, Público.es, europapress.es (espanhòl), europapress.cat, Diario de Navarra, Gara.net, Diari de Maresme, El Punt.cat, Catalunyapress.cat, La nación.es, Tele5, las provincias.es, El Periódico.es, Diari de Tarragona, Diari de Balears, El Correo Digital.es, La Voz Libra, Diari de Girona, La Vanguardia.es, El triangle.eu, Món Divers.cat, Deia.com, Antena 3.es (engatjada espanholista), Diaro de Barcelona.psc, Diario de Cadiz, Diario de Ibiza.es, abc.es, El Diario Sur, La Cope.es (ultracotolica), La opinion.es,  TVMadrid.ES, Euronews.eu –en espanhòl e espanholista), msn.es, TypicallySpanish, Barcelona Reporter, Barcelona Metropolitan, Ouest-France, etc.

1 / es la fauta de politica pels mèdias occitans (en lenga occitana o pas), politica qu'auriá per tòca d'aver professionals de la radio e donc ambe la carta de jornalista (es llo costat sindical de l'afar, sindicalisme qu'es tanben un nacionalisme francés en l'abséncia dels Occitans) – cal explicar tanben que lo sistèma politic francés sap pas çò qu’es una politica lingüistica e sap pas coma la practicar, i a cap formacion dels elegits, de tot bòrd la cerquam la formacion.

2 / es la fauta d'organizacion de las ràdios (veire lo succès de Ràdio Arrels – ambe l’ajuda clara de Catalonha del sud- e los problèmas dels Lengadocians e Gascons, e l'abséncia totala dels Provençals, Lemosin, Auvernhats, Dalfineses), expliqui aiçò per la fauta de compreneson de çò qu’es una ràdio en lenga occitana. I a doás exemple de succès per las lengas dichas minoritàrias, Ràdio 4 cantons (largament majoritària dins son recanton) e qu’meplega pas pron l’occitan, mas l’occitan i es utile a l’antena. E l ocas de Ràdio Arrels recentament indicat sobre aqueste blòg. Las autras estacions son damorada dins lo microcòsme dels militants e l’audiéncia a pas seguit. E los animator que son suceptibles de portar de l’audiéncia parlan pas la lenga.

3 / cal pas oblidar tanpauc que la carta de jornalista es un instrument prefectoralista ... donc nacionalista francés. Quin son las règlas d’obtencion de la carta de jornalista, lo salari e lo prefècte… Quí a oblidat que per aver la carta de jornalista, cal agradar al prefècte, e fins a 1999, lo fait de parlar “patois” donava una desavantatge real. E i a tanben lo salari, aquí lo coorporatisme jòga ambe lo nacionalisme.

4 / es la resulta de la fauta d'implicacion de las associacions occitanas dins la societat sancièra, fauta que lo nacionalisme francés emplega. Radio France sap jogar contra lo país, es clarament per panar l’informacion al país pel plaser de París, quora los elegits zo comprendràn, quora los actors de la societat civila en Occitània zo comprendràn ? L’informacion es un ben de produccion que se podrà vendre al nivèl internacional, aprèp una tria nacionalista francesa, ben segur. Donc lo fait que mantunes militants posquèsse pas accedir a l’informacion, es una causa qu’impòrta a Radio France. Es la concurréncia de las causas d’Estat (sovent prezada per un certan occitanisme politic quand es de l’escòla dicha de la republica) contra las causas d’un país occitan que capita pas de se prendre en carga, autonòme.

Aqueste afar es donc lo revelador de mantunes fenomèns, mantunes fenomèns que caldrà un jorn resòudre ambe una politica lingüistica FÒRTA e competéncia segura per desvolopar un fialat de ràdios d’informacions localas e que podràn parlar la lenga del país, ambe l’occitan o sense l’occitan (sovent sonque ambe l’accent occitan dins la lenga coloniala).

-°-

1/Informacion politica abans lo segond torn a Carcassona, quora la redaccion del comunicat se fa seriosament, pauc a pauc las redaccion fan atencion als accents sobre las letras occitanas, per la dignitat manténguer ! (dos documents) 2 / un agènda de completar. Interpretacions d’en Eric Fraj en país tolsan.

-°-

Regionalizat, aquò vòl dire del poder dels Conselhs Regionals, coma los pòrts ( quora l’Estat n’en voliá pus ! ). La regionalizacion aquesta auriá aital regulat las ajudas per las companhias d’aquestes escantilhs (companhias que vívon de subvencions en Irlanda e sul continent), aital lo politic regional occitan auriá un ròtle que l’Estat francés a abandonat, e aiçò auriá consequéncias environamentalas, segurs.

Cal recordar pel paures Occitans qu’an agut la pauretat de la formacion francesa en matièra de geografia, cal recordar –donc- que lo Principat de catalonha es al Sud d’Occitània, e donc que sem al nòrd de la normalitat democratica.

Tolosa es a 1h30 del paradís per la lenga occitana.

Narbona es a 1h30 de Girona per autorota, e serà a 20 min per TGV.

Quitament las redaccions dels jornals del midi – per La Montagne, L’Écho du centre, Le Populaire, Le Dauphiné, La Provence, Nive Matin et Sud-Ouest, o La république farai una critica mens fòrta- s’en fóton de çò que se debana al Principat de Catalunya.