Pareguts dins la pagina Landes del jornal bordalés Sud-Ouest... quina pietat que la cronica siaguèsse pas per tota Gasconha !

De còps los franceses explícan Catalonha ambe l'uèlh de Madrid, es un pauc aital que China vòl explicar Tibet... Es tanben la páur que fa que mantunes tolsans preferísson Zaragoza, la tranquilla, que Barcelona la "revolucionària per rason de l'impausicion lingüistica" (paraulas entendudas pendent la campanha, sense cap verificacion e que son lo resumit de l'ignorança francesa en Occitània, paraula sortida de la boca d'un immigrant de la tresena generacion dels republicans catalans... afranquesits). Car l'ignorança es totala, quand un catalan, qu'a après un pauc d'occitan manda un corrièl en bigordan a un ofici de torisme o a un servici de torisme pirinenc, se li explica que se parla pas espanhòl mas que un servici mai naut li podrà respondre... en espanhòl ; lo vesin afranquesit occitan sap pas qu'es aquò Catalonha, Principat o endacòm mai.

Lo libre qu'acabi de sortir, es un autre monde, una autra frontièra pels ciutadans d'aiçí o ailà (mai luènh que la China e lo Tibet !) :

"Catalunya : estat de la nació"

es un libre collectiu, un libre instructiu pels afranquesits d'Occitània e tanben pels occitanistas que remándan faussetats suls tèmas causits pels franceses [suls terrenhs franceses de la pensada l'occitanisme a mestièr de pensar melhor], lo libre prepausa un uèlh conscient sobre la nacion catalana, e sobretot los trebucs e trapèlas que fan los problèmas ambe Madrid, mai tanben ambe París. Lo colonialisme francés e espanhòl es un problèma pels catalans, car son nacionalismes d'expansion ; es tanben pels aragoneses (mens lo francés aquí), pels bascos, pels galicians (mens lo francés aquí), pels canarians (mens lo francés aquí), los asturians (mens lo francés aquí tanben).

Es un libre sobre lo rapòrt conflictual ambe los poders d'Estat centralista, bonapartista e borbonista o pòst-franquista, e los assages de poders autonòmes al Principat de Catalonha, e dins la Catalonha entièra.

Cada tèxte prepausat es lo rebat de punts de vista diferenciats ; la diversitat politica es la nacion de Catalonha. L'Estat es repressiu tal Machiavel l'explicava, e donc l'estat de la nacion catalana es pas bon, lo libre se fa la lista dels problèmas que Madrid pòrta a Barcelona [per exemple recentament l'afar Franki].

L'afar d'èstre pacific al Principat de Catalonha fa que los mèdias europencs se cáran quand un catalan bolega un det, un det pacific. Aital per saber de qu'es la repression espanhòla al Principat de Catalonha cal pas duèrbe los jornals madrilencs, nimai los jornals parisencs, encara mens los jornals editats en Occitània.

Ai plan apreciat lo tèxte del Èric Bertran, sobretot pels cases concrets que fan la repression en Espanha "democratica", mai clara e evidenta, mas amagada sempre pels mèdias ben-pensants.

Es un libre d'actualitat politica, que fa la lutz sobre la batèsta catalana per la dignitat nacionala, e en paradòxa, sabem que malgrat la fòrça culturala, la repression es encara mai fòrta, aquí.

Cal legir aqueste libre ; es en catalan. Es un libre ben editat. E se podrà crompar en linha.

Es essencial per saber de l'Union Europèa que bastirem pacificament, tal que Madrid o París zo nega dempuèi sègles e sègles. Las guèrras europencas an noirrit la riquessa de Madrid e París [ara cal gaitar lo reng de cadun d'aquestes Estats centralistas e bonapartistas en matièra de produccion d'armas, donc de violéncia sobre la planeta].

-°-

-°-

La rason de l'independéncia de Kossòva : la repression etnica serba es clara e violenta. La violéncia farga los Estats, segon Machiavel, e tanben la volontat d'independéncia dels pòbles reprimits, segon l'istòria dels Estats novèls qu'èran nacions sotmetudas o colonizadas.

Internacional e independentisme son grandament ligats, sempre.

La fòto es estada publicada dins DOMinical, 31/12/06, dins El Periódico.

Lo bilhet aqueste es cort, e sobretot sobtitolat. Es una especial dedicaças als franceses que pensan que l'emplec de l'anglés tornarà plaçar la francofonia dins lo "concert des nations", nacions ricas e als "sens large" !... O quand lo bling bling mesura la politica d'un Estat ... Alara mandi un friendly a totes los parisencs.

S'èri estudiant francés, fariái dins la logica del nombre [la mai fòrta quantitat impausa a las autras, o autrament dich segon Jules Ferry, lo colonialista francés del XIXen sègle e tant prezat uèi a París o suls frontons de las escòlas republicanas, "le peuple supérieure se doit d'enseigner le peuple inférieur", la lenga superiora auriá d'impausar a las autras inferioras en nombre, e alara se fargariá la meteissa causida lingüistica qu'al Canadà que la lenga de China puja dins lo nombre de corses bailats als joves.

La lenga dels Han seriá la lenga d'aprendre, non ? Friendly ...

L'AVUI es lo jornal que mai creis

Segon la darrièra garba de l'Estudi General de Mitjans, 138.000 lectors ja legísson lo 3en jornal de referéncia al Principat de Catalonha

• AVUI.cat

Diari AVUI

Ult. Act. 29.04.2008 - 18:46 hs

Ambe 138.000 lectors cada jorn, l’AVUI es lo jornal de Catalonha que mai creis en nombre de lectors e se plaça tal lo tercer jornal mai legit al país, al Principat de Catalonha, aprèp La Vanguardia e El Periódico (doás versions).
Dins la primièra garba de l’an 2008 de l’Estudi General de Mitjans (EGM), l’AVUI creis de 12.000 lectors e representa un aument de 9,5%, respecte l’onada anterior
En una annada, dempuèi de la primièra onada de 2007, l’AVUI a crescut un 16,9%, segon l’EGM, e dempuèi que la Corporació Catalana de Comunicació s'es engcargat de l’AVUI, fa doás annadas e mièg, lo jornal a crescut d'un 27% en nombre de lectors.
Dins un panoráma en qué la tendéncia generala dels jornals ambe pagament practicament non creis en lectors –sonque un 0,9 %–, l’AVUI obten un aument de 21.000 lectors dins los darrièrs 12 meses, aconseguent un creissença del 10%, per sobre la creissença dels gratuïts.
Al marge del 9,5% de creissença de l’AVUI, los unics jornals que an crescut e mai lleugierament, son La Vanguardia , ambe una creissença de 0,4%, El País, ambe un creissença de 4,6%, l’ABC e la Voz de Galícia, ambe una creissença de 0,8% e 0,2% respectivament. El Periódico, ambe una pèrda de 0,6%, tanben s’a vist afectat per la tendéncia del sector de la premsa.

-°-

N'en aprofiti per indicar que lo meu blòg acaba de passar los 39.000 paginas visitadas dempuèi sa creacion, e recept mai de 10 visitas al jorn. Mercés als lectors e lectriças de la planeta.

Ai sempre una granda d'emplegar pel net un jornal de qualitat, qu'amerita d'èstre emplegat dins las revistas de premsa europenca, causa que sempre "sembla" èstre oblidat pels jornalistas parisencs.

Vist la qualitat de la prepausicion en Occitània (sonque dos jornals amerítan la comparason, e son pas en lenga occitana) podem dire que l'AVUI es esperat a la difusion en Occitània. Que fa Planeta ? Ara qu'arríban en França en crompar un ostal logistic de difusion de libre, benlèu que la difusion dels jornals catalans podriá èstre tanben una bona causa per Occitània.

Ai recebut aqueste comunicat dels Alsacianistas.

Aqueste dissabte se cercava un endreit per anar manifestar : Ginèbra, quand pels occitanistas ?

Fa mai de 20 annadas, dins un amfiteatre de l'Universitat de Tolosa aviái questionat los estudiants de sciéncias economicas per saber quin èra lo departament de Tolosa, la Hauta-Garona o Nauta-Garona ; digun dels estudiants es estat capable de respondre, èra en 1985...

Acabi de recebre la revista del Conselh Generau, ai notat en setena pagina, dins la revista que se sona "canal 31" un enquadrat sonat "Touche pas à mon Département". Ai notat dins aquesta revista l'abséncia de pagina culturala occitana.

Quand se visita un departament tal l'Aude, se vei clarament que de solidaritat financièra entre los departaments es inexistenta, páure departament de l'Aude per rapòrt al departament de l'Erault e de la Nauta-Garona ; e páure es la frasologia qu'explica que cal una region per aver una melhoracion de l'egalitat entre departament ; páure es la region Lemosin per rapòrt a la region PACA. La region o lo departament es una escala administrativa, e l'Estat a abandonat l'equilibratge economic entre els.

Çaquelà soi pas per la destruccion dels departaments, an una utilitat sociala evidenta, e una territorialitat de representacion.

Mas es tanben una torn de babel de las institucions dins l'Estat francés... que cal tornar pensar. Lo metòde de Naboleon Ier es encara un còp una metòde chòc que capitarà que bastir conservatisme ; es vertadierament çò que se debana, ara.

 Lo departament se resumís pas a un numèro, la numerologia identiària es pas bona conselhiària [departament 31, per parlar del departament de Nauta-Garona], nimai lo comunautarisme de classa [Touche pas à mon pote e vièlha comunicacion d'un autre temps], malgrat çò que pòdon pensar los elegits del Departament aqueste, lo departament de Tolosa.

Lo departament es un nivèl de representacion importanta per Occitània.

La refòrma de las competéncias departamentalas me sembla importanta, mas benlèu pas dins lo sentit que l'Estat central pensa, dins lo sentit actual.

Lo conservatisme departamentalista ajuda pas al desvolopament de relacion coërenta en Occitània. E los elegits qu'an las mans dins lo sistèma son pas los que pòdon donar dins la transformacion d'aqueste nivèl de la representacion (ai legit l'articlòt).

Lo Conselh regional fauta d'un sistèma bicameral qu'auriá permetut l'expression mai democratica dels ciutadans de tot l'espaci, car la representacion dels elegits regionals es pas terrtorializadas o mal territorializadas, sembla que caldriá trapar una autra faiçon de gerir los ligams institucionals entre aquestas doás institucions, e crear aital una vertadièra constitucion regionala adaptada en foncion dels parçans de l'Estat. La Reünion per exemple es un iscla e doás institucions (CG et CR) sul meteis espaci, la Martinica, la Goadelopa, tot parier ; i a segurament quicòm d'organizar aquí. Perqué pas demandar als elegits locals de fargar aquesta organizacion els-meteisses ?

Lo departament Rosselhon es d'una evidenta necessitat. La creacion d'un departament basca es tanben necessària.

Lo simplisme de la pensada an aqueste nivèl me sembla la dificultat que tòca totes los elegits. E los elegits donc se pòdon prepausar, es que son los melhor consernits per acceptar un cambiament : una votacion s'impausariá e a l'Estat de l'organizar region per region.

Un acte democratic seriá de respectar los elegits de manièra locala, lo conservatisme es pas la bona faiçon d'adoptar una actitud positiva per melhora l'emplec de l'argent public per una reparticion plus juste. Mas los ciutadans an mestièr d'èstre interrogats, senon cal pensar que los elegits republicans son simplament los representants d'una administracion publica, e pas brica de l'argent public que gerísson.

Dins aqueste sistèma de refòrma de las institucions, lo poder central fauta sempre en manièra democratica, fauta tanben per revisitar los ròtles administratiu de las prefectoralas... La prefectorala es sempre jamais tocada per la volontat de refòrma, la prefectorala es lo poder en region ambe lo poder de la representativitat locala.

Es evident se cal demesir lo pès de l'administracion en França e prepausar una eficacetat budgetària, la prefectorala deuriá primièra d'èstre tocada. E los elegits locals deuriá èstre los primièrs ajudats per basrtir un sistèma constitucional local per poder estauviar la prefectorala.

Per aquesta refòrma es una democràcia que cal prepausar, pas un conservatisme.

E lo conservatisme podrà amusar o èstre un emplec d'amusament ; es que la politica es un amusament, a Tolosa ? La cultura de la numerologia de las placas d'immatriculacion aplicada a la politica !

Çaquelà la cronica aquesta pausa lo problèma de la decentralizacion e deconcentracion (poders donats per las gestions en província o region, enluòc de París - ara París sap que se podrà gerir en region, es una granda evolucion, que daissarem passar per conservatisme ?) e la presa de la democràcia pel pòble d'en bais, se prendre en carga o autonomia.

Aqueste dissabte soi partit suls camins de l'Aude en VTT. Estant que soi a Tolosa, ai pensat que prendre lo tren cap a Carcassona èra una bona causa, efectivament trens per anar en VTT cap a Bais-Lengadòc son freqüents, per tornar mens, sobretot lo dimenge.

Arribat a Carcassona, cap ensenhas ciclistas per anar sul bòrd del Canal del Miègjorn, soi estat çaquelà veire al entorn de la Ciutat de Carcassona, e ai sobretot remarcat las remarcas al entorn dels panèus de la Calandreta al centre d'aquesta ciutat comerciala e restauranta.

Los restaurants son puslèu ambe cartas en doás lengas, francés e anglés, quitament se pòrtan un nom occitan, tal lo "trauquet" !

En pujar ai encontrat un brave militant e sa femna qu'anávan a l'A.G. de l'I.E.O., Carcassona es pichon. Es tanben conegut pron ben per la Ciutat ... Ai çaquelà remarcat que cap signaletica èra prevista pels ciclistas dedins, de mai lo sòl de las carrièras sembla los camins pels ciclistas sul bòrd del canal a Tolosa, mal biaçuts o inexistents (puslèu la darrièra prepausicion per Carcassona).

Aprèp mantunes camins tòrts per avitar d'èstre enlevar per una veitura fada, son francament pron fats en Aude al nivèl automòbil.

Me soi trapat sus un tuc magnific que s'i vei Carcassona e la Ciutat, mas al darrièr avem un camp de Rroms pron ben entretengut, mas a la vista de Cascassona avem una pilòta de causòtas vièlhament sortidas de Conforama, e rolhadas. Puèi unas bèlas linhas d'EDF, e lo famós airal d'entrada de Carcassona fait de bastiments industrials grises pel comèrçe ... puèi la magnifica Ciutat en rèirefons toristic.

Es una pietat que la comuna de Carcassona, a mai de se mainar pas dels ciclistas e de las seuns rotas, se mainèsse pas de l'entorn de la ciutat e dels paisatges... Segurament que los arquitèctes de França ailà ne devon aver un resson de donar ?

Puèi a Berriac, ai remarcat que la rota se melhorava, puèi dins lo vilatge -que lo nom occitan es regular e permet tanben als franceses, çaquelà, d'i arribar !- i a un ostal que pòrta aparelh solari que permeton de fargar electricitat ; es rare en Occitània, malgrat las ajudas de l'Estat... e de l'estauvi economic que representa ; coma que los occitan de Berriac, els, sábon emplegar los avantatges de l'Estat, sense repotegar en pujadista que pensa que se paga tròp d'impòst o en comerçant que sap pas aumentar lo CA sense pagar tròp de talhas !

Aprèp Berriac soi tornat sobre la rota cap a Trèba, dangierosa, tanben ! Los ciclistas son pas benvenguts en Aude.

Trèba, res de dire, pas mai pels ciclistas ... mas las automòbilas son rapidas sus las vias, e sem un dissabte maitin.

Marselheta es lo punt següent del meu caminament que los simbòls d'Occitània i son printrats quasiment cada dètz qm, e l'occitan es encara oblidat sobre las signaleticas oficialas en doás lengas, aprèp aver emplegat lo camin del canal ...

Un caminòl prèp de l'aiga del canal, pitoresc. Antic ! E de còps creatiu.... los endreits del canal.

A una paissièra, me soi arrestat per parlar ambe una gardiana d'esclusas ; aquesta que permeton als novèls toristas batelièrs de passar d'un nivèl d'aiga a una autre ; m'expliquèt que lo passatge sul bòr del canal èra pas conselhat, efectivament aviái remarcat unes panèus d'interdiccion. Simplament, "quand prenem en VTT aquesta via es al risc e perilh de l'emplegaire", "aital que s'organiza decaminament de grope, una autorizacion es cridada, per evitar los accidents e sobretot cobrir e avertir VNF del passatge del grope". Quand passètz solet, es donc a risc e perilh. Es benlèu encausa d'aquò que lo CG d'Aude a pas bastir un caminòl ? La responsa es pas encara completa, ara, mas veirem al fial del viatge que las causas son pas tant simplas.

Lo canal es un vertadièr luòc de torisme, mas quina pietat que lo torisme siaguèsse sonque pensat en anglés !

Recentament un amic catalan a testat una question en catalan per reservar a un ofici de torisme, li an respondut que "entendián pas l'espanhòl" ... tot un nivèl d'Éducation Nationale ! Per astre, benlèu, li an pas respondut en anglés. Tantas annadas perdudas per ensenhar las lengas en França, dins la franchimandia nacionalista l'ensenhament de las lengas sembla l'ensenhament de las matematicas !

A Marselheta ai vist  la ràdio locala, simpla e pichonela, un biais de comunicar que va desaparéisser quand i aurà numerizacion de la difusion ? Se i fa pas programa en occitan ? ai pas pogut escotar, ni picar sus la pòrta, e lo site Internet es sonque en francés. 

Puèi al bar, que l'arcuèlh es particularament simpatic, m'an donat un plan pels toristas, res es notat pels ciclistas.

Ai remarcat tanben mantunes endreits que la vinha es enlevada, per rason economica segur, mas ... Es que la monocultura seriá enfin acabada en Aude ? Car es segurament la facilitat de produccion viticòla que faguèt aquesta monocultura e las trapèlas quand la produccion "se vend pus", coma se podrà cambiar aisidament ? N'aviái parlar d'aiçò ambe un productor de noçes en Aude, dubèrt als cambiaments economics, aqueste m'aviá explicat sas dificultats per far saber una produccion diferenta.

Lo plan donat a Marselheta es çaquelà utile per trapar un endreit per minjar a miègjorn, serà a Azila qu'o farai, car lo meu camin serà per Pepièus aprèp.

Sul camin ai pogut provar que la lenga occitana se parla, mas cal saber la menar ... lo fren lingüistic es tanben lo meteis que d'un temps d'interdiccion o de proïbicion franquista.

Al ser ai encontrat Audencs de "bona soca" dins un luòc que vos aconselha, lo Castèl de Massamier a Pepièus [que l'arcuèlh i es occitanista mas pas forçadament en occitan, destruccion lingüistica francesa a tocat pertot!] ; La "bona soca audenca" es pron sovent pas anatz veire fòra coma se passava los afars ... Aquesta mentalitat conservatriça l'ai pas trapada en çò del vinhairon quí nos acuelhava, lo seu vin es mai que bon, la revelacion internacionala es en mai, mas las seunas dificultats per vendre lo seu vin es tanben importanta. La qualitat fa bon vin, un trabalh important, mas assegura pas la venda. Lo Castèl de Massamier es francament de conselhar.

Lo lendeman èri a Besièrs, aprèp aver dormir dins un lotjament de conselhar a Laure de Minerbès ; se i parlarà occitan e l'arcuèlh serà pron ben pensar al mòde occitan.

A Besièrs, aprèp aver trapat lo Centre de Congrès, e la raretat de las pistas ciclistas e la bona signaletica, ai participat a l'aplec de las associacions Anem Òc per organizacion l'aprosmada manifestacion 2009 per l'occitan. L'encontre es sempre plasent de veire que mantunas associacions de Niça a Bordèu èran presenta o representada per fargar una manifestacion qu'es de preveire ambe mai de 20.000 manifestants. Serà encara un còp una manifestacion per l'occitan, sobre lo tèma dels mèdias audiovisuals qu'avem pas en Occitània, mai serà tanben lo parat d'aver d'autres representants de las regions lingüisticas de França, que seràn con-frairalement convidadas, benlèu serem alara 40.000 ? Donc cal trapar una organizacion de las bravas.

Ai degut aleugerir la preséncia an aquesta reünion encausa del tren que la SNCF m'anonciava tal lo sol per tornar a Tolosa dempuèi Besièrs, tren notat especial per las VTT ; lo tren es arribat a l'ora, e.... res èra previst per plaçar los ciclistas. Avètz donc legit lo darrièr bilhet sul tèma.

Dins aqueste tren ai pogut aprendre mai sobre lo canal, es l'arquitècte de França en Aude que refusa un caminòl modèrne aprèp del canal, e donc avem aital un aisina pels torismes locals que se podrà pas emplegar per la promocion del torisme en Aude... Pertot sul camin cap a Bordèu lo canal es estat amanaitjat, en accòrd ambe los arquitèctes de França....

Se non pdètz anar dins l'Aude en VTT s'avètz pas páur dels automobilas e se pensatz que lo vent vos frenarà pas sul camin.

-°-

Una autra manifestacion es tanben a reténer dins los vòstres agendas, sobretot que la comuna participarà a la fèsta.

 Nalhós

es al entorn

de 10 qm al sud-èst, direccion

val de l'Arièja e

Sud Lauragués.

Nalhós, en país tolsan, es tanben conegut pel seu centre de comèrçes industrials e del sos-emplec que vòl duèrbe lo dimenge... l'autorota es lo melhor mejan per i anar, benlèu pas la melhora idèa politica.

-°-

Collòqui occitan en Lemosin

occitan:

lenga del trabalh de sempre

Aprèp d'annadas e d'annadas de pujadas orquestradas, l'immobilièr comença una davalada, la creissença de las valorizacions s'acaba, lo comèrçe debuta un autre periòde, e especialament en Espanha, Catalonha e Euskadi, Aragon e Galícia.

Aprèp d'annadas e d'annadas de prèstes bancaris immobilièr a corta vista, corta vista de de resorgas lèu obtengudas, las bancas auràn de començar de pensar qui se dèu ajudar pel desvolopament economic... a desfaut del mercat immobilièr.

Aprèp d'annadas e d'annadas de migracions socio-urbanisticas... car sabem en Occitània que lo mercat immobilièr es fait per las migracions vengudas del nòrd mai que pels cambiaments de la consideracion d' l'estructura de familha ; aquestas migracions nordencas cap al Sud Miègterranenc que son pas criminalizadas, mas ajudadas per un sistèma bancari anglosaxon e l'ingeniering financièr lor, mai eficaçe que lo francés.

Mas entendi que mantunas partidas de la planeta (veire bilhet precedent) an encara problèmas ambe la finança, quand son pas sobre l'immobilièr, son sul mercats de l'alimentacion productivista...

N'avem pas acabat ambe lo sistèma bancari mondializat o pas.

15:15 a Besièrs, uèi, ai esperat un tren ambe plaça per portar un VTT, tal qu'èra notat sobre las informacion bailada sul net e a la caissa SNCF al centre ciutat de Tolosa, ai vist arribar un tren vièlh, plen e sense plaça pels VTT ... Espèri al mens qu'es pas estat subvencionat pels CR de L.-R. e M.-P., senon es un panatòri de subvencions.

Cal notar que la fòto indica pas coma aquestes dos VTT podián èstre assegurat de pas bolegar, car es ièu qu'aviái mantunes moments (pauc) per poder prendre una fòto, senon èri setat sobre la meuna saca un pè sobre un VTT e l'autre a la man... Mercés la SNCF  pel viatge magnific !

I aviá mai de dètz VTT dins aqueste tren.

Cal remarcar que los contra-ròtlaires demándan dempuèi d'annadas e d'annadas una vagon per plaçar los VTT, sense cap resulta se sembla .... E lo conselh m'es estat donat d'escriure a la SNCF, amai zo farai tanben als Conselh Regionals concernits.

Quand los nòstre elegits van se despertar per crear una companhia regionala de servici public del ralh ? Quand ? Los emplegats de la SNCF son desseperats tanben de trabalhar dins una entrepresas d'aquestas ! Tot per l'Estat e París, res per las regions, occitanas, per exemple : ont es la solidaritat tant cridada pels amics de la nation au sens large ?

Enfin bon, sobre longa distància, ambe lo petròli car, avem pus qu'a organizar caminada a pè ... caminada nacionala, de las Valadas occitanas d'Itàlia dinca a la val occitana d'Espanha (Principat de Catalonha), en tren es impossible !

Uèi sobre France Culture se parlava de la "refòrma de l'Estat", e donc tres punts de vista èran presentats. Lo primièr, en partir de l'exemple de la transformacion de la Novèla Zelanda, parlada de netejar amb un chòc administratiu per tornar emplegar, la talha sangnosa per "melhor viure l'Estat aprèp.  En refusar lo dangièr de la destruccion dels sabers administratius, lo segond pensava que la refòrma se podiá desvolopar lentament e segurament quand la vision politica es consensuala, mas la refòrma èra tanben la destruccion des sabers administatius centrals. Lo tresen èra lo mai interessant, non pas en èstre comunista,  mas simplament per èstre de l'Iscla-de-França e donc d'èstre lo localièr, ambe lo desfaut que lo localièr aquesta pensa que çò de Bon per París zo serà per tot l'Estat ; el parla de servar l'Estat de servici public e de tornar ambe une regime fiscal que permetèsse de dintrar dins un sègle de respecte de las entrepresas que fan viure lo país, contra aquestas que fan virar la finança contra lo país.

Lo debat fautava çaquelà una vision ges consensuala parisenca, la pèrda de poder parisenca per donar lo poder a las regions ; en d'autres tèrmis, quand l'Estat fa la pròva que lo "servici public" es mai que tot un "servici d'Estat" contra los pòbles e per la servacion de l'estructura bonapartista ; quand se sap que, quand l'Estat èra inneficaçe, la solucion èra de donar lo poder als CG o CR de fargar  aquesta politica [decentralizacion, deconcentracion], tot en oblidar de donar los bons instruments per la gestion d'aquestes poders... lo centralisme-democratic es encara l'aisina forçada ! Lo centralisme èra sol present al debat per la refòrma, coma sempre.

Un jorn benlèu lo parisencs creiràn a las regions, sense considerar que la paraula frnaciliana serà la bona per tota França...

«Lo pòble superior dèu ensenhar los pòbles inferiors», Jules Ferry, lo colonialista, julhet 1885. Jules Ferry : i a tantas escòlas de França que pòrtan lo nom del ridicul a la portada, que me demandi quand aquestes baptismes seràn cambiats en "École Aimé Césaire", per exemple, per èstre al novèl de la repentença francesa sobre lo tèma del seu colonialisme lingüistic o nacionalisme d'expansion o "nation au sens large".

E ara es l'anglés que nos impausarà ... ièu m'en foti, parli anglés, e aital parlarai pus francés.

E ara, se vòlon los "defendeires de las autras lengas", dins la lista de las autras lengas : i a l'occitan ? ... Que lo ridicul mata pas, al moment que las opcions son tiradas sobre l'idèa que l'ensenhament de las lengas servís pas a res levat l'anglés ! Senon la "nation au sens large" (nacion expansionista francesa = colonialista) seriá mòrta, e nos escanariá pus las autras lengas. Aquí zo devon far creire ?

S'espèri sempre o encara l'article dins lo Nouvel Obs sobre lo rendut-compte de l'ONU sobre la repression de las lengas en França. Mas un espèr arriba dins l'actualitat ...

Dissabte l'IEO s'apega a Besièrs, lo ser es País Nòstre a Pepieus, e lo lendeman es Anem Òc a Besièrs.

Lo bilhet debutarà sobre una frasa legida sobre un numèro especial per las entrepresas dins lo jornal AVUI. Antoni Antonijoan es cap d'entrepresa, entrepresa Ferrolan, un pauc especial l'òme : es monge... mas la frasa escolhida amerita la reflexion.

Lo numèro especial presentava un modèl de transpòrts que afavorizarà los escambis, lo ralh a travèrs una via europenca. Es vertat que la linha aquesta serà utila ; bon, aquò fa mai de trenta annadas qu'es cridada ! Sobretot pels ecologistas que l'an demandadas e manifestadas, tot en se fasent mesprezar pels meteisses que, ara, ne fan la promocion !

Car tot va mal dins lo sistèma dels mercats mondializats ... Los mercats son estats faits pels Estats, sovent centralistas, puèi ambe e per las entrepresas, alara las entrepresas en se duèrbe a d'autres Estats, sobre d'autres mercats, donc, an tastat lo poder de far cambiar l'Estat, dinca esterilizar la decision politica ; e ara, tot es tòrt !

Mas, tal al sègle XIXen, los projectes de desplaçar las populacions e las mèrças son a la punta dels credons, tala una solucion de darrièr moment, donc lo tren es tornamai redevengut la solucion, la competitivitat.... tornatz-vos rapelar Napoleon III e la modernizacion de l'economia francesa, èra la debuta d'una novèla era, pre-industriala e de productivismes (la debuta de la migracion e mudason del pòble occitan a París, fisicament e dins los ments).

Lo dessenh escolhit per Le Nouvel Économiste, dessenh escolhit dins la premsa anglosaxona, avertís del problèma ... La solucion es encara la solucion que d'ecologistas avián jà prepausats aquò fa trenta annadas !

Mas concretament sobre un subjècte territorializat e autre : vesem en Auvèrnha las eolianas.

Al entorn de las annadas 1990, lo movement politic Entau País prepausava lo tren coma alternativa a la rota e de transformar lo GIAT de Tarba en luòc de fabricacion de tecnologia per las eolianas... « utopistas » que son estats tractats ! Cal dire tanben que paure èra lo movement occitanista politic per seguir aquesta prepausicion...

Tornem dire per Tolosa : cada darrièr dimarç de cada mes, lo "cercle del silenci" mantunes monges Franciscans de Tolosa, dimarç 29 d'abrial plaça del Capitòli a 18:30 a 19:30 fan protesta.
******************************************************************************************

Non a la sistematizacion dels camps
Aplec europèu contra la directiva de la vergonha

Dimècres 7 de mai de 2008 a Brusselas
12:30, plaça Schuman

Lo 20 de mai de 2008, lo projecte de directiva sobre la retencion e l'expulsion de las personas estrangièras serà prepausada al Parlament Europèu.

******************************************************************************************
Mantunes buses son organizats per anar a Brusselas dempuèi París

Tariu Anar-tornar: 25 € per personas - Reservacions sul site Internet de la Cimade
Informacions : Solene Guerinot 

******************************************************************************************

Cal recordar que l'Union Europèa èra cridada per abaissar las frontièras, mas pas totas ça sembla.... (Es notat dins lo tractat que nos an fait engolir per fòrça, lo meu grand espèr, sul tèma de las frontièras abandonadas pels Òmes, es sul referèndum en Irlanda)

Uèi lo jornal La Croix prepausava un article sobre los efectes de la preséncia occidentala sobre l'Iscla d'Austràlia ; es un continent. Son las espècias animalas que ne patísson lo mai... e tot un sistèma ecologic es alara en dangièr. Un jorn l'Òme zo pagarà, es la sapiença païsana [universala] qu'o explica, pas las teorias matematicas o fisicas, ni las sciéncias modèrnas.

La revista Science&Vie pòrta cada mesada la lista de las catastròfas anonciadas, mas que son aquí en practica presentadas pels jornalistas... enfin pas directament.

L'espècia umana es un dangièr per la planeta.

Se en Austràlia (tèrra destrusida per l'arribada dels Europèus), las espècias se pòdon veire, las espècias bèlas destrusidas, los Òmes pòdon que destrusir las mai pichonas en Euròpa, e las mai pichonas son aquelas que tòca encara mai l'eco-sistèma que l'Òmes n'es una tròça pichonèl encara, mas que desgalha lo mai.

L'ecosistèma es fragile ; es l'etologia que l'explica, los Òmes son sords...

E coma s'èra pas sufisent, son los deputats franceses que faràn que la natura serà de mens en mens naturala gràcia al OGM escampilhats ; mercés a l'UMP !

Los efectes son similars, se tracta de destruccion de la natura que i viu l'Òme. E de la figa los Òmes ne menjan, e se sap que la diversitat de la noirritud es importanta per la sobrevida de l'Òme ...

Lo darrièr punt d'aquesta destruccion de l'espècia animala, plaça un autre punt sul problèma dels transpòrts engimbrats pels desplaçaments umans sobre aquesta planeta, quand los Òmes prenon l'avion, desgalhan l'aire, mas es sovent per portar novèls mercats a duèrbe, e donc transpòrts de fargar, transpòrts e contenidors (que los produïts endedins son pas forçadament listats sobre la factura de l'industrial...). E donc quand una gèpia asiatica destrusís l'ecosistèma de las abelhas en Aquitània (oèst d'Occitània) e Lengadòc (centre sud d'Occitània), la causa se pejora encara, gràcia a l'industrializacion dels escambis maritimas.

E uèi dins las novèlas en francés (e una traduïta aquí) de Ràdio Canadà podem legir :

INSÈCTES E RESCALFAMENT CLIMATIC DINS L'OÈST DEL CANADÀ
Un estudi canadenca assegura qu'un insècte desgalhaires, lo dendroctòne del pin ponderosà, podriá transformar las selvas de la Colombia-Britanica en una region que produsís del CO2 alara qu'ara engolís mai que sortís produïts transformats. Mantunes cercaires del servici canadenc de las selvas sotalínhan qu'en rason del rescalfament climatic, las selvas de l'oèst del Canadà patísson d'una invasion d'aquestes insèctes que fan los arbres malauts que los matan endedins en far caunas entre la pèl e l'interior. Dins l'estudi publicada aquesta setmana dins la revista britanica Nature, aquestes sectors estíman que d'aiçí dotze annadas, l'impacte dels dendroctòne del pin serà tal que transformarà las selvas de la província en sorga importanta de CO2.

Es una exposicion qu'explica çò qu'es Occitània, mai que la folclorizacion que los franceses nos an donat gràcia a la lora tecnocràcia culturala e lingüistica, amai tanben l'imposicion d'una faiçon de veire l'ensenhament.

Es una exposicion indispensabla d'anar veire.

Ai çaquelà presentat lo document tal que deuriá èstre presentat quand se considèra enfin la lenga occitana dins una comunicacion oficiala e normala per un país o una comuna que i a doás lengas istoricas consideradas. Es al personal comunal d'o demandar a desfaus d'aver una prepausicion politica.

Peirigòrd ...

Lo pòble d'Occitània es encara un còp levat contra l'Estat e la seuna organizacion bonapartista... al servici de quí ? Nos podem encara un còp pausar la question ... sobretot quand nos la pausam en occitan, lo resson es un pauc diferent, non ?

«Lo dissabte 17 de mai de 2008, la CONVENTION VIE ET NATURE POUR UNE ECOLOGIE RADICALE, tot parier que l'ensemble de las associacions de proteccion de la natura e de l'ecologia tòrnan indicar que cal anar manifestar a Nontron, Peirigòrd, contra l'implantacion d'un circuit automòbil que seriá lo second de França per sa longor, dins lo pargue natural regional «PÉRIGORD LIMOUSIN», sul costat de las zònas «NATURA DEUX MILLE».

[...]

L'Estat a organizat, en octobre darrièr, una mascarada dicha "GRENELLE de l'environnement" a la sortida de que lo cap d'Estat francés prononcièt un devís tant vertuós que l'auriam pogut signar.

Tot projecte d'amanaitjament devriá far una pròva de la seuna utilitat ecologica.
E I a mai nociu, mai contrari als engatjaments qu'un joguet polluent, destructor d'espaci natural, emetedor de gaz a efecte de sèrra, desgalhaire  d'enèrgia fossila, exclusiu de fauna salvatge qu'un circuit automòbile?
Los pargues naturals regionals serián aquí per ajudar la plutocràcia per una ofèrta similara a una lèpra environamentala per enganar los tempses de léser e apatzar lo seu esnobisme vulgar ? Malgrat tot la jòga es tòrta.

La populacion locala a manifestat lo seu refús del projecte al moment de l'enquèsta publica que amassèt 80 % dels avejaires negatius, mas se donèt malgrat tot un avejaire favorable dels comissaris enquestaires qu'an la vergonha de manifestar la lora antipatia personala pels oposants dins lor rapòrt.
De fait, lo silenci embarrassat del ministèri qu'a pas brica de coratge politic de s'exprimir dins aqueste dorsier, tradusirà una collusion de mantunes servicis d'Estat dins aqueste afar.
Non daissem pus far los impostors que párlan de vertut e agísson en vici.

Totes a NONTRON lo dissabte 17 de Mai. »

Gérard CONDORCET
CONVENTION VIE ET NATURE POUR UNE ECOLOGIE RADICALE.

(convencion vida e natura per una ecologia radicala - Nontron es al nòrd del Peirigòrd donc en Occitània)

Me sembla que cal anar a Nontron, encara un còp contra lo sistèma francés d'organizacion de las relacions de l'Estat centralista ambe lo pòble d'en bais...

Encara un endreit que l'Estat francés fauta en Occitània, la Camarga. Per ne saber mai, cal gaitar la television helvetica, la TSR. Picatz sul ligam tota aquesta setmana darrièra d'abrial de 2008. Es l'afar dels PCB, i a mantunas vídeos de gaitar.

Totas las lengas son unas aisinas d'integracion, totas las lengas son unas aisinas de comunicacion, totas las lengas an una istòria, totas las lengas son ponts entre los pòbles, totas las lengas son creacion umana e umanista, mas en França, lo francés es una lenga d'assimilacion e donc lenga de segregacion, un OGM lingüistic, perqué ?

Perqué lo francés pòrta una istòria lingüistica de las destruccions de las autras lengas, pòrta una destruccion dels sabers populars, pòrta una destruccion de la democràcia, e res de mai. La fauta es pas de las dichas massviolence, mesprezadas pels poders d'elitas francesas; la fauta es del poder bonapartista, un poder d'una classa dirigenta qu'aviá lo poder a Versalha o a Neuilly/Seine, elonhat del poder e del veïcul que empelgan, un poder tecnocratic ambe sense qu'un objectiu, la seuna reproduccion contra los pòbles.

L'occitan, parier que lo catalan per Catalonha, es la lenga comuna d'Occitània, malgrat lo seu maltractament pels franceses o pels collaboradors occitans al sistèma bonapartista francés ; l'occitan es la lenga d'un país, d'una nacion. La legibilitat e legalitat es importantíssima per un pòble d'aquesta planeta.

Lo martiniqués es la lenga de la nacion de l'Iscla caraïba aquesta... La nacion "al sens bèl" (dixit Naboleon Ier) seriá la francesa ? O la francesa seriá la nacion d'expansion, la colonialista ?

La represa del poder de totas las populacions, de totas las classas socialas, d'Occitània o de Catalonha de la lenga d'un país, lenga istorica e territorializada, es una granda e bona novèla per la democràcia.... Ièu espèri que totes los nègres de Tolosa parlèssen occitan e fraguèssen tanben un creòl occitan-francés pel grope lor, tal lo judeo-provençal mòrt recentament al entorn de las annadas 1970 en Vau Clusa. Espèri que las populacions prenguèssen totes, prenguèssen lo poder sobre la lenga que parlaràn, alara seràn integradas a la planeta e refusaràn l'assimilacionisme francés, la regularitat francesa, la sotmission al poder bonapartista.

La Plataforma per la Llengua pòt trabalhar en Catalonha per totas las lengas de Catalonha, catalan e occitan. Anem Òc trabalha per Occitània, tanben dins aqueste via, lo despertar per l'emplec normal de la lenga d'un país e d'un pòble.

Document mandat per Català Sempre, jove associacion militanta pel respecte de l'identitat catalana. Lo document següent es en lenga catalana, tanben...

Plataforma per la Llengua i les entitas sotasignants

Manifest "El català, llengua comuna", Sant Jordi 2008

Pròleg. Najat El Hachmi, escriptora

"Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc; jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot."

"El català, llengua comuna"

Les entitats signatàries d'aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d'inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

2. Les administracions i institucions públiques han d apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d'establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües.
Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió social.
Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics.

Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l adquisició de la ciutadania catalana.

8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10.Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d abril del 2008

PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Corrièl

Entitats signatàries del manifest: Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola, Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB), Associació Catalana de Residents Senegalesos, Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN), Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya, Associació de Dones Amazigues Tamettut, Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC), Associació de Treballadors Pakistanesos, Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya, (ATIMCA), Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, Centro Boliviano-Catalán, Comunitat Palestina de Catalunya, Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya), El Mirador dels Immigrants, Els Altres Andalusos, Espazo Galego dos Països Catalans, Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT), Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol), Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT), Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación), Plataforma per la Llengua, Rede.cat, Veu Pròpia

A Tolosa, tal coma a Bordèu, Miralh es un toponim d'urbanitats ; m'èri sovent questionat perqué los franceses sábon pas se gaitar dins un miralh (Miroir pels franceses) ; la toponimia francesa que s'impausèt en Occitània, daissa "Mirail".

Las occitanas an la costuma de se gaitar dins los miralhs, pas sovent per determinar una identitat e un saber anar sobre la planeta, mas puslèu per narcissisme, individualisme, díson beutat. Del miralh occitan, los franceses i veson un egocentrisme, un chauvinisme, coma se els èran pas egocentrics e chauvins !

Ièu m'a agradat d'aver aquesta manifestacion chinesa que portava la bandièra francesa, aital annotada de la realitat d'un miralh que los franceses vòlon pas veire.

Avem agut mantunes jornals que l'an publicada aquesta fòto, ai pas fait la verificacion de totes. Ne vaquí dos qu'amerítan las felicitacions per l'aver publicat (L'Humanité zo pobliquèt pas, ai pas verificat perla DM nimai los autres jornals en Occitània - zo farai çaquelà dins la meuna mediatèca locala) : Sud-Ouest Dimanche et Libération son donc de FELICITAR.

La China a ben comprès lo devís en Africa, mas aquí son los poders politics que son tòrts ... e donc, es als Africans de veire ! Es que lo nòstre personal politic local es pron aluzerpit ? Venon per sosténguer lo Tibet dins las manifestacions al Capitòli, ben ... E qué de mai ? s'espèra encara una politica al Conselh General de Nauta-Garona, politica que passariá pas simplament per la subvencionita (utile mas pas sufisent).

Car la libertat es un combat contra lo colonialisme, pertot !

Aital coma es normal, lo public chinés se manifestèt davant l'expression del capitalisme chinés que favoriza l'olimpisme, car lo vertadièr problèma es l'olimpisme, per viure li cal agradar al sistèma de las multinacionalas que i veson un bon supòrt merçant (normal), e las seunas causidas politicas, car l'espòrt es tanben politic quitament se zo vòlon pas creire (los esportius son manipulats sempre pels politics quines que siaguèssen los regimes, e lo mercat i trapa una resorga per se far conéisser).

Ièu me soi portat a pensar : NON Als CONCÈPTES POLITICS FRANCESES !

Lo colonialisme fòrça a l'extremisme ... donc la solucion es clara : Sús al colonialisme e donc sús a l'extremisme.

Anar pas als Jòcs Olimpics es una normalitat occitana. Anar als jòcs es agradar al sistèma de sotmission, es lo modèl francés, pertot al monde.... quitament pensat a la chinesa.

L'occitan a Niça n'a tirat totas las consequéncias :

Avètz segurament entendut parlar d'aquestes afars de sense papièr que trabálhan dempuèi mai de 10 annadas a París ; la CGT a preparat una contra-ofenciva, enfin, contra las ipocrisias dels votants UMP ; aquestes vòtan tal los estimats electors FN, la demesida de l'immigracion e al meteis temps s'en servíscan per abaissar lo nivèl del salariat, e perségre de donar servici a la santa capitala, París.

L'afar es clara, son cap d'entrepresas, sovent pichonas, que son forçats de trapar salariats lo mai baisses possible per servar prètz de venda accessibla pels consomadors parisencs, que els vívon en banlègas e fan lo groß París ; e que siaguèssen en accòrd o pas, es aital ; es una fauta collectiva, dincal cap de l'Estat e los partits en plaça que refúsan de rendre mai leugièr los sistèmas d'emplec (CGT) e assegurar un sistèma juridic fisable pel salariat (al meteis temps), tot en aguent un sistèma de partits avugles.

L'afar s'es focalizat sobre un comèrçe especial, çaquelà.

Gaitatz lo nom de l'emplegaire : Druilhes ... Es un nom d'origina occitana ; es la tradicion parisenca de l'immigracion qu'espleita una autra immigracion mai lonhada, aquí sembla qu'es d'origina africana.

Lo sistèma parisenc es jamai estat botat encausa dins cap premsa parisenca, vist que lo blanc es considerat coma ... "francés normal", òr es occitan ! quitament se zo dèu pas saber ; encara qué : lo nom del restaurant es "Chez Papa" e lo setmanièr HB explica « Chez Papa, a perdu la bonhomie gasconne »...

Un afar d'immigrants a París.

Es ben lo sistèma parisenc qu'es encausa aquí. Lo sistèma parisenc es bonapartisme, ambe un sistèma juridic fòrt.

Cap europèu vòl venir trabalhar, tota sa vida a París, e donc lo drac impòrta personals de tota mena en mestresar lo seu estatut, sobre generacions e generacions, tot en encaissar las seunas contribucions al sistèma de sentat publica, e las talhas constumièras. Es pas gaire novèl, lo rei de França importava los banquièrs d'Itàlia per poder oprimir Occitània... ambe mercenaris per l'armada ; l'estratègia parisencas es sempre la meteissa, la d'un monstre freg que vòl sobreviure.

L'afar explica que lo colonialisme, un còp installat, a mestièr d'un còp de pès fòrt per èstre destrusit. Es ben totes los ciutadans (de totas las nacionalitats) que ne patísson, pauc impòrta lo luòc sobre la planeta ; lo libre sobre lo colonialisme, libre d'Aimé Césaire, es encara un còp d'actualitat.

Tonarai escriure que l'immigracion es pas causa naturala, nimai una bona causa per la sobrevida de la planeta. I a pas que la comunautat josiva e lo pòble Rròm per pensar que migrar es natural (veire lo filme actualament a l'afica DisAngagement), sobre una planeta que fautarà d'espaci natural per totes.

Mantunes extremistas d'exquèrra explicaràn que lo patron es un element del sistèma, mas es del costat del margue, donc del capital e de l'opression de la classa inferiora. Mas l'esquèrra francesa pausa jamai la causa al colonialisme nacionalista francés, jamai, al contrari, ne vívon, els tanben.

Un ciutadan de la France d'en Bas explicarà que lo sistèma de destruccion de las identitats es ben forçat de trapar d'autres sistèmas juridics estables per poder tornar far de faiçon tecnocratica una societat nacionala destrusida ; la nacion, çaquelà, es pas tanpauc un sistèma de conservacion de las arcaïtats, la «Révolution» parisenca de 1789, precedida per d'autras pertot al territori colonial francés [espaci juridic del poder centralista], se ne fa lo resson istoric. E França es un sistèma de ciutadanetats que s'amaga de la cobèrta integrista e ultra-catolica de la nacion francesa, e pauc impòrta lo regime o la laïcitat cridada. La nacion francesa estima ges las nacions colonizadas, que siaguèssen devenguda patrons o obrièrs sul seu territòri, mas tanben an territòris colonizats (escotem lo devís de Naboleon Ier a Dakar recentament) : lo poder colonialista francés li agrada a sotmission, per poder instrumentalizar e far venir lo personal que li fauta... e manipular l'argent aital amagat per damorar al poder central, e se mesfisar de las regions car son vièlhas colonias consideradas ben integradas, o puslèu fòrt plan assimiladas.

Lo colonialisme francés li agrada lo(s) panteon(s).

Lo colonialisme es un sistèma que gaita pas las classas, mas que s'en servís, per damorar viu en opression majora.

França es, encara un còp, un sistèma opressiu vist per aqueste afar economico-sindical. Libération l'a mai o mens pensat, HD pensa encara tal un vièlh sistèma de pensada marxista, mas son aprosmats del sistèma de pensar uniformizadors e son benlèu tanben d'aquestes immigrats que justifícan lo centralisme car son franceses.

Dementre que l'Express prepausa un numèro especial sul festenal de Bourges, engimbrat pels elegits comunistas de Bourges, HD prepausa un numèro especial aquesta setmana.

« Le Père de la Nation est mort » Dixit lo Parti Progressiste Martiniquais.

Lo Partit Comunista Martiniqués es devengut lo Partit Progressista Martiniqués. Mas lo melhor es de gaitar lo reportatge de RFO, sul pic ; es vertadièrament complèt.

Lo dijòus de ser, a 23:00 ai recebut aqueste messatge qu'ai sul pic integrat al meu bilhet de la serada. Soi pas lo sol a aver una pensada per aqueste grand Martiniqués.

« "Liberté, Égalité, Fraternité" ... et j'ajouterai l'identité » Aimé Césaire paraulas dichas a l'antencion de na Ségolène Royal en 2007, escotatz aiçò.

Los mèdias parisencs de France Télévision an fait desaparéisser En Gontran-Damas dins la fondacion del concèpte de Negritud. E cal explicar a Pujadas que « la grande voix de la France dans le Monde » es pas la bona formulacion, non ! Lo poèta e politic En Aimé Césaire es « la grande voix de la Martinque dans le Monde », sa votz èra francofòna e de còp martinquesa (doás lengas), tanben zo cal pas oblidar, perqué se podriá pas èstre una votz universala dempuèi la Martinica ? Lo messatge èra çaquelà clar, non ? Aquesta paraula èra lo messatge d'En Aimé Césaire, sembla que los mèdias parisencs l'aguèssen oblidat al meteis temps que lo ròtle d'En Gontran-Damas dins l'establiment de la negritud. Gontran-Damas, Senghor e Césaire an fondat lo concèpte filosofic de negritud.

Aurem una pensada per aqueste humanista qu'a plaçat la pensada francesa a sa plaça normala : colonialista. Puèi portèt lo pòble de Martinica cap a una pensada autonòma del poder colonial ancian, un pantais o utòpia per Occitània !

Lo Godilhaire pensa que lo seu camin es exemplar.

-°-

Lo Quebèc nacionalista e francés milita pel «.qc»

Los independentistas quebéqueses milítan per una extension web en «.qc»

Es la causa novèla del Parti Québécois ; es una peticion per aver la creacion d'una extension web propriament quebequesa en «.qc», contra lo « .ca » de l'Estat federal, Se fan aital lo resson del precedent « .cat » del Principat de Catalonha, que lo pòble catalan a obtengut. «Una identitat separatista dins un web globalizat, es important.» escriu lo site Internet de la RSR a Ginèbra. Es vertat que los imperialistas e colonialistas franceses e angleses son contra aquesta mesura, son per l'extension «.mc» per monègue [Monaco] o per aquesta e l'Iscla de Man ! Segurament per de rason de realismes economics, segurament pas per extension geografica o per la dimension de la lenga pròpria ?

-°-

Un débat sobre las lengas regionalas a l'Assemblèa parisenca dich nacionala lo 7 de mai

Eskualdeko hizkuntzei buruzko eztabaida historikoa izanen da Pariseko Biltzar Nazionalean datorren Maiatzaren 7an.

Marc Le Fur parla de « débat historique sur les langues régionales à l'Assemblée Nationale le 7 mai prochain » Puèi apondrà « Je me réjouis que le Premier Ministre tienne l'engagement qu'il avait pris à ma demande sur les langues régionales » E lo vice-president de l'A.N assegura : « je l avait promis un débat à l'Assemblée sur les langues régionales préalable à la réforme institutionnelle.

« Ce débat est historique. C'est la première fois qu'il a lieu à l'Assemblée » perseguís Marc LE FUR. « De nombreux députés issus des régions concernées se mobilisent d'ores et déjà sur ce sujet et je les invite tous à être présents le 7 mai prochain dans l'hémicycle » concludís lo deputat de las Côtes d'Armor en Bretanha.

Legir la seguida "Un débat historique sur les langues régionales à l'Assemblée nationale le 7 mai " »

Aquò dich, pel primièr còp, es de saludar ; mas, soi pas segur que los deputats actuals siaguèssen pron competents per defendre una paraula de las regions sobre aqueste tèma... E donc, caldrà pas esperar grand'causa.

Aimé Césaire seriá estat un bon candidat pel debat aqueste ... una vida d'un grand martiniqués sufiguèt pas per aver aqueste debat ! Tant de temps perdut ambe los franceses e los ultra-nacionalistas del ròndol parisenc !