Es un subjècte qu'apasiona pertot ... perqué la dimension terradorenca dels assages fa páur als productors AB de produïts agricòls ?

Tanben l'agéncia de premsa (trilingüa) vaticanesca s'interessa al subjècte... La sciéncia modèrna s'apasiona en quasi silenci dins los mèdias de granda difusion, silensi sul subjècte, es de demandar perqué ?

Tocar als gènes es devengut un enjòc per la recèrca pertot, e dins totes los maines. L'òme es devengut lo sapient de sa pròpria fabricacion, mai tanben dels vivents al entorn d'el.

Ambe lo bilhet següent, tot aquò fa un páur.

Alara, i a manifestacions car los assages OGM de plena tèrra, protestacions que conprenedoiras quand los OGM son donc devenguts un instrument comercial puslèu qu'una avançada en tecnicas umanas.

Las fòtos son estadas presas a Tolosa, dissabte passat, al entorn de 15:30 a la debuta de la manifestacion que faguèt virar aucas (pauras aucas blancas !) al entorn del Capitòli, luòc simbolic que vesèt dintrar recentament ecologistas, Les Verts, al poder de decidir per la ciutat mondina. La lenga occitana s'i podiá entendre sense cap problèma, e pas simplament sobre las aficas o signals politics.

Pensi donc soi ...

Soi donc comandi ...

Marchi donc fabriqui ...

Fabriqui donc soi esclau ...

E vice vèrsa ...

Es l'istòria d'una repression lingüistica espanhòla, un classic pels espanhòls ; l'afar arriba de l'anciana cadena franquista e ultra-catolica COPE contra una jutja e un procès en lenga galhega contra una emplegada lesbiana... Es encara un exemple de non respècte de la lenga emplegada per la populacion del terrador, e es pas simplament fantasmes o somianças (tal zo assájan d'o far creire los franceses quand lor disem las istòrias aquestas : «- es pas vertat, sès partesan», etc.).

La repression lingüistica es encara la nòrma espanhòla, quitament per temps de democràcia... Que ne pensa l'Union Europèa ? Que ne díson los "grands" democratas e jornalistas franceses d'aiçò ? ( los galicians son pas terroristas per justificar aquesta repression ! Podràn pas fargar unas cronicas per explicar l'extremisme dels galicians o de las galicianas, e al contrari fragar cronica per explicar la bontat dels espanhòls dempuèi que "son democratas") La repression es basada sobre motiu tipicament racista, d'un racisme especial, costumièr en çò dels espanhòls e franceses, es lo racisme lingüistic qu'es tocat per aquesta nòta d'informacion.

 Es pas un retorn al franquisme, es la realitat de cada jorn en Espanha per una persona que vòl emplegar sa lenga pròpria cada jorn. E mantunes franceses diràn qu'es normal, son del costat franquista e ultra-catolic de la COPE [ràdio papista espanhòla], normal que l'espanhòl siaguèsse la lenga de totes/as en Espanha, car « en Espanha se parla espanhòl » etc... causa que fa riure en Suïssa, vist que la lenga suïssa non existís bric.

La còrs de l'article es en lenga catalana, lo capèl en lenga occitana.

La COPE denoncièt aprèp aver perdut un cas una jutja de Santiago de Compostèla que utiliza lo galhèc

La senténcia condemnava l'entrepresa radiofonica areadmetre una trebalhadoira qu'èra estada reperciada perqué es lesbiana e del BNG (partit d'esquèrra nacionalista galhèc). Los advocats de la cadena de ràdio díson que an patit per poder pas se defendre dins un jutjament perqué entendiá pas la lenga galhega, mas la jutja assegura que, en cap moment, zo van dire a l'audiéncia.

Sílvia Barroso

Barcelona

Ult. Act. 31.03.2008 - 15:29 hs - AVUI.cat

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha obert unes diligències prèvies contra la titular del jutjat social número 2 de Santiago de Compostel·la, Ana López-Suevos, acusada de "sectarisme i partidisme" pels advocats de la Cadena COPE per haver permès la utilització del gallec en un judici contra l'emissora. Els lletrats de l'emissora de la Conferència Episcopal Espanyola han denunciat la magistrada després d'haver perdut un cas en el seu jutjat.
Una treballadora de l'emissora va demandar la cadena per un acomiadament improcedent, ja que entenia que l'havien fet fora perquè és lesbiana i militant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). La demanda es va presentar en gallec i així es va tramitar. Segons explica la jutge a l'AVUI.cat, els advocats de la COPE van contestar la demanda sense queixar-se de la llengua utilitzada, i es va continuar el procediment en gallec "amb tota normalitat". El dia del judici, "cada testimoni es va expressar en la llengua que va voler, i l'acta està redactada en gallec i en castellà, seguint el fil de la realitat", assegura López-Suevos.
No va ser fins que van rebre la sentència, desfavorable per a la COPE, que l'emissora va al·legar que el seu advocat no entenia la llengua gallega. La resolució, notificada el 23 de gener, considerava provat que la treballadora havia estat acomiadada per la seva orientació sexual i per la seva militància política, i ordenava a la cadena que la readmetés i li pagués els salaris pendents.
Va ser aleshores que els lletrats de l'emissora van anunciar al jutjat el seu desconeixement del gallec i van exigir la traducció de la sentència, que ells mateixos admeten que van rebre un mes després.
La versió de la COPE és diferent. En la denúncia presentada al CGPJ, a la qual ha tingut accés l'AVUI.cat, l'advocat de l'emissora afirma que va dir a la jutge que el castellà és l'únic idioma que coneix i que, tot i així, la magistrada va permetre l'ús del gallec. López-Suevo ho nega amb rotunditat i ja ha fet arribar al CGPJ una certificació de la secretària judicial que dóna fe de com es va desenvolupar el judici. La denúncia de la cadena també manté que les seves afirmacions són "de fàcil comprovació examinant el visionat de l'acte [el judici]", cosa impossible perquè les vistes orals no s'enregistren en la jurisdicció social.
La denúncia contra la jutge també apunta que el castellà és "llengua d'obligada aplicació" en la justícia segons l'article 231 de la llei orgànica del poder judicial, però obvia que el mateix article indica que també es pot utilitzar la llengua cooficial en cada territori: si alguna de les parts al·lega indefensió, cal habilitar un intèrpret, mesura que la magistrada hauria aplicat "si l'advocat de la COPE hagués alertat del desconeixement del gallec". "Si no m'ho diuen, jo no endevino d'on és la gent. I el lletrat va fer els interrogatoris sense que semblés que tenia cap problema", sentencia.

Es bravament dur de fargar una conclusion per Occitània sancièra, vist l'abséncia de recaptatge dels documents sul tèma e sobretot d'una revista de premsa que siaguèsse un ensemble pensat per Occitània, e fins finalas de moneda per far aqueste trabalh per Occitània.

Çaquelà ai dos documents que me cal comentari car los ai agut en mans. Lo primièr es estat escrit per aqueste dimenge, e l'autre dins la setmana passada ; los dos son de la premsa parisenca, es pron dificile d'aver una premsa en region que prenguèsse lo temps del comentari pòst-actualitat.

Los territòris de l'administracions francesa del Grand Sud semblan èstre aquestes que son elonhat del poder parisenc o de la redaccions parisencas ? Se aqueste "Grand Sud" englòba la "Dordogne", perqué pas la "Dròma" e l'"Ardècha" o lo sud de l'"Isèra" ? Se la Dordonha fa dintrar l'Aquitània dins lo "Grand Sud", perqué la Dròma fariá pas dintrar "Ròse-Alpes" dins lo "Grand Sud", e donc per consequéncia l'Auvernha e lo Lemosin ?

Aquesta faiçon de veire França es ben una faiçon parisenca, una faiçon vacancièra, gaire de la realitat economica, nimai culturala, encara mens lingüistica, encara mens politica... encara que aquesta vision a tanben tocat las formacions en sciéncias politicas a Bordèu, Tolosa, Montpelhièr o Ais-Marselha.

De còps qu'i a per aver de bastir arguments, amerita de saber la geografia per determinar la zòna que val per l'argument, o vice vèrsa.

Puèi arribem a la critica dels arguments bastits en foncion d'una ideologia de partits politics, coma se lo sistèma partesan francés per Occitània, anava tot naturalament pel son desvolopament politic !

Mas pauc a pauc, lo pòble d'Occitània respond ambe l'eleccion municipala en defòra de las causidas dels partits, la causa es progressiva, mas s'agís de saber, dins la meuna faiçon de veire, a quin nivèl d'evolucion partesana arriba d'eleccions que fan la part bèla als partits politics ; lo jornalista aqueste escruire gaire sobre lo tèma de l'abstencion, es diferenta en Occitània per rapòrt al nòrd de França ? Son pas ciutadans o ciutadanas los abstencionistas ? En març 2007, sembla que n'èran !

Las comparasons geografico-politicas son rarament unes elements dels articles politics dins una premsa pòst-electorala.

Malgrat tot per un biais de votacion, ai trapat un article que portava la pensada francesa sobre aqueste terrenh, malgrat tot se parla pas de comparar un territòri breton (Sant Nazari) ambe un territòri occitan (Clarmont d'Auvernha)... Aquí tanben l'ideologia pòrta l'escrit.

I a pas de jornalisme desorientat, i a simplament jornalisme que sábon pas la geografia e encara mens l'istòria, per escriure del politic dins l'Estat francés.

I a çaquelà un jornalisme que sap çò qu'es lo bipartisme, dins la mesura qu'escriu dins un jornal que la linha redaccionala es aprosmada del PCF, aqueste partit qu'a suportat lo bipartisme francés. Caldrà remarcar tanben que la situacion politica del MoDem interessa, alara que benlèu les escrits de l'Humanité dèu pas interessar los ancians de l'ex-UDF del MoDem...

E lo candidat Verts qu'interessa, cap Abertzale, nimai nacionalistas còrses, o del PRG, es aquel qu'a fait un percentatge del PCF d'aprèp guèrra a Montpelhièr.... Un sòmi de futur ? E se lo PCF fasiá d'aligança fòra del PSF ? Lo problèma es pas pausat, la pagina èra corteta... e aquí avem las resultas parisencas, i tornem, "luènh" o encara a bona distança del "Grand Sud".

Per la finala, çaquelà la premsa d'opinion (bimensuala) a Lyon nos adralha de pensar sobre lo jacobinisme (un polideta pagina que ne farai un comentari lèu), per èstre segur de pas portar un messatge separatista, lo cap redactor escriu un articlòt que permetrà tanben de fargar un comentari geografic e politic per França.

Biometric, biogastronomia, biologia animala, biologia vegetala, biologia naturala, biologia tot cortet, mas tanben biotecnica, biomaterial, e mai scientific biomaterial, biogenic, biotermic, biotecnologic, e ara bioconstruccion, lèu aurem bio-agronomia, e puèi perqué pas bio-ensenhament ...

Biopolitic es d'inventat, bioregionalisme, aquò's fait ! Caliá ben un politilògue francés de Lyon per'quò.

E donc bioregionalisme : es un regionalisme criticat... al dintre del còrs ecologista.

Quand se demanda de melhor organizar la vida politica de França per las regions e los poders regionals, sempre i a encara mantunes que fargan gesticulacions pel plaser de la sobrevivença de las situacions centralizadoiras, bonapartistas e republicanistas o reialistas. Aquestas gesticulacions son qualificadas de dangierosas.

Mas que es una Estat-nacion senon un espaci regional de la planeta ? Sembla qu'aqueste discors aguèsse pas vist que Monègue, Andòrra o França, o quitament los poders cantonals romans en Suïssa (Confederacion Helvetica) son unes bioregionalismes sobre aquesta planeta, ni l'un ni l'autre se li pòrta una critica... similara an aquesta portada sobre un siupausat "bioregionalisme", e dons los que pòrtan una dignitat de poders en regions, a Lyon entendut tanben.

Lo jòc d'aprèp eleccions municipalas es de trapar d'autres articles sul tèma : joc[at]occitania[punt]org, mercés [en format jpg]. E soi segur que dins la premsa en regions [dins mantunas autras lengas de França] se dèu i aver d'autres contenguts intelligents.

Es un comunicat utile e pron ben redactat, e donc que amerita tota la vòstra atencion.

Declaration de Les Verts sobre lo Tibet :

CNIR del 29 de març 2008

Òsca lo Tibet liure !

Les Verts díson orror e indignacion quand veson la crudèla repression de las autoritats chinesas de las manifestacions nacionalistas al Tibet, repression que a fait al mens 140 mòrts.

Aquestas manifestacions pròvan qu'un mièg-sègle d'anexion, de repression, d'aculturacion e de colonisacion per las autoritats chinesas a pas acabat ambe l'aspiracion a la libertat del pòble tibetan, nimai de la seuna capacitat de resisténcia. Aprèp mai de 540 annadas d'occupacion chinesa, lo balanç d'aquesta anexion es sense equivalent :

  un milion dos cent mila mòrts
  Mai de 6.000 temples destrusits
  Esterilizacions e vortaments forçats
  Torturas sistematicas suls presonièrs
  Lo nivèl de vida lo mai bais de la R.P. de China
  L'environa desgalhat (desforestacion massiva, surexplotacion de las ressorgas minièras, destrucion de las espècias animalas salvatges, estockatge de descas radioactivas, essages nuclears...)
  Mantunes milions de colons chineses dins las regions anexadas de l'Amdo (Qinghaï) e del Kham (Xichuan) Dempuèi 1987, d'importantas manifestacions se son debanadas, purament reprimadas (mantunes centenars de mòrts), manifestacions seguidas d'annada de lei marciala (1989-90). Auèi, las autoritats chinesas perseguísson lor « normalizacion » e intensifícan la colonizacion. Mas lo pòble tibetan resistís sempre...

Aprèp mantunes detzenas d'annadas de repression d ela lei chinesa, la frustracion del pòble tibetan a explozat dins las carrièras devath la fòrma de protestacions e d'arbaròts. Ambe los fuòcs de l'organizacion dels Jeux Olympiques que se tendràn en China, lo tibetans crídan a la planeta un cambiament.

Lo govèrn chinés a dich que los protestataris que se son pas donats "seràn castigats". Aqueste líders son dins aquesta passa quitament en via de far una causida crudela entre la pujada de la brutalitat o lo dialògue que podriá determinar lo futur del Tibet e de la China.

Podem tocar an aqueste futur. La Chine pensa a la seuna reputacion internacionala. Es necessari que lo president chinés Hu Jintao entendèsse que lo succès del lògo "made in China" e atanben dels aprosmats Jeux Olympiques serà assegurat que se fasem la bona causida.

Les Verts crídan la comunautat internacionala a reagir ambe lo mai de poténcia contra la repression del pòble tibetan, que farga una illustracion particularament dramatica de la trista situacion dels dreits de l'Òme e de la libertat en China : arrestacions sistematica e camps de trabalh pels oposants miliars d'execucions annadièras, censura de la premsa, monopartisme del partit comunista un mesprètz que se reberta a l'exterior pel sosten als regimes criminals de Birmània o del Sodan. Pels Verts, los Jeux olympiques de 2008 devon èstre l'escasença per cadun, aprticularament pel monde esportiu, de far entendre la seuna votz en favor dels dreits de l'Òme e de la democràcia en China, en favor del pòble tibetan. Les Verts tòrnan dire lo sosten al dreit de l'autodeterminacion del pòble tibetan. Mas sostenon tanben las manifestacions de defensa dels dreits umans, socials e d'environa que s'i tendràn. A propaus de la defensa dels dreits democratics, socials e d'environa dins aqueste Estat continent : Les Verts sostenon l'accion del collectiu Chine JO 2008 que aplegan las associacions de dreits de l'Òme e las 8 revendicacions :

  Liberar las personas empresonadas dempuèi las manifestacions de Tian An Men (1989) e totes los presonièrs d'opinion
  Arrestar lo contra-ròtle de l'informacion, i comprès l'Internet
  Suspendre las execucions sobre lo territòri chinés en vista de l'abolicion de la pena de mòrt
  Suprimir la detencion administrativa
  N'acabar ambe la practica sistematica de la tortura
  Ajudar al constitucion de sindicats liures e independents
  Suprimir l'article 306 del Còde penal, qui ajudarà a la fin de las expulsions forçadas dels ciutadans de lor lotjament e de lors tèrras.

Es pas vertat que se posquèsse res far en China. Avem totes una responsabilitat dins aqueste afar, es perqué Les Verts demandan :

1) La constitucion d'una comission d'enquèsta internationala sobre la repression al Tibet que i podrà anar abans que los JO debutèssen en agost 2008? Dins aqueste encastre, demandan a la comission dels dreits de l'Òme del Parlament europèu e a la seuna presidenta en títol de se sasir del dorsier e d'intervenir per aver una delegacion del meteis Parlament al Lhassa en urgéncia

2) Lo boicotatge de las ceremònias de dubertura e de clausura del s Jeux Olympiques per marcar lo refús de caucionar los atrocitats de Lhassa, lo President Hun jin tao e sos collègas del Burèu Politic del Partit Comunista Chinés. Lo President Sarkozy, en particular tal coma president de l'UE dèu clarament dire tre ara que s'en anirà pas al rendètz-vos de soten als criminals que organízan l'etnocidi cultural del pòble tibetan. Les Verts franceses en ligason ambe los Verds europèus presentaràn dins aqueste sens als Global Greens una resolucion a Sao - Paulo que cridarà als govèrns de la planeta sancièra de suspendre la lora participacion a las ceremònias de dubertura e de clausura.

3) L'engatjament del president de l'UE en exercici durant les JO de recebre lo Dalaï Lama, responsable de la lucha politica non violenta del pòble tibetan

4) La suspension dels accòrds nationals d'ajuda al desvelopament a un Estat que es una de las primièras poténcias mondialas. L'APD accòrda aquesta annada per 300 milions d'€ a un Estat que respecta cap dels engatjaments signats sobre los dreits de l'Òme, cap clausa sociala o d'environa.

5) Les Verts demandan a los lors elegits de tot far d'aiçí agost de 2008 per far pression suls dirigents chineses. Se lor demandan de pausar suls lindals de las comunas lo drapèu tibetans per simbolisar la resisténcia en favor d'aqueste pòble.

6) Se demandan a mantunas comunas de pairinar los presonièrs politics tibetans. Voldriam que cada comuna, pairinèsse un presonièr, posquèsse amb l'interpellacion de las autoritats chinesas, ajudar a la liberacion d'aquestes.

7) Les Verts demándan a los lors elegits de velhar a çò que dins cada acòrd de cooperacion decentralizada, de mercats publics passats ambe mantunas entitats publicas o privadas chinesas, las clausas socialas e d'environas siaguèssen imposadas e negociadas ambe l'ajuda d'ONG environamentalas existentas en China. Demándan que cada afrairament efectuat, a las delegacions que s'i van en China, demandèssen als omològues sobre la situacion dels dreits de l'Òme al Tibet e sobre la rèsta de la China.

8) Sostenon la crida de Romain Mesnil, vice-campion del monde d'atletisme e president del sindicat dels atletas franceses, de portar un ruban vert durant los JO per mostrar l'estacament dels competidors al respècte dels dreits de l'Òme e demandan qu'aqueste simbòl sinomin d'espèr siaguèsse portat per totes los que refúsan aquestes JO de la vergonha.

9) Crídan de faire del 7 d'abrial lo jorn que la flama passarà a París, una jornada de lucha contra los Jeux Olympiques. Pertot que passarà la flama, pertot dèu retendir l ocrit del pòble tibetan.

10) Sostenon l'installacion d'un boicotatge ciblat dels produïts chineses fabricats pels presonièrs politics, pels enfants e en defòra de totas las nòrmas de qualitat e en contra faiçon. Dins aqueste encastre, demandan la suspension sul pic de las negociacion entre AREVA e la China, aquestas que son basadas sobre la construccion de centralas nuclearas.

-°-

Defendre lo Tibet, criticar lo poder comunisto-capitalista chinés, estauviarà jamai de promòure las ajudas per la diversitat de las lengas sul continent europèu e particularament dins l'Estat que i son maltractadas, França. D'aqueste maltractament, l'ONU ne parlèt dins un recent document parlant de « discriminacion francesa » a prepaus de las minoritats lingüisticas, aqueste document o declaracion de l'ONU es estrangierament oblidada dels mèdias franceses, tal qu'a pogut l'ensenhar Ràdio País aqueste maitin.

Es important d'aver una balança politica e internacionalista a prepaus del respecte de las diversitats umanas. Donc, cal èstre en China tal al Tibet, del meteis biais de pensar ... Cap JO en China/Beijing vòl dire tanben cap JO a París, etc... senon es ipocrisia.

« Il chantent la Corse sur le mode de l'ouverture. Y compris instrumentale [...] "c'est notre devoir de dire : je viens vers toi." Ce pari de marier musique pop, chant traditionnel, profane et sacré, est toujours difficile. "Nous avons eu envie de faire chanter la Corse à sa place. C'est-à-dire au milieu des autres et avec eux. L'attachement des peuples à leurs langues n'est pas une position de repli. C'est le seul moyen qui leur reste d'exister comme société et de partager l'histoire du monde", relance Jean-François Bernardini.» La Croix, 290308 p.7

« Cántan Corsega sul mòde de la dubertura. Tot comprès l'instrumentacion [...] "Es lo nòstre dever de díser : veni de cap a tu." Es aqueste enjòc de maridar musica pòp, cant tradicional, profane e sacrat, es sempre dificile. "Avem agut l'enveja de far cantar Corsega al seu luòc. Es de dire al mitan dels autres e ambe els. L'estacament dels pòbles a lors lengas es pas una pausicion de replegament. Es lo sol mejan que lor damora d'existir tal una societat e partatjar l'istòria de la planeta", tòrna afortir Jean-François Bernardini. » La Croix 290308 p7 NDT: traduccion faita pel godilhaire.

Se debana a Tolosa de Lengadòc, qui gausarà passar sobre l'estand de la China an aquesta fièra ? Quí gausarà collaborarà ambe la destruccion del pòble tibetan ...

E causa excepcionala, lo sistèma politic local, dins la seuna unanimitat ... s'en cal felicitar ? Pensi que òc.

« Dins un comunicat difusat dijòus maitin, Pierre Cohen, cònsol socialista de Tolosa, Pierre Izard, president socialista del Conselh General de Nauta-Garona, e Martin Malvy, president socialista del Conselh regional de Miègjorn-Pirinèus, anóncian que assistiràn pas a l'inauguracion de la fièra internacionala de Tolosa que lo convidat d'aunor es la China.

L'inauguracion de la fièra es prevista aqueste dissabte en preséncia del Consul General de la republica Populara de China a Marselha. »

Que farà lo public pendent aquesta fièra ? Que deuriá far lo public per aquesta fièra ? Que ne pensas los comerçants que organízan l'afar ?

Pensan que val melhor far moneda sobre l'esquina dels Tibetans, dels Oïgors, dels Mongòls, etc...?

E la CCI estima lo ben collectiu qu'es los respèctes dels pòbles ?

Se podrà pas dire qu'aquesta preséncia es oportuna.

E i aurà manifestacion davant l'entrada ? E segurament un servici d'òrdre privat organizat per la CCI ? E de vídeoproteccion o susvelhença ?

E la manifestacion espontanèa davant la fièra a l'obertura de la fièra...

E coma totes los mejans son bons  del costat poder en plaça, bons per enganar, vaquí los militars chineses (Aquí en 2003) ... son al Tibet et actius : per enganar ! Es se demandar que son las relacions comercialas ambe la China ? Quí gausarà dire qu'es un montatge ? La CCI de Tolosa ? Lo consulat chinés a Marselha ?

Es puslèu estrange de veire de quina manièra la vídeo es devenguda un objècte d'actualitat politica e civila ... «per la bona sentat civila, o proteccion qu'avem mestièr», nos explica lo politic que las nano-identitats interèssan ....

 Mas de filmar lo president que nos an causit a l'UMP e que 53 % dels electors e electriças de França an agut lo mal-astre d'escolhir, « filmar Sarko Ier es pas una bona causa ? » .... La vídeo, òc mas a sens unic : contra lo pòble de la França d'en bais !

Puèi es un "Festival" identitats, l'identitat filmada seriá pus un problèma dins la mesura que passa de la realitat concreta (aquestas de las personas e dels jòcs d'un dimenge per la television bling bling o TF1) a la tecnica pel contra-ròtle ambe l'ajuda de « vídeoproteccion », ben segur ! E cal pas oblidar que tota tecnica emergenta es un mercat novèl.

Çò que podrà rassegurar los amics de l'esquí a Megève o a Chamonix, o dins la Confederacion Helvetica que an mestièr de protegir los que son bancsters aquí a Ginèbra o dins las entrepresas OndasClaras un pauc pertot dins los « paradís » o dracs anti-fiscals ...

Senon podètz telecargar lo setmanièr aqueste, es tanben important de saber çò que pòdon escriure sul tèma : aquí.

IPOCRISIA DE L'ESQUÈRRA FRANCESA !

Quand se farga una critica de l'OAS [Organisation Armée Secrete] se dèu assegurar lo servici aprèp-venda de l'idèa francesa, e un pauc comprendre qu'es aquò l'OAS, non pas la causa armada, mas çò que trigòssa coma ideologia francesa. L'OAS es una responsa a l'abandon de la tecnocràcia republicana francesa d'un territòri qu'èra cridat per èla coma apartenant al territòri del seu poder republican. ... lo camp Mitterrand n'èra d'aquesta tecnocràcia d'aprèp vida republicana pro-colonialista.

Aital la tecnocràcia francesa es reglada, adobada, per èstre l'expression politica de l'expansionisme nacionalista parisenc, donc francés, en Argèria tal coma en Occitània.

Quand la tecnocràcia francesa abandona un territòri de la "santa" republica, zo farà sense pendre l'assegurança de la destruccion que portarà. La tecnocràcia es avugla, e lo politic nacionalista d'expansion tanben : « Je vous ai compris » dixit Charles de Gaulle dins un devis famós a Argèr.

La "santa" republica podrà espantar mantunes/as, mas ambe mantunes vocabularis diferents, dins mantunas formulacions destriadas, ambe mantunes actors que se creson adversaris de l'Estat pro-catolic, se sempre preferèt las meteissas valors : per onorar paire e maire, per onorar lo cònsol o los elegits, s'afidar a la patria, daissar un luòc primordial per l'amor del vesin ciutadan e sa fraternitat, respectar los ancians que faguèron la guèrra per la patria, caritat pels elegits parisencs legitimistas, misericòrdia pels que son estats maltractats per poder decretat coma forans. La republica es ben una aisina santa, tal que los catolics zo volián far creire del rei dels parisencs... dins lo reialme parisenc.

En país occitan, los representants èran escolhits per Parlaments, Parlaments, a l'arribada del rei francés, son estats suprimits.

Dins la republica francesa damora un epistemè judeo-cristian que escana los pòbles e particularament lo pòble occitan... dempuèi 1229 l'interdiccion papala de l'emplec de la lenga occitana dins la Glèisa vaticana.

Donc, lo problèma de l'AOS es ben un problèma de l'expression politica tecnocratic francés, una expression violenta e religiosa, armada e illegala, tal lo PCC es devengut un problèma pels Oïgors, Mogòls e Tibetans ... Lo patriotisme d'expansion es una expression d'aqueste nacionalisme, quitament pòst colonial. L'expression politica tecnocratica francesa es tanben una aisina que sap s'adaptar a la modernitat dins la mesura que podrà l'ajudar de damorar al poder, tal lo PCC a Beijing.

La violéncia d'Estat, Machiavel ne sap quicòm per un tròç bèl idealizat e formalizat, es pas sonque legalista, la guèrra socialista dels tempses de François Mitterrand [aquel qu'èra ministre del govèrn que lançèt la guèrra d'Argèria], guèrra menada pels GAL èra ben illegala... Es benlèu una de las rasons que faguèt que poguèt damorar en plaça al poder longtemps, quand es estat president de la republica !

L'esquèrra parla de novèl colonialisme, mas es lo meteis colonialisme que pòrta a l'esquèrra lo "drapeau bleu-blanc-rouge" a tot moment, quitament quand los sordats de 14/18 zo refuzávan... Un vilatge de Lemosin zo recòrda sul monument als sordats occitans mòrts per pas res que París e sa gloriòla nacionalista, monument lemosin qu'es jamai estat inaugurat. Lo monument ... Es lo títol d'un libre pron utile de legir de Claude Duneton.

L'OAS es d'aquestes que fargèran un bèl tròç de l'expression de l'"extrèma nacionalisme" -extrèma- del FN, e donc l'OAS es l'expression del sistèma politic francés, d'esquèrra comprèsa quand se parla de lenga unica e sonque una lenga [article 2 votat per una majoritat socialista en 1992, ambe Laurent Fabius a las manetas], es nacionalisme d'expansion lingüistica francesa, quand se parla del poder a l'Estat es un nacionalisme d'expansion que se protegís per èstre segur que los pòbles de França posquèssen pas se protegir [protegir contra la tecnocràcia de l'Estat], etc...

L'OAS tal coma los Harkis, mai tanben totes los ciutadans dels pòbles dominats pel poder parisenc, se son fait enganar pel sistèma politic francés, pauc impòrta lo regime e pauc impòrta las collaboracions. Se trapa qu'aquestas populacions enganadas son nombrosas en tèrras occitanas e que son aquí un instrument per destrusir Occitània, instruments inocents e ignorants [avem un trabalh pedagogic de donar], sempre emplegats pels poders franceses dincal moment que los occitanistas lor explicaràn l'estratègia francesa... per desvolopar una politica pòst-coloniala, lo colonialisme de sempre viu e pensat dins las esfèras parisencas.

Me sembla aver jà recordat sobre aqueste blòg que la memòria èra pas lo fòrt del poder chinés al Tibet, en país oïgors o mongòls, pels franceses o parisencs es pas melhor.

Alara quand l'esquèrra serà mens nacionalista d'expansion, respectarà los nacionalismes que, els, son pas d'expansion e son pacific, puèi assegúran una idèa independenta en regions sotmetudas pel nacional-bonapartisme centralista francés o parisenc.

La vídeo de la ceremonia acceptada per las autoritats parisencas actualas : aquí. Mantunes parisencs critícan aquesta autorizacion.

Es la descripcion capitalistica, dos sègles passats, quand lo capitalisme es portat per una sola enèrgia (carbon o petròli) e una sola faiçon de veire l'economia ; la sola regulacion es del politic possible, mas pas del politic monopolistic, tal en China.

Dins lo dessenh següent avem las tres autras zònas tocadas per la pollucions generalizadas de las mars vesinas d'aquestes capitalismes mono-colorizats : - Canadà e EUAN a l'èst, - camins dels contenidors de l'Indonèsia en mar de China meridionala, - China / Taïwan / Hong Kong / Japon per la mar de Bering per una activitat recenta.

Lo poder chinés mono-color politica mata los pòbles oïgors, mongòls e tibetans, mas tanben d'autres pòbles de l'interior, o dels vesins del Sud-Sud de seu espaci de poder (Birmània, Taïlàndia, etc.), mata tanben l'environament de la mar a las pòrtas de Hong-Kong, Canton, Tchangaï, etc. 

1907, lo crit d’un Pòble.

Entre 1905, data de la separation de la Glèisa e de l'Estat centralista marcarà l'abaissament de l'influéncia de la Glèisa catolica sobre la politica en França, e 1914, debut de la 'granda' guèrra dels colonialismes europèus e de las barbariás europencas, apareis timidament, al fial dels mots, quasi entre las linhas l'annada «1907», aiçò en Occitània.
Aqueste 1907 es la debuta al mesme moment qu'una fin, que las poténcias oficialas -parisencas- assajèran de redusir a l'anecdòt malgrat los bèls aplècs, las mutinariás, los mòrts… Acarats a la decadéncia, l'ineluctabla agonia de las vièlhas nacions imperialas, expansionistas, 1907 predessenha los tempses novèls e l'arribada al primièr banc dels « etnismes », las nacions sense expansions, las nacions sense mesprètz de las gens d'en bais : consciéncias occitanas, mas atanben còrsa, basca, catalana,…
Maitin a las multiplas albadas, originas e originalitats repensadas, cada minoritat escrit lo seu capítol, mas en letras majusculas.
Es sobre aqueste tèma que lo ceucle occitan de Gabian e la MARPOC vos prepausa, non pas una peça de teatre, mas un luòc per la pensada politica e culturala teatratizada aont l'amistat damora la clau de còr e d'Òc.

Dissabte 29 de març de 2008 a 21:00
Tariu : Entrada liura

Telemac Théâtre
14, carrièra Fernand Pelloutier - Nimes - Provença-Occitània

Un ligam important pels pòbles minorizats : aquí picatz.

Mai de 300 manifestants, aqueste dimècres vrespe, se son acampats al pè del capitòli per protestar contra la repression del poder centralista chinés al Tibet.

L'organizacion laïca de la manifestacion a prepausat intervencion de totas las comunautats religiosas de la ciutat mondina. Las autoritats politicas localas an recebut una delegacion e lo Conselh Regional de Miègjorn-Pirinèus èra representant.

E concretament en França tanben i a un pòble qu'es en via de desaparicion .... lo PÒBLE d'OCCITÀNIA ; mantunes militants occitanistas èran presents a aquesta manifestacion, pas pron, ne caldrà d'autres dimècres venent.

Dins un tèxte titolat « Chine, l'amnésie » Jean-Paul Loubes, arquitècte, poëta e sobretot antropològue especialista de la China, escriu : « Mais le demi-siècle de lobotomie où la Chine "est devenu un pays sans mémoire", pour reprendre les mots de J-F. Billetter, explique aussi le regard que la Chine contemporaine peut porter sur les cultures des autres » La frasa es extraita d'un tèxte que parla de las destruccions chinesas en país oïgors, al nòrd-oèst de l'Estat centralista chinés.

E los franceses, pòble d'un país sense memòrias popularas e lingüisticas es pas melhor, que fan sobre la cultura occitana e de sa lenga, car i a pas de cultura sense aisina, sense lenga !

La vídeo de la visita "jornalisticas simpatics" a Lhassa es aquí.

Es l'istòria d'una còlha de television, d'aquesta television d'apartheid contra-rotlada pel sistèma audiovisual francés, centralizat per sa produccion e per sas decisions o autorizacions, tal un pauc lo Tibet de l'ora d'ara.

"Vaquí" es lo programa en occitan de Provença de France3 Méditerranée, e en vista d'un reportatge "en langue régionale " tal coma es formulat dins la carta de la television dicha de "servici public" e ambe la moneda de la redevença, contacte es près ambe Mme Sylvie Flamand, la directriça dels jardins del Val Rahmeh a Menton, mas atanben de l'Harmas, la maison de Jean-Henri Fabre a Serinhan.
Quina es pas estada la suspresa de Gerard Trona, lo productor del reportatge, de recebre un corrièl de responsa, la següenta en patués parisenc, la tecno-lenga de la Quintae Republicae :
" Étant Etablissement public relevant du Ministère de l'Enseignement supérieur, il ne m'est pas possible d'accepter un tournage sur un site public dans une autre langue que le Français. De plus aucun de mes collaborateurs ne parlent d'autres langues. "
Contacte es alara près ambe Mister Philippe Pénicaut, lo responsable parisenc del Muséum d'Histoire naturelle que se depend lo Val Rahmeh. Seguida d'aquesta intervencion, una autorizacion de viratge es bailada. Son d'una granda bontat a París. La velha d'aquesta virada televisuala, a 16:53, un novèl corrièl arriba a Gerard Trona imposant una seria d'obligacions republicanas o administrativas que, de facto, renvian tota mena de viratge fòra delais.
Al meteis temps, interdiccion de filmar mas atanben de parlar, èra donadas al personal del Val Rahmed que, contrariament a çò qu'afirma la directriça, mantunas personas párlan aisidament lo mentonasc. Cal recordar que Menton es de lenga occitana de Provença, e que la lenga i es grandament viva, levat dins lo personal de la tecno-estructura franchimanda que governa dempuèi París la sciéncia de la France d'en bas ... tal al Tibet, la cultura se destrusís de l'interior !
Se se seguís la logica parisenca e tecnocratica - Especialitat de la Quintae Republicae- del corrièl de Dòna Flamand, dèu parlar Ch'ti ?, los professors qu'ensenhan l'occitan de Provença dins las universitats francesas deurián pas s'exprimir en una autra lenga que lo patués parisenc, per aver lo dreit a un cors dins la lenga de Jean Henri Fabre qu'èra " felibre di tavan ". Que ne pensan los productors que víran en França reportatges en italian, anglés o japonés, realizats, els sense problèma dins lo site que es proprietat del musèum ? La lenga "regionala", qu'es atanben aquesta dels torbadors e d'un prèmi Nobel de literatura, es ela aquesta del mens prestigiosa ? (vist de París, i a ierarquia lingüistica ? La France d'en bas ?)
Benlèu que los responsable Quintae Republicae del Muséum d'histoire naturelle serián uroses d'entendre lo punt de viste del monde d'en bas ? De país d'Occitània e d'endacòm mai colonizat pels franceses, païses que semblan tant al Tibet !

M. Philippe Pénicaut
Muséum d'histoire naturelle
57 rue Cuvier
75005 Paris - BabilonLandia

E cal tornar dire que Philippe Pénicaut es membre d'una associacion pro-tecnocratica pel desvolopament de la "Culture scientifique et insductrielle" .... soi pas segur que volguèsse pas la destruccion de la cultura sientifica en lenga occitana ? Perqué es encara membre d'aquesta associacion ? Car lo politic zo vòl ben.

Es donc un òme qu'es la clau de la KULTURÉ francesa .... e que vòl pas de l'occitan, tal los Hans vòlon pas dels Tibetans.... es un òme qu'amerita d'èstre tecnician de la cultura en França ? Se Òc, caldrà una responsa positiva pel respècte de la lenga occitana, patrimòni viu en França, que zo volguèsse o pas.

Quand se demanda lo cambiament de l'article 2 de la constitucion de la Quintae Republicae, es pas de fum, es la realitat del terrenh de la repression lingüistica francesa que serà cambiada.

Mentrestant pensarem als Tibetans, Oïgors e Mongòls, e tant d'autres pòbles mesprezats pels colonizadors : los comprenem fòrça.

Quand disem que lo Tibet es tanben Occitània, sabem çò que disem ... quand volem una comparason, avem lo Comenge, un pichon país que la lenga es matada per l'abséncia de politica lingüistica (abséncia de la part del C.G. tal coma del C.R., per abséncia de presa de consciéncia populara de la pèrda lingüistica e de sapiença que representa).

De l'autre costat de la "frontière naturelle" franco-espanhòla [aquesta qu'es motiu de fèsta organizat pel CG31! coma se èra desirable d'aver encara una frontièra], frontièra dels Estats centralistas bravament diferents çaquelà, avem la pròva viventa qu'una politica lingüistica pòt desvolopar una emplec normal de l'occitan ; un programa catalan de la television publica TV3 ne fa encara la pròva, per astre !

Lo document es majoritariament en aranés, occitan de la Val d'Aran... e es estat virat per una television en catalan, pas en occitan ! Es ben la pròva que quand lo saber lingüistic es pron ben espandit, se podrà desvolopar una pensada pel respècte de las lengas e dels seus desvolopaments.

Zo cal dire tanben, cap mèdia local, en Varossa [Barousse], Comenge [Comminges] o Bigòrra [Hautes-Pyrénées], o quitament en Corserans  [ouest de l'Ariège], pòrta una paraula tant fòrta pels desvolopaments de la pluralitat lingüistica sul continent europèu. I a pas sonque los mèdias aprosmats del poder chinés per amagar la vertat, sus aquestes terrenhs lingüistics ... la franchimandiá mata la lenga occitana, pertot dins los mèdias e dins los arquius dels mèdias.

E çaquelà l'occitan es encara viu, zo podem saber en aguent una piada cap a la populacion de tot edat dins aquestas regions occitanas, e son pas sonque vièlhs que la párlan la lenga ... occitana de Gasconha. Mas cal saber anar de pòrta en pòrta, e aquò còsta temps e temps, donc moneda ... es ben clar que per reviscolar l'occitan caldrà moneda, tal un bastiment arqueologic abandonat pendent quatre sègles e dos regimes politics !

Tot es rasonable per portar un projècte capitalista sobre las esquinas dels esportius.

Cal èstre content, « los jornalistas franceses faràn un trabalh en tota objectivitat », entendut sobre "la voix de Paris" .... quí s'espeta o s'esclafa de rire ?

Lo CIO a causit la China per rason del mercat que representava los esponsòrts costumièrs dels esportius. Lo CIO es una organizacion mondiala del mercat televisual dels esportius, los negrièrs de l'esport.

Se i a un quicòm de far o de demandar : oblidar de crompar los produïts que seràn promòugut en China pendent los jòcs ? Es la responsa rasonabla que cada ciutadan e ciutadana podrà portar, e simpla d'aplicar, seràn totes ambe un lògo de preséncia dels Jòcs Olimpics.... O quí ne donarà la lista ? Per poder aplicar còp sec.

Car quand cadun traparà una bona rason d'organizacion o de diplomàcia per par evitar de respectar lo Tibet, lo ciutadan e la ciutadana aurà una arma pacifica : OBLIDAR DE CROMPAR LOS PRODUÏTS ESPONSÒRT DELS JO 2008. Per saber quines son aquestes produïts ? Se faràn un plaser de vos o dire... gaitatz las informacions marqueting.

Ajudatz lo mercat de despertar China* al Tibet.

* poder comunisto-capitalista chinés.

Lo Tibet en lenga catalana per las escòlas : gaitatz.

E cal notar sul vòstre agènda occitanista, la protestacion caminada pel Tibet en Bearn, entre Laronh, Jurançon, Vilhèra, e Pau. Se parla de mantunas comunas de Bearn que an decidit de plaçar la bandièra del Tibet sul lindal de l'ostal comun, enluòc del francés (e benlèu de l'occitan ?). Puèi s'anóncia un encontre pacific pel Tibet entre Laronh e Pau, en Occitània :

Marcha deth dimenge 6 d'abrièu 2008:

CAMINAR ENTAU TIBET

E ENT'ACCOMPANHAR SIMBOLICAMENT ETHS REFUGIATS EN LA "MARCHA DETH RETORN"

Partença de Laronh (parcatge deth centre equèstre)  a 14:30. Se la meteò es bona, podem pensar har la virada au entorn dera laca deth Gave, push seguissent lo sendèr, pujarem lo val deth Gave de Pau (fòto dera mapa junta).
L'arribada peth Bòsc deth Castèth, se farà aus entorns de 17:00, au pè deth castèth.
Un arcuelh serà reservat aus participants, mantuas peticions seràn prestas e seguissent las navèras mantunas informacions seràn bailadas. La passejada es aisida. Decidarem alara lo 1er d'abrial, de mantuas modalitats practicas : caldrà pensar de deishar mantuas veituras plaça Verdun a Pau, per davarar de Laronh en tota tranquillitat, per exemple.

Organizacion e premsa veire l'associacion bearnesa e francofòna APACT.

Per desvolopar una idèa sobre la camparason entre Berlin 1936 e Beijing 2008 : lo jornal londonian Daily Mail publica sul net un article.

« Beijing 2008 se miralha dins los jòcs de 1936...»

Segurament RSF a capitat de far parlar de la protestacion contra lo poder chinés e l'organizacion dels JO 2008. Aquestes JO que semblan tant als JO de 1936 organizat pendent que Hitler preparava la destruccion massiva del pòble alemand ( mais tanben los Josius e Rroms, la populacion gai alemanda e europèa e la populacion comunista europèa, etc.) e la guèrra a l'Euròpa.

Totes los ligams per protestar son suls ligams prepausats per Vilaweb.cat, principalament lo site Internet oficial dels Jòcs Olimpics prepausat pel CIO, organisme helveta d'organizacion de l'afar comercial e "esportiu".

Sobre Vilaweb.tv traparètz tanben una vídeo d'explicacions "esportivas" de l'interès de las protestacions e dels Jòcs Olimipics. E tanben sus aqueste ligam tibetan o aqueste ligam francés tanben.

Tornarai donar la data de la manifestacion de Tolosa, 17:00, dimècres 26/03/08 a prepaus de la repression chinesa al Tibet. Serà una protestacion contra lo poder chinés al Tibet. Serà una protestacion pacifica contra lo colonialisme chinés al Tibet.

La flama del CIO deven un instrument de protestacion contra lo poder chinés al Tibet.

Cada còp que lo Naboleon Ier parla de l'emplec, se pausa sistematicament lo problèma sobre la qualitat del personal que las entrepresas francesas an d'emplegar.

Sempre la causa o lo desfaus es del pus feble, jamai del potent. Sabètz aqueste fenomèn ben conegut : «parla-me francés que comprendrai melhor» e aital la lenga occitana se creba... pauc a pauc per impausicion del pus fòrt, tal al Tibet !

Acabi de legir aqueste document paregut dins la lista de nòtas d'informacion de Radio Canada.

Las entrepresas del Québec an pas ges problèma per recrutar ... en França !

Es vertat qu'en França se parla francés, quitament se s'anglisiza fòrça.

Es aital que lo sistèma educatiu es valorizat, per aquestes recrutaments venguts dels davancièrs economics e francofònes ... e donc que lo problèma es ben endacòm mai, dins las entrepresas.

Lo potencial comercial de las entrepresas francesas es pas tanpauc en causa. Los CA d'aquestas entrepresas sempre puja, puja e an mestièr de recrutar, zo fan en Africa (per aver de la sotmission, segurament ?).

Ont es donc lo problèma ?

E se lo problèma èra dins los servicis de recrutament de las entrepresas. Aquí parli pas tanpauc de l'ASSEDIC-ANPE, non parli dels servicis intèrnes o extèrnes de las entrepresas que fan lo recrutament, los DRH !... O benlèu los captòrt que son los cap d'entrepresas de l'Estat francés, un pauc arcaïcs e medievalistas ? Nostalgics dels tempses de l'Edat Mejan ?

Sembla que òc quand se vei lo nivèl de sindicalizacion en França...

Quand s'escota un cap-d'entrepresa alemand en França, se pensa que lo camin pels caps-d'entrepresas francofònes de França serà mai complicat, mai longàs, que per n'acabar ambe lo medievalisme al Bhotan.... en matièra democratica.

Quand en matièra d'entrepresas en França ?

Las bancas son sempre a jogar sobre l'esquina dels ciutadans... Aquesta nòta de premsa qu'es arribada uèi a la vrespada, m'enrábia. Quand las bancas fan beneficis, fan montatge monedièr per amagar l'argent ganhada e per la via escura capítan d'amagar l'argent via platafòrmas europencas, ben conegudas de totes los politicians... l'afar sonat OndaClara, per exemple.

Alara lo punt de viste de la mono-industria helveta, lo tresòr dinerièr helveta, es pron important.

Los jornalistas helvetas seràn segurament a bon dreit pausar las questions que cal ; a quí ? Al sistèma bancari que fa la riquessa de la CH ? Benlèu non, pas mai... - soi de marrida fe.

Estant la causa, la question se pausa de la qualitat de las questions dels jornalistas en conferéncia de premsa. Sul site Internet de la TdG la question se pausa tanben.

Se l'umor es important, l'actualitat tòrna aviat de puntejar per aqueste blòg. En sortir del site Internet del jornal belga, Le Soir, ai pogut trapar aquesta informacion, gaire espandida... dins los mèdias franceses ; jamai, zo cal dire ! La manifestacion pacifista es pas d'un interès primordial per las redaccions parisencas, o legitimistas, que se debanèssen en Belgica o en Espanha, o dins un autre caire del continent europèu.

Per contra, per explicar que lo salon de las armas de Le Bourget a ben foncionat, la premsa francesa es la primièra a portar la paraula, devath lo pretèxte que l'industria francesa de l'arma es important per l'economia, o la pausicion francesa al nivèl mondial de la venda d'arma. Es pas sonque lengatge o lengas aquí ... es una activitat economica francesa que pausa un vertadièr problèma filosofic : que son fotuts de fargar ben o de positiu per la planeta los industrials franceses de las armas ?

Un jorn, caldrà demandar a las redaccions de jornalistas franceses de pensar a la planeta e als pòbles que i vívon sobre.

Es pas question de fa la promocion dels pacifistas, encara que se podriá entendre que "sem pus a l'edat de la guèrra freda" e que l'OTAN es estat creat per aiçò, donc pus utile pel continent europèu. Desfar l'OTAN es un estauvi clar de la moneda publica, o un emplaçament d'aquesta moneda sobre projèctes educatius europèus, utile tanben per permetre la discussion entre los pòbles, e evitar las guèrras intèrnas europèas tanben.

L'abséncia d'aquesta informacion sobre mantunas manifestacions contra l'OTAN dins los mèdias franceses, me sembla quicòm que se podrà comprendre, vist que sem pas supausat far partit de l'OTAN.

Mas lo problèma es que fasem ambe l'OTAN de temps en temps ? Lo problèma se complica quand se sap -mai o mens en legir la premsa anglesa e l'ai notat dins un article recent del jornal The Guardian- que la volontat eliseana es de bastir una mena de remplaçant a l'OTAN ambe l'ajuda del poder londonian actual.

Per aquestas doás rasons sabudas de totas las redaccions, rasons europencas, la preséncia d'aquesta nòta de premsa sobre manifestants contra l'OTAN me sembla importanta d'inscriure dins las redaccions de la premsa en França ; perqué zo es pas estada ?