Las ràdios associativas privadas dins l'Estat francés.
Es l'arribada de la ràdio ambe tecnica numerica, que permetrà a las ràdios parisencas d'èstre pertot en França, que lo còst serà pagat per la publicitat o l'Estat, mas las ràdios localas associativas auràn cap sosten per èstre ajudada per aqueste capvirament tecnic important.
Malgrat tot cal saber que malgrat que la ràdio siaguèsse un mejan pron important per far saber las causas d'un país tal Occitània, gaire de politicians d'aiçí se ne pre-aucupan.
Puèi Radio France fa lo sempre trabalh de culhida de l'informacion pel grand benefici o solidaritat per París e pensada dempuèi París, mas se tracta pas de desvolopar una pensada de l'informacion localament, e per una zòna determinada.
Cal comparar ambe a miniconsòla de la BBC :
A RF las ràdios generalistas dempuèi París son ben existentas, las ràdios decentralizadas tanben. Las ràdios tematicas se pòdon tanben fargar a Tolosa ambe una vision parisenca, mas las ràdios per las comunautats lingüisticas existísson ges.
BBC World se sona RFI - lo costat plurilingüistic es leugièrament melhor pensat a la BBC. Las lengas de la BBC son pas sonque per l'exportacion.
More International Channels
Radio in 33 languages (ràdios dins las lengas diferentas, lo francés es per l'Africa)
_BBC Radio 1 (The best new music) ; es benlèu similar a Le Mouv'....(Le Mouv' fait a Tolosa, e pensat a París, ja la deconcentracion colonialista)
_BBC Radio 2 (Music & Entertainment) se sona France Inter (ambe publicitat) ; BBC 2 es difusat per "digital", numerica.
_BBC Radio 3 (Classical, Jazz, World, Arts, Drama) se sona France Musiques (sense las musicas del monde, + un programa classic europèu sobre lo net Vivace e mantunes programas musicals en linha pels satellits)
_BBC Radio 4 (Intelligent speech) se sona France Culture (Chemin de la connaissance sobre Internet)
_BBC Radio 5 (Live news - live sport)a cap d'equivalent per RF
BBC Radio 7 (Comedy and drama ) a cap equivalent en çò de RF
BBC Radio Scotland (un modèl per Occitània - Radio Nan Gaidreal ), Radio Ulster ( Radio Northern Ireland & Foyle, e en Gaelic tanben ), Radio Wales ( caldrà notar tanben ...en gallés cymru) an cap equivalent per RF, demai aquestas estacions autonòmas son estadas la basa d'un desvolopament del plurilingüisme digne dins las zònas de difusion pròpria, e de las televisions de la BBC autonòma e en lengas non anglesas.
Asian Network (modèrna animacion per una comunautat asiatica plurilingüa)
BBC London se sona France Bleu Île-de-France, mas ambe lo modèl qu'es estat trabalhat en region, per las "localas" de RF ; Son ràdios decentralizadas, mas son pensadas a París, conceptes e sonoritats d'antena.
Totas las estacions localas de la BBC (mens BBC London)
Lo cas RFO es un pauc especial car es sonque oltra-mar, dins mantunas isclas que las ligasons son pas qu'incoëréncia radiofonica, e sobretot elonhat del continent europèu, puèi es pensat tanben dempuèi París, normal per un sistèma bonapartista que se dèu servar totas las seunas colonias. Demai RFO difusa e censura los programas de France Inter.
Cap ràdio de RF son pensada en regions.
E avètz remarcat la mapa que ai trapada sobre la pagina de BBC London ... Tot es dich.
Cal apondre que RF monopoliza l'informacion per las ràdios associativas tanben, ambe un programa informatiu parisenc, informatius associats a un programa musical. Cal ben contra-ròtlar tot dempuèi París, non ?
Dempuèi la metamorfòsi de RF e l'arribada de las localas associativas, RF a provat que refusava l'integracion de programas normals en lenga de França. Vos farai pas l'injúria de far la lista de las ràdios de la BBC que párlan pas anglés...
Donc es ben las ràdios associativas que deurián jogar aqueste ròtle de desvolopament de l'instrument radiofonic en region, transportar lo son per totes e totas, per far la promocion dels eveniments culturals en regions, e dins las lengas de las regions ; e cal pas creire que la ràdio es un metòde despassat pr la comunicacion. La modernizacion que serà forçada en 2008, es importanta per las ràdios en Occitània, mas son pas capablas de l'integrar normalament dins los comptes actuals. Es un investiment pesuc, que soi segur que Occitània amerita. Las ràdios associativas fáutan de mejans dinerièrs, clarament per frenar lor desvolopament e crear lo monopòli parisenc de radiodifusion, quitament en matièra de ràdio privada (l'exemple de privada que èra en region e que es partida a París, es RMC, de Monègue, es devengut RMC Infos e portat a París - mas se podrà tanben notar la mediocritat dels programa privat fait en region, Sud Radio per exemple, mas tanben lo ret de las associativas que son financiadas sonque per la publicitat, es la pròva que lo comèrçe ajuda pas a la qualitat dels programas).
Alara podem dire que la crativitat radiofonica es ges del costat de l'Estat francés, e lo politic s'en fot en far fisença al staff de RF !
París sap pas se neurir de la riquessa de las populacions localas per difusir la reala diversitat que la BBC pòrta aisidament.
Per clavar, se pareis qu'i a una autoritat per la pluralitat radiofonica !
La tèrra es ronda e l'informacion se pòt pus amagar ... zo deurián saber a l'Opus Deï !
Al moment que Naboleon Ier anava visitar lo Vatican en companhia de sa novèla femna pipolizada e esquerrista, l'anciana èra en Suïssa ambe la pension del divòrci ambe lo salariat de nauta volada [+170% que pagem totes e totas], lo Papa preparava lo seu viatge mediatic a Madriz, per acompanhar la manifestacion dels pro-franquistas, la manifestacion de la glèisa catolica espanhòla.
Tele Madrid fa la seuna òbra en dirècte d'una manifestacion papista, picatz aquí.
I son pas polits aquestes pôpistas espanhòls ?
Alara lo jornal catalan AVUI prepausa de respondre a una question sul tèma : http://www.avui.cat/
Donc lo jornal pro-cristian e independista quebequés Le Devoir se podiá legir :
Mas lo jornal catalan, que sap, las pressions centralistas son castigs contra una Glèisa catalana, ajustava sobre la seuna portada de uèi aquesta citacion de lector :
No es l'Esglèsia catòlica qui pot parlar de la família, ells no en tenen! - caroso / 07:59h.
Es pas la Glèisa catolica que pòt parlar de familha, els ne tènon pas!
Naboleon Ier ne ten de mantunas femnas, cadun las seunas causidas... E la recepcion èra pron bèla per destrusir la patz republicana installada sul tèma de la laïcitat, e los regaudiments se son ausits sus mantunes blògues pro-cristians de França, aqueste mite unitari vivent, encara per mantunes autres cap-d'an ; una ajuda d'un eretic se podrà aital mesurar melhor al Vatican, sobretot se l'eretic es al poder gaulois ? Mas la Glèisa nos vòl encara donar la règla, los afars d'aplom ambe una lei sorre dels gabinets vaticanesques, pas l'instrument d'escòla per fargar las linhas (aquesta que s'utilizava per tustar los dits quand l'òrdre n'i èra pas per l'ortografia o lo bruch), règla, coma sempre, per l'imposar a totes tal d'autres integristas que mesclan règla comuna, collectiva, nacionala, ciutadana, e la fe religiosa que cadun aurà lo plaser d'aver o pas, dins aquesta capela o aquesta mosquèa, dins aquesta aula privada maçonada o aqueste temple gavòt.
Mas simplament cal pas confondre respècte e tolerança ; la tolerança es sola de la Glèisa vaticana dempuèi mantunas annadas e aquò matèt mantunes pòbles, de notar dins la lista los occitans dels tempses dels catares. Per tolerança, Carcassona se remembra -pauc encara- dels massacres catares, « Dieu reconnaîtra les siens » !...
La meuna règla de fe es aquesta : quand lo Papa descona es bon per las idèas de la planeta, quand lo Papa pensa, es bon de prendre un autre camin per la pensada. E los capelats vermelhs son de fugir quand son pro-papistas. Abans de demandar a Dieu se reconeis lo Vatican, disi NON al papa e a totes los capelats vermelhs.
M'agradariá de saber quina moneda la Glèisa papista donariá per tornar imprimir la Bíblia qu'es estada interdicha e destrusida en 1229 ? Quina moneda la Glèisa francesa installada en Occitània donariá per legir a l'antena de las ràdios catolicas la Bíblia sonque en lenga mesprezada ? Quina moneda per la lenga de Bernadeta, aquesta de Lorda qu'an extradat en país francés per la far oblidar ? Quina moneda per un ensenhament dins las formacions catolicas o privadas en Occitània ?
Etc... tant de demandas que pensi alara que la Glèisa vaticanesca es pus reformabla.
Vos conselhi tanben d'anar veire aquesta vídeo sul meteis tèma de l'instrumentalizacion de concèptes, lo Crist per exemple, mas aquí es risolièr ...
La partidocràcia mata la democràcia, una elèit parisenca e aparisenquida mata la democràcia, los pòbles de França an dreit de veire passar un novèl referèndum, "çò que es estat refusat per referèndum, perqué seriá avalizat per deputats ?"... e zo faràn en febrièr a Versailles : quin simbòl !! Avem dreit a un referèndum tornamai.
Los pòbles de França an dreit de pensar qu'un deputat, o que dos partits UMP & PSF -totes bonapartistas-, los representan pas per votar la fuèlha sarkozista sonada TCE modificat, una engana novèla del bonapartisme francés.
Encara un còp, los deputats UMP e PSF van nos panar la democràcia, coma zo fan sempre, en tèrra occitana, uèi serà per tote l'Estat francés.
Quand la democràcia tornarà en França ? E quand serà un projècte europèu per totes los pòbles quitament los que an pas de capitala d'Estat, reconeguda a Brussèla, Luxemborg o Estrasborg ?
Non a la politica babiloniana europenca. NON a l'Union Européenne Barrosso ! NO to UK Market or European Union on the continent !
NON a l'UE sonque un mercat per las entrepresas de las borsas de Franckfurt e Londres !
NON a l'UE mediocratica !!
Òc a la democràcia, participem a l'establiment d'un novèl tractat per una ciutadanetat europenca, puèi votem totes e totas, per fargar una Euròpa ambe institucions democraticas e aital respectablas.
La democràcia se dona pas, se pòrta pas ambe una armada, se prend !
Òc es a nosautres de prendre en man los actes demcoratics per l'UE o The EU, per las dignitats dels pòbles d'aqueste continent.
Quand los partits franceses sábon pas gerir l'argent pròpria, aital escriu Le Figaro, los Estats - Units d'America del Nòrd, E.A.U.N., los partits desgálhan l'argent public per aver dreit a parlar a tota la populacion, se podrà parlar de democràcia consumerista.
Se podrà tanben questionar sobre l'interès de la populacion per aquesta democràcia.
Quid de las reünions publicas ? Quid dels programas de debat a la television ? Quid de la paperassa politica ? Quid de las aficas ? Dels paperòts politics e de la lora lectura per fogal ? Quid de las discussions entre vesins ? ...
Soi tanben estonat que l'afar aguèsse pas interessat Le Figaro.
La premsa francesa es sovent a posteriori, jamai abans l'informacion. Perqué ?
Es la fauta de quí ? Dels jornalistas ? De las loras formacions ? De las redaccions ? De las redaccions sovent centralistas ? De la faiçon de trabalhar de l'ensemble ? De la faiçon de vóler l'informacion dels lectors de premsa, dels auditors e tele-espectadors ?
Sovent los franceses vèson gaire de nacionalisme que dins la promocion de la lenga occitana, mas los franceses fan de nacionalisme sense saber o sense zo dire o escriure.
Aital aquesta cobèrta de jornal La Croix prepausa de nacionalisme coma present de cap-d'an 2008.
S'en seguirà la lista de las annadas que s'acában per 08 o 8 : 1208, 1308, 1408, 1508, etc... 1918, etc. Las datas son nombrosas car es ben conegut que lo mite francés es eternal.
Dins la lista, se podrà veire tota l'ideologia nacionalista de l'escòla cristiana francesa, o lo non-dich d'aquesta escòla que gausa pus escriure la seuna istòria de collaboracion a las destruccions etnicas, lingüisticas e nacionalas francesa(s).
Per dire la "pichona istòria", es de dire, qu'es pas del mite d'Estat-nacion, se parla sovent de memòria ; aquí es la memòria que s'oblida sovent dins las règas dels libres de l'escòla del Jules Ferry, l'Istòria o istòria republicana francesa oficiala.
La republicana espanhòla trapa aital un biais especial de tractament... l'arribada de la democràcia, aquesta qu'a amagat en Espanha las atrocitats cobertas per la glèisa romana, e las responsas marxistas e trotskistas. L'article a associat doás fòtos, una de recèrca per trapar los mòrts d'aquesta primièra guèrra modèrna, pre-1939, en Espanha (pas en Euskadi o Galícia o Catalonha) e l'associacion ambe los mòrts pel colonialisme francés, a Dakar.
Lo títol es escrit en foncion de l'idèa que normalament auriá degut èstre engolit coma los autres massacres, dins las profonditat dels estomac de familha, la redempcion istorica es un classic de l'istòria vista pels franceses o per la populacion vaticanesca : avem massacrat mas « anètz pas contunhar d'o portar en carga contra nosautres dins un procès que s'acabariá jamai », coma se lo procès èra jà installat dins la vida d'una nacion que se despertava, cap a la dignitat de las nacions e del desvolopament de la Carta de l'ONU votada en 1945.
Aital avem l'Istòria d'Occitània qu'es sempre negada, sempre redempcionada pels franceses ajudats pels catolics vaticanesques.
Quand se critica François Bayrou a prepaus de sa vision sobre la laïcitat (vist sobre mantunes sites pro-chrétien e pro-Vatican), se parla de lòtja maçonica, o sobterran, e de las loras influéncias supausadas sobre la pensada d'un bearnés, s'escriu "pichon bearnés", enluòc crídan l'Istòria occitana qu'es dicha faussa e manipulacion politica. Mas per astre, François Bayrou coneis l'istòria multipla de l'Estat França actual, i a dedins bèls tròçes de l'Istòria d'autres Estats destrusits e d'autras populacions massacradas (per rasons diversas, mas sovent religiosas, castigadas per rasons lingüisticas, veire massacradas e tombadas mòrtas aprèp 1918, sovent mai nombrosas vengudas de Bretanha, Corsega o Occitània).
La redempcion cristiana crida al concènsus, coma la solucion per poder far viure los franquistas e los republicans, aplegats dins l'oblit istoric o la manipulacion istorica, ... per far viure bretons e franceses, occitans e franceses, còrses e franceses, las nacions sotametudas e la nacion organizada ambe lo seu bonapartisme de negacion imperiala, dins lo fosc de l'oblit istoric.
Ièu serai mai radical, cal pensar melhor, la separacion de las nacions serà lo melhor mejan per far viure melhor costat a costat nacions que son pas brica incorporablas dins un sistèma unic e uniformizador. Las republicanas -las vertadièras- crídan a la diferenciacion de las nacions per establir una vertadièra democràcia. E res es domaus, quand se parla de fargar una institucion europenca que respectèsse totes los pòbles, e non pas las frontièras naturalas, objècte de memòria istorica e de guèrra territoriala. La separacion a desfaut de desvolopar la ciutadanetat (solidaritat reala entre las regions) e la pluralitat nacionala, dedins un Estat que la capitala auriá un ròtle organizador e ges pompador de riquessa, tal l'UE zo vòl far entre los Estats-nacions de uèi sul continent europèu.
Es per aquò que lo monument 14/18 de Genciòu en Lemosin, jamai inaugurada per l'armada francesa e la prefectorala, es un endreit fòrt de refús de la redempcion francesa per Occitània, non volem pas de compassion francesa per Occitània, non volem pas de l'arrogança francesa quand se nos parla de la diversitat lingüistica e que s'aplica GES en çò nòstre aquesta politica lingüistica que fa mestièr per una França de la pluralitat lingüistica e de la ciutadanetat per totes/totas a egalitat lingüistica.
Adonc, las atacas contra la laïcitat, lo darrièr discors vaticanesc de Nicolas Sárközy, es una ataca per persegre los crimis franceses contra la diversitat de las pensadas o de las fes, mai tanben contra la diversitat de las nacions en França, contra las lengas que son las aisinas d'aquestas pensadas pluralas, contra la ciutadanetat, ciment de l'Estat francés actual. Mantunes diràn contra França, car lo Papa a jamai agut mestièr d'unes pòbles que se prenguèssen en carga, França pòst-revolucionària per exemple, mai tanben Espanha republicana e plurala (son projèctes que supòrtan pas los papismes de las escòlas sobterranas que vòl tanben de l'Union Europèa cristiana...). Lo discors de Nicolas Sárközy es lo retorn a la pensada d'abans 1789, quand se pensava que sonque un elèit o un grope d'elèits podiá far pel pòble, pòble dich inocent del saber e del decidir, es dins aqueste contèxte que lo dreit a votar pel TCE es un element d'aquesta ciutadanetat tant criticada via la laïcitat republicana.
La cobèrta de La Croix pòrta aital un fum de simbolismes nacionalistas pron dangieroses per l'avenidor. Alara per la patz en Euròpa ...
En 2008, anirai a Genciòu coma un acte democrata e anti-imperialista francés, contra lo sistèma UMPetista o socialista en França. I anirai lo mai sovent possible, car es un luòc de resisténcia al poder gaulois o franc e vaticanesc : sús a l'omnipotent parisianisme en França : visitatz Genciòu e lo seu monument, tal un pelegrinatge democratic per capvirar los paradigmes politics bonapartistas o vaticanesques.
-°-
Aquesta memòria o nacionalisme d'expansion francesa es gerida per mantunes partits, diches partits de govèrn. En 2006, Le Figaro publica gràcia a l'AFP los comptes d'aquestes partits de govèrn. Sembla qu'aguèssen dificultat a gerir la moneda pròpria.
Se podrà pausar la question de saber se sonque los extrèmas sábon gerir la moneda pròpria. La question es tanben de saber quin interès a adara Le Figaro de portar prejudici als partits (novèl pojadisme), aprèp los coorporatismes patronals e los sindicats de salariats ? Mentre qu'es tanben important de saber aquò, quand un deputat onorari tolsan es vengut explicar que l'UMP sabiá gerir la ciutat de Tolosa, un divendres de decembre de 2007 per preparar las municipalas e las senatorialas.
Estonant Le Figaro que a sostengut la victòria de Naboleon Ier, e per contrapunt politica Le Monde l'esquerra que desgalha tanben lo seu pròpri budgècte.
Çò que podrà estonar tanben es que, sonque en decembre 2007, se prepausa los comptes dels partits de 2006 !
Per astre, las urosas entrepresas sábon presentar a l'Estat -lo servici fiscal- comptes mai d'ora !
Es escandalós de veire que las politicians se vòtan leis pels autres e pas per els, primièr, levat quand es per èstre melhor pagats.
Après se parlarà de la desafeccion de la ciutadanetat e que cal anar votar, per se far imposar leis e Constitucion sense votar, sense poder qu'avem de suportar lo sistèma causit, aqueste sistèma bonapartista.
Respectar aqueste sistèma nacionalisme d'expansion es jà aver un punt de vista nacionalista sobre França.
Aqueste vrespe, ora europenca, en Paquistan Benazir Bhutto, president del Partit del Pòble Paquistani, es estada tocada a mòrt pendent un míting electoral ; 13 personas son mòrtas ambe ela, e mai de 30 tocadas.
The Insider Brief -cortetas de l'interior- dona lo punt de vista d'un blogaire parquistan, susvelhat per l'armada. A escrit dos bilhets en seguida... causa que sembla èstre rara. De seguida, i a çaquelà agut un bilhet per cambiar de subjècte, coma s'èra un brief pichonèl, un non-res-eveniment ; la seguida es tanben benlèu una manièra de pensar que ... la vida contunha.
Jà a 6:35 pm al Paquistan lo blogaire militar (o sosvelhat pels militars) sabiá que l'ataca èra precisa ...una ataca faita al entorn 06:00 pm, lo "blogaire militar" èra donc aprosmat del luòc de l'atemptat kamikaze. De quina fe èra lo kamikaze ? Jihadists explica lo blogaire, notatz lo plural alara que las televisions sul net párlan d'una persona, coma zo pòt jà saber ? Informacion donada pel Loctenent que susvelha lo seu blòg o transmission aviada directament dempuèi l'atemptat ?
Se tot aiçò es vertat, cal crànher consequéncias grèvas al Paquistan e soi pas segur que la volontat de far eleccions a la debuta de genièr siaguèsse pertinenta ailà, malgrat çò qu'explica lo paquistanés entrevistat per Vilaweb, e sosvelhat tanben per çò que explica a Vilaweb, gaitatz sul ligam.
"Los caòs e panatòris se perseguísson dins l'Estat paquistani. La polícia assaja de manténer un contra-ròtle." Al moment que escribi aqueste bilhet, es la darrièra linha del blogaire militar.
Es un eveniment pron grèu per destabilizar lo monde musulman sancièr e benlèu encara mai.
Cal pas oblidar que la libertat de la premsa es pas la règla al Paquistan, donc dels blògues encara mens.
May God rest her soul : Benlèu Dieu emportèsse la seuna anma, explica Shem en mena de comentari, repetitiu, perqué ? Lo comentari es sobre la faiçon de dire l'acte aqueste e d'establir un ligam entre democràcia e l'atemptat : "Must we eliminate our opponents"
Cal esperar que siaguèsse ni lo(s) jihadist(s), jihadista(s), ni lo poder en plaça que aguèsse fargar l'atemptat, encara que l'un tal coma l'autre son causa de guèrra pel Paquistan.
Los darrièrs moments d'una femna politica coratjosa e victima de l'òdi d'extremistas.
Dins aqueste contèxte es normal de veire que un fum de blògues an reagit aviat per aquesta novèla trista ; puèi caldrà legir l'editorial de Vicent Partal.
E coma s'èra pas sufisent, ai remarcat quicòm dins lo silenci de las vacanças agipcianas ... Lo Partit del Pòble Paquistani e lo seu ancian menaire dèvon pas agradar a l'UMPetista govèrn actual, es bravament silenciós pendent las vacanças d'oltra-mar nòstra.
-°-
Vaquí un exemple d'Eiritatge politic, gaire democratic, non ? Entendi pas e compreni brica qu'un pòble posquèsse engendrar aqueste tipe de terrorisme e aqueste tipe d'eiretatge : perqué l'ideologia o la pensada d'un partit, lo PPP, se podriá transmetre sonque per una familha ? Sembla un foncionament del Ducat d'Aquitània, acabat en 1470 ambe l'arribada dels dictadors reials franceses.
L'alcòol coma la votacion pòt menar al delicte, es la meuna conclusion de la portada aquesta. E sembla qu'i a pas mestièr d'anar a Berlin per veire espectacles, la premsa es pron utila per aiçò.
Ken Follett parlava d'«un mond sense fin», espèri que la scenografia naboleonesca s'acabarà un jorn, en esperar qu'un autre lo remplaçèsse pas.
Car pel moment, ambe un rei o amb un president bling bling, la fiscalitat s'aumenta al pus grand benefici de pauques, son puslèu abitants de la banlèga que respecta pas las leis d'abitacion populara obligatòria.
E a Tolosa que se ne pensa d'aiçò ?
Se gaita gaire la comunicacion del capolièr elisean.
Lo cap de lista PSF-PRG-Verts-PCF, ancian cònsol de Ramonvila [anti-ecologista e anti-grand-Tolosa autoproclamat], pensa que cal pas confondre la còpia a l'original ; lo PSF es la còpia de qué ? .... e podètz apreciar lo comentari d'En Jean-Luc Forget ; pel candidat MoDem, lo candidat legitimat pel poder sarkozista e per Toulouse pour tous [senatoriales...], pòrta un projècte de comunicacion de campanha, un projècte bling bling per far illusion al prèp dels tolsans e de las tolsanas.
Lo site de la peticion es aquí, puèi vos podètz tanben informar de la crida faita a la CEDH d'Estrasborg, ailà.
Çò que una votacion a refuzat, serà un autre referèndum que zo pòt acceptar, gaire mai, senon es un delicte democratic, es la pròva que l'UE es pas un acte democratic pels pòbles europèus, mas simplament un mercat per espotir los pòbles e la votz democratica.
Lo pòble inocent agrada a la majoritat absoluda UMPSF... Los pòbles despertats desagrada a las institucions europencas.
Lo godilhaire es testut, capborrut, sap legit pron ben, e çaquelà es democrata.
Aquò calfa sul net a perpaus d'aqueste afar pervèrs sarkozista.
& vos aconselhi un document sortit en decembre sul net, per aver un punt de vista sobre l'economia dempuèi Montpelhièr.
Son doás frasas pron ben sentidas que illústran un numèro especial, numèro critic sul sistèma economic actual.
L'istòria d'Occitània es l'istòria d'un país colonizat, la seuna economia l'explica, en passar de l'economia vernaculara occitana, als escambis pauc a pauc mai en mai grands ambe lo colonizador, mas sense gaire d'organizacion de mercat, l'Estat central a preparar l'espaci economic per las entrepresas centralistas d'Estat, puèi las entrepresas borgesas e privadas, al marge se podrà veire mantunas cooperativas obrièras que elas an afavorizat lo productivisme, l'ecocarburant del sistèma de mercat-Estat-centralista. Puèi l'Estat central nos a vendut a un mercat mai grand sense possibilitat de poder dire la faiçon que volem lo nòstre país, Occitània. Gènova a vendut Corsega a França, París a vendut Occitània a las multinacionalas europencas que an mestièr del mercat liure e ges perturbat dins un TCE... o una organizacion europenca docila.
La revista es de Montpelhièr, se cal regaudir de veire que podem escriure una pensada economica perturbanta sense càder dins lo conformisme del bonapartisme francés. Es esperançador per Occitània.
La sciéncia modèrna a cercat e trapat, a l'universitat de Colombia Britanica, que mai d'ora d'entendiá la lenga pròpria de la collectivitat -o nacion- dins las aurelhas dels pichons, mai aviat los pichons podràn aprendre d'autras lengas e èstre aluzerpits dins aquestas joguinas lingüisticas qu'es lo comèrçe internacional, o l'impausicion lingüistica parisenca.
Aital aprendre l'occitan per immersion familhiala es lo melhor mejan per transmetre lo saber ontologic a la lenga occitana, lo saber de país d'un espaci de la planeta. Aital portar lo dròlle o la dròlla dins una grèpia de lenga occitana es tanben un mejan d'ajudar al plurilingüisme, e puèi anar a Calandreta dona una via d'avenidor a las aplicacions practicas lingüisticas, e la facilitat lingüistica umana. Lo collègi e lo licèu i pòrtan un saber generalista ; l'universitat i pòrta un saber particular e mai prigond ; es lo tot essencial que la linha del saber lingüistic siaguèsse pas interrompuda per aver de las lengas dignas e practicadas.
En Catalonha (Principat) zo sábon.
Jogar als escàs, en gaitar vídeos-jòcs, en jogar en occitan es autanplan essencial qu'aver la television e la ràdio en lenga occitana.
WASHINGTON - A group of "freedom-loving" Lakota activists announced a plan Wednesday for their people to withdraw from treaties their forefathers signed with the U.S. government. Headed by leaders of the American Indian Movement, including activist, actor and Porcupine resident Russell Means, the group dropped in on the State Department and the embassies of Bolivia, Venezuela, Chile and South Africa this week seeking recognition for their effort to form a free and independent Lakota nation. The group plans to visit more embassies in the coming months. The new nation is needed because Indians have been "dismissed" by the United States and are tired of living under a colonial apartheid system, Means said during a news conference held at Plymouth Congregational Church in northeast Washington. He was accompanied by a bodyguard and three other Lakota activists - Gary Rowland, Duane Martin and Phyllis Young, all of South Dakota.
"I want to emphasize, we do not represent the collaborators, the Vichy Indians and those tribal governments set up by the United States of America to ensure our poverty, to ensure the theft of our land and resources," Means said, comparing elected tribal governments to Nazi collaborators in France during World War II. Rodney Bordeaux, chairman of the Rosebud Sioux Tribe, said his community has no desire to join the breakaway nation. Means and his group, which call themselves the Lakota Freedom Delegation, have never officially pitched their views to the Rosebud community, Bordeaux said.
"Our position on that is we need to uphold the treaties, and we're constantly reminding Congress of that message," Bordeaux said. "We're pushing to maintain and to keep the treaties there because they're the basis of our relationship with the federal government."
Nation's proposals
Members of the new nation would not pay any taxes, and leaders would be informally chosen by community elders, Means said. Non-Indians could continue to live in the new nation's territory, which would consist of the western parts of North and South Dakota and Nebraska and eastern parts of Wyoming and Montana. The new government would issue its own passports and drivers licenses, Means said. "Our withdrawal (from the treaties) is fully thought out," Means said, referring to peace treaties the Lakota people signed with the government in 1851 and 1868. "We were mandated by our elders in 1974 to do two things. First, to establish relationships with the international community... and the second mandate, of course, was to reestablish our independence."
Bolivian Ambassador Gustavo Guzman, who attended the press conference out of solidarity, said he takes the Lakotas' declaration of independence seriously. "We are here because the demands of indigenous people of America are our demands," Guzman said. "We have sent all the documents they presented to the embassy to our ministry of foreign affairs in Bolivia and they'll analyze everything."
Sunday December 23, 2007
Los Indians Lakota, una còlha d'estimadors de la libertat del Lakota, vertadièr nom dels Siós, son pus ciutadans dels Estats-Units d'America e zo revendícan dempuèi dimercres passat. Mantunes passapòrts e permès de menar seràn desliurats a totes los ciutadans del territòri se denóncian la lora nacionalitat americana. Los Lakota lançran quitament una convidacion... "Totes los que vívon dins las regions dels cinc Estats que inclòu nòstre territòri son liures de se jónher", ça diguèt lo lor representant Russell Means, al moment d'una conferéncia de premsa a Washington DC. Aqueste territòri se situa dins lo nòrd-oèst dels Estats-Units e inclòu mantunas regions del Nebraska, del Dakota del Sud, del Dakota del Nord, del Montana e del Wyoming. Retrait unilateral dels tractats An simplament acabat ambe los tractats signats pels aujòls del govèrn federal dels Estats-Units. Aquestes documents, signats fa mai de 150 annadas, representan pas que "mantunes mots sens valor sobre de papièr sens valor". Los lors principis son çaquelà estats "violats mantunes còps per fin de panar nòstra cultura, nòstra tèrra e las nòstras costumas", an indicat los responsables de la comunautat. L'afar es bravament mai que seriós : los menaires Lakota se son quitament renduts en delegacions alprèp dels ambaissadors de Bolivia, Chile, Africa del Sud e del Veneçuèla e se faràn las missions diplomaticas dins mantunes Estats al fial dels meses venents. Los Lakota, que ne fasiá partit los grands capolièrs Sitting Bull e Crazy Horse, son estats de la sola tribú a castigar l'armada americana al moment de la batalha de Little Big Horn en 1876 dins lo Montana. De qué neurir una mena de fiertat... e una demanda politica internacionala actualizada.
Vist sobre Express.fr ( adaptacion en occitan del godilhaire ) e mandat per un legidor de meu blòg.
E sus un comunicat mai recent, en anglés vaquí de que tradusir.
The Lakota Indians, who gave the world legendary warriors Sitting Bull and Crazy Horse, have withdrawn from treaties with the United States, leaders said Wednesday.
"We are no longer citizens of the United States of America and all those who live in the five-state area that encompasses our country are free to join us," long-time Indian rights activist Russell Means told a handful of reporters and a delegation from the Bolivian embassy, gathered in a church in a run-down neighborhood of Washington for a news conference. A delegation of Lakota leaders delivered a message to the State Department on Monday, announcing they were unilaterally withdrawing from treaties they signed with the federal government of the United States, some of them more than 150 years old. They also visited the Bolivian, Chilean, South African and Venezuelan embassies, and will continue on their diplomatic mission and take it overseas in the coming weeks and months, they told the news conference. Lakota country includes parts of the states of Nebraska, South Dakota, North Dakota, Montana and Wyoming. The new country would issue its own passports and driving licences, and living there would be tax-free -- provided residents renounce their US citizenship, Means said. The treaties signed with the United States are merely "worthless words on worthless paper," the Lakota freedom activists say on their website. The treaties have been "repeatedly violated in order to steal our culture, our land and our ability to maintain our way of life," the reborn freedom movement says. Withdrawing from the treaties was entirely legal, Means said. "This is according to the laws of the United States, specifically article six of the constitution," which states that treaties are the supreme law of the land, he said. "It is also within the laws on treaties passed at the Vienna Convention and put into effect by the US and the rest of the international community in 1980. We are legally within our rights to be free and independent," said Means. The Lakota relaunched their journey to freedom in 1974, when they drafted a declaration of continuing independence -- an overt play on the title of the United States' Declaration of Independence from England. Thirty-three years have elapsed since then because "it takes critical mass to combat colonialism and we wanted to make sure that all our ducks were in a row," Means said. One duck moved into place in September, when the United Nations adopted a non-binding declaration on the rights of indigenous peoples -- despite opposition from the United States, which said it clashed with its own laws. "We have 33 treaties with the United States that they have not lived by. They continue to take our land, our water, our children," Phyllis Young, who helped organize the first international conference on indigenous rights in Geneva in 1977, told the news conference. The US "annexation" of native American land has resulted in once proud tribes such as the Lakota becoming mere "facsimiles of white people," said Means. Oppression at the hands of the US government has taken its toll on the Lakota, whose men have one of the shortest life expectancies -- less than 44 years -- in the world. Lakota teen suicides are 150 percent above the norm for the United States; infant mortality is five times higher than the US average; and unemployment is rife, according to the Lakota freedom movement's website. "Our people want to live, not just survive or crawl and be mascots," said Young. "We are not trying to embarrass the United States. We are here to continue the struggle for our children and grandchildren," she said, predicting that the battle would not be won in her lifetime. Yahoo news
Publish Date: 21.12.2007
Cal ajustar que la seguida dels encontres diplomatics faràn o pas lo desvolopament de l'afar, levat que aital pel moment podem pas dire que serà una capitada e la dubertura d'un autre front politic, e pron simbolic, per la libertat de las nacions mesprezadas per un sistèma politic engimbrat pels colonialistas espanhòls, portugueses, angleses, franceses, neerlandeses, belgas, alemands, italians, arabes e russes, e que es lo modèl actual per la China de l'aprèp 1945 ; es de dire un sistèma que mescla Estat -e organizacion collectiva e administrativa- e productivitat industriala o serviciala e lo seu mercat de vendas.
Los pòbles de França se fan entendre tanben a la CEDH.
Es aital que mantunes 500 ciutadans e ciutadanas de França an portat a la Cor Europèa dels Dreits de l'Òme un planh per se far entendre : vòlon un referèndum. E segon los mèdias de la bienpensança, tot aquò enmalís la CEDH ... Donc, sem sul bon camin que los pòbles se fasquèssen entendre a desfaut d'aver una bona representativitat proporcionala.
Lo tèxte es similar. Se sonava TCE...
Lo tèxte TCE es estat transformat mas abans es estat prepausat per un referèndum. Los pòbles de França an dit que lo tèxte anava pas, e que ... zo caliá tornar escriure. Quí zo faguèt sense perversitat ? Quí zo prepausèt al pòble per zo tornar acceptar.
Lo tèxte sense referèndum es un acte d'antidemocràcia contra l'Union Europèa. Es la pròva que fautava a d'unes per dire que la tecnocràcia pòt pas governar los pòbles de França.
Ai vist passar un comunicat de premsa, un sol de Reuters, que es estat reprès per mantunes mèdias franceses, mas coma per astre politic, pas ges un mèdia televisual parisenc, podètz m'ajudar se ne parlèran a la television : ai pas de teleintoxicador.
Puèi caldrà explicar a L'Humanité que cal pas èstre simplament comunista o d'esquerra -d'aquesta autoproclamada o proclamada pel PCF- per èstre per un referèndum ...
Jo m'agrada pas la recuperacion politica, en nom dels pòbles, en nom dels pòbles perqué lo punt de vista d'esquerras parisencas seriá mai legitima per non pas escriure sobre las autras iniciativas per aplicar una faiçon de veire la democràcia, faiçon similara, soi ben en accòrd, mas ... l'oblit redaccional d'iniciativas politicas autonòmas, l'oblit de L'Humanité es sempre un pauc suspiciós.
Sem mai de 500 de l'aver fait, e la lista es pas sancièra, e sem pas totes/as "nonistas" coma l'indiquèt la nòta de premsa de Reuters, quí aital manipula e pròva que l'informacion es pas estada tractada correctament ; n'i a que son simplament democratas e per una Union Europèa demcratica, faita dels avejaires dels pòbles que son consultats regularament per fargar una aisina politica de patz per l'UE, los que la vòlon de vertat, benlèu qu'aquí nos trapam en diferenciacion ambe mantunes govèrns que vòlon simplament un mercat de vendas ?
Web Resultats per "assaillie par les Nonistes français"
La Cour européenne assaillie par les "nonistes" français La Cour européenne des droits de l'homme s'inquiète d'un afflux de requêtes lui demandant de ... fr.wasalive.com/fr/français - 63k - En cache - Pages similaires - À noter
E mantunes protèstan contra l'americanizacion de las idèas politicas localas, e los comèrçes locals debuta una pichona compreneson de l'afar contraria a las loras activitats naturalas, lo contacte ambe los clients localament en crear d'emplec localament, donc en Occitània.
Pensar american es pas pensar global... es pensar a la seuna taxa d'abaitacion demesida : una corta vista politica e economica, una corta vista tala la vista de los que pensan que en demesir los prètzes de venda d'un comèrçe se fargarà una politica de revengut per totes e totas.
Pensar local es pensar global.
Ai recebut aqueste tèxte -color blava- que me sembla important de prendre en compte per un desvolopament melhorat d'Occitània.
AMERICANIZACION O PRESERVACION ?
Fa ara doás annadas, un collectiu « NON AL PROJÈCTE PÒRTAS DE GASCONHA » nasquèt a Plasença de Toish per s’opausar a la construccion d’un centre comercial gigant dins Oèst de Tolosa, nòrd del Comenge, dins un airal que se sona La Menuda.
63 000 m² en superficias comercialas, 1 iper, 28 superficias mejanas, 138 botigas, 6 000 m² en restauracion. Un quicòm « faraonic » per la màger part dels estajants del luòc. Una causa que n’avem pas de besonh díson los ribairencs. Seràn entre 20 e 30 000 veïcules cada jorn que deurián passar dins l’endreit ont i a ja problèmas d’engorjament. Los pichons comerçants de la region son socitós per l’avenidor de la lor activitat.
Lo promotor es una mutinationala ambe fons americans de pension.
Lo conse de Plasença, portaire del projècte, parla de creacion d’emplecs…
Emplecs de 20 oras de segur e pagat coma un rèi, solide. E que provòcan, unas annadas après la desaparicion d’un fum de pòstes.
Après un acamp public, lo collectiu organizèt una passejada en veitura, puèi se convidèt al conselh municipal de la comuna.
I agèt tanben una passejada a pè, seguida d’un manjadrèit dins lo lòc ont es previst lo supermercat. A la manifestacion del 24 de març de 2007 se cantèt : « Gardarem la Menuda » !
Èra de remarcar tanben la présencia d’una bandièra occitana dins la manifestacion, que mai d’un occitanista èra de la partida.
Lo 29 d’octobre passat, lo Conselh d’Estat anullava l’autorizacion de dubertura e lo President del Conselh General de Garona Nauta demandava la retraccion del Permés de Construire.
Lo 7 de novembre, lo prefècte demandava el tanben la retraccion del PC.
A la debuta de decembre, lo conse de Plasença disiá que retirava lo PC mas, testarut, anonciava que voliá presentar un dorsièr novèl !
A l’ora d’ara, mai de 20 000 personas an signada la peticion e la batesta se perseguís.
RFO censura France Inter, per estauviar las aurelhas democratas de Polinèsia.
Es un programa de France Inter qu'a pas agut la jòia de passar l'Oltra-Mar sancièr. Es vertat que lo sistèma francés de propaganda, Radio France, es pron eficaçe, e pron ben organizat aital per evitar que las pensadas continentalas europencas anguèssen perturbar lo colonialisme d'oltra-mar francés. Mas lor caldrà explicar qu'Internet fonciona tanben ... oltra-mar o alara caldrà eliminar la difusion de France Inter sul net o zo far coma en China comunista, populara e capitalista interdire Internet en Polinèsia, o endacòm mai que las aurelhas dels ciutadans podrián èstre perturbadas de saber que la magouille francesa pòt matar.
A los que pensa que la republica estauvi la censura dins los mèdias publics o parisencs, es una causa encara un còp que pròva la fauta de libertat per las redaccions de RF, e donc lo contra-ròtle necessari de l'informacion dins las colonias perqué la République française damorèsse. L'istòria de l'Argèria francesa a pas ges servit de leiçon als bonapartistas franceses.
L'arribada dels franceses en Argèria èra tanben per panar la moneda als Turcs e per finançar una campanha electorala sul continent europèu... Lo compte japonés dels amics de Jacques Chirac èra perqué far ? E malgrat los qm se podrà pensar que Clearstream -Ducat de Luxemborg- auriá pogut portar aisidament la moneda de Polinèsia al Japon.
Ah lo comèrçe de las multinacionalas !
E pel comèrçe en Occitània, plaçarai la mapa qu'ai trapat dins un libre publicat en 1978, e mapa qu'ai occitanizada. Las vias del comèrçe en Occitània son las vias dels pelegrinatges europèus, ambe una orientacion Èst-Oèst, majoritàrias ... e quand sabem l'orientacion de las linhas de camins de fèrre de uèi, se cal pausar question sobre la dominacion francesa en Occitània.
Sapient que Normandia, Flandras e Picardia èran pas França, sapient que Alemanha (es la traduccion del mot causit sobre aquesta mapa) mas es puslèu lo reialme de Borgonha (nòrd tanben) e donc lo Sant-Empèri Germanic, en global, que caldriá notar aquí, e dinca la Provença. La mapa aquesta se podrà criticar per l'importança bèla donada als ligams navarrencs e l'installacion o la localizacion sobre la mapa, per traversar dinc'en païses iberics ancians.
E sus un blòg amic descobrissi que tanben los franceses s'ajúdan a desvolopar l'ignorança lingüistica. Son sovent parisenc o aparisenquits, los collaboradors franchimands al sistèma de l'ignorança e de l'arrogança (sistèma pron ben conegut en país flamenc). An aqueste respondrai que, en 1978, Renée Mussot-Goulard aviá escrit un bon libre per desvolopar la vòstra coneisséncia sobre Occitània.
Mas totes los francofònes son pas similars, ai descobert tanben un tèxte en francés del Quebec que pròva al mens que la situacion flamanda es comprèsa al Quebec.
«Lo francés ambe l'importança que se sap aiçí, los Quebequeses sidentifícan sovent de faiçon automatica als Wallons francofònes dins lo conflicte que los opausan en Belgica als Flamands neerlandofònes. Los que coneisson aqueste país sábon çaquelà qu'es ambe aquestes darrièrs que las similituds istoricas, politicas e identitàrias son las mai nombrososas. Los Wallons, els, semblan de còps de faiçon espantanta als Canadencs angleses. Un exemple dementre d'autres : la question que mantunes Wallons pausan aquestes tempses d'aquí als Flamands : « -Où voulez-vous en venir au juste ? », fauta pas d'èstre comparat a «-What does Quebec want ?» que la rèsta del Canada a longtemps pausat al Quebec.
Tal los francofònes al Quebec, los Flamands son estats dominats e miliats per una minoritat condescendenta, lor lenga es estada mesprezada, e an degut portar tot lo pès del bilingüisme. Tal los Quebequeses per rapòrt als Franceses, los Flamands an de còps estat considerats per lors vesins neerlandeses, que n'en tanben la lenga, tal provincials simpatics mas un pauc agrèstes. Tal los Quebequeses, en fin, an gaudit aquestes darrièrs ans d'una enluzernada tòrna, de notar l'economica; son devenguts mèstres en çò lor, sense aver proclamat dinca adara la lora independéncia.»
Coma que, quand son pas avuglats pel bonapartisme, los franceses pòdon pensar !
Mercés al Quebec de donar una lutz utila a las demandas de dignitat per totes los pòbles, següissent aital la Carta de l'ONU fondada per la patz sobre aquesta planeta en 1945.
Joan-sens-tèrra èra un dels filhs d'Aleonòr d'Aquitània ; la dinastia d'Aquitània a portat lo sistèma parlamentari de Bordèu (Gasconha) a Londres, país dels saxons... Per la Carta Magna sem interessats de luènh (la premsa parisenca ne parla ges). Es tanben un pauc l'istòria de l'aprèp batalha d'Hastings, 1077 ; batalha que las tropas dels Ducats d'Aquitània, Peitavin e Normandia an ganhat contra lo pòble saxon. Es pas una istòria franco-anglesa.
Se i aviá agut un vertadièr poder en Occitània aquesta Carta Magna es un element de la democràcia en Occitània al fial dels sègles, un projècte digne par un pòble en devenir, los Angleses, aquesta democràcia que Montaigne e Montesquieu an volgut ensenhar a París, al fial de las autocràcias o plutocràcias reiala o republicana, e que sembla pas aver capitat d'o far fins ara, e levat les annadas 1789/90/91 a París (e oblidat dempuèi). Es important ambe aquesta actualitat de saber quina partida de l'Istòria d'Occitània es pas de doblidar per trapar la dignitat nòstra, pel futur autonòme occitan.
La Carta Magna es un tròç de l'istòria d'Occitània ; es un bèl tròç de l'Istòria europenca occidentala en democràcia.
Ajustarai quicòm en pujar dins l'istòria française.
- Lo satisfaccion del sistèma es estat la condemnacion de Dreyfus.
- Un prefècte es un element del bonapartisme francés, del sistèma francés, per arribar al poder [president per exemple] cal donar allegéncia al sistèma installat. Erignac èra prefècte.
- Un prefècte es la vida del sistèma, zo cal protegir dinca acceptar que damorèsse en foncion malgrat aver deportar josius a Bordèu, josius pel compte de l'enemic. Lo prefècte Papon a quitament fait massacrar obrièrs argerians a París en tant que prefècte de polícia.
- La sang del sistèma bonapartista es estat tanben los massacres dels soldats [considerats coma innutiles car parliam pas la meteissa lenga que la ierarquia d'elèits e de l'armada] sul front de 14/18.
Etc.
Donc .
Lo salari, lo revengut, la sang del sistèma bonapartisme es la condemnacion del pastre inocent Yvan Colonna, d'un ciutadan inocent, car es contra lo seu sistèma centralista e jacobin. L'inquisicion es tornada. Lo sistèma vòl tornar contra-ròtlar la pensada dels ciutadans, e farga un avertiment clar : atencion sem a vigilar, sem capable de condemnar sense pròva, Yvan Colonna aviá rason de fugir, n'avem la pròva ara.
França es jamai estada una republica, encausa del bonapartisme de l'autoprotegida estructura prefectorala.
Ambe l'arribada de l'independéncia aviat del Kossòva, Kosovë, los poders centralistas parisenc ( Procès especial de patriòta Yvan Colonna ) e madrilenc s'assájan protegir contra las independéncias còrsa e basca, e s'assájan prevenir los autres pòbles dominats per aqueste dos poders continentals e occidentals europèus.
Lo messatge es clar : cal pas tocar a l'espaci territorial dels poders centralistas, "- son tant naturals !", sem pas sèrbes...
Cada còp, alara, se pensarà qu'i a una ierarquia entre los pòbles, vist de Madrid e de París .... Lo Franquisme es tornat. Es al poder a París e Madrid. Es la carta de l'ONU que se trapa alara pus gaire respectada per los que son a las cadièras d'aqueste poder mondial.
La situacion politica es la meteissa en França e en Corsega, los "josius novèls" madrilencs son bascos e catalans, los "josius novèls" parisencs son còrses, e benlèu d'autres...
Yvan Colonna e las torres de Notre-Dame
« Se l'acusavan d'aver emportat las torres de Notre- Dame, debutarai una fugida. » Aquestes mots son d'Achille de Harlay (1536- 1619), famós magistrat francés que presidèt lo parlament de París. Auèi, dins lo Palatz de justícia de la capitala francesa, a mantunes detzenas de mestres d'aquestas torres de Notre-Dame, se demanda la condemnacion d'un òme al motiu que s'es jutjat bon de «prendre du recul» [pausòta] fàcia a una accusacion d’una tarribla gravetat : l’assassinat d’un prefecte. Aital, aver seguit lo conselh del President de Harlay devendriá l'element màger en carga contra Yvan Colonna. Aver près lo maquís auriá estat una faiçon de reconéisser la seuna culpabilitat. Lo caractèr inèpte de l’argument daissa sense votz e ne dís long sobre la vacuïtat del dorsier. Çaquelà, tre 2003, un ministre de l’interior, futur president de la republica e avocat de mai, a cresegut poder far seuna aquesta accusacion al punt de violar lo principi absolut dela presompcion d'inocéncia. E pauc impòrta se totes los elements materials del dorsier desmóstran qu'Yvan Colonna pòt pas èstre lo que a matat lo prefècte Erignac ! Se sap que dins aquesta mena d'afar, pron politica, l'inocéncia o la culpabilitat fan pas sempre lo problèma essencial. Al moment de l’afar Dreyfus, quantes responsables franceses, convençuts de l’inocéncia de l’accuzat, preferávan çaquelà la seuna condemnacion a un aquitament, desonorant per l’armada francesa ? Auèi, quantes magstrats serián prèstes de mandar, injustament e en tota coneisséncia de causa, un pastre còrse en preson per mantunas detzenas d'annadas, simplament per non pas desplàser al poder politic ? La chifra, si la coneissem, fariá probablament freg dins l'esquina. Damora d'esperar que los jutges d'Yvon Colonna faguèssen pas partits d'aquesta categoria. Jean-Guy Talamoni
Quina chifra ? Soi segur qu'aquesta question traparà la meteissa responsa en Espanha e en França : UN FUM, o TOTES/AS !
- primièr temps, la monetarizacion dels RTT ... E sabètz quina son las entrepresas que fan oras suplementàrias, son las meteissas que son incapablas de las nombrar.
- segond temps, destruccion de las 39 oras (o 35 oras) ... e donc pus de RTT potencialas. E sabètz quinas son las entrepresas que son contra las 39 oras, son las meteissas qu'avián mestièr del CNE e qu'èran incapablas de signar de CDD ambe lo salariat causit.
La pròva del camin e d'aquesta jòia patronala es legibla dins aqueste comunicat de premsa de la CGPME.
La demagògia politica es al poder, se sona Sárközy, lo representant d'entrepresas a capital d' "objectiu fosc" e illimitat, aquestas meteissas que vòlon pus passar en justícia per èstre comdemnats.
Dins un reportatge de la television oficiala parisenca, France 2, s'aprendrà que Jacques Chirac vòl al travèrs d'una fondacion ajudar l'Africa, per ... una melhora aiga, melhor medicaments e las lengas.
A / Per l'aiga, França pòrta projèctes de multinacionalas, e l'Africa es lo primièr mercat.
M / Pels medicaments, França pòrta projèctes de multinacionala, e l'Africa es lo primièr mercat.
L / Per las lengas, ....
Aquí es mai long l'informacion sul tèma :
1 - La francofonia es estada sempre un instrument per impausar lo SOL francés, lenga de la familha de las banlègas d'immigracion recenta e ricas parisenca, Neuilly/Seine,autres còps èra Versailles.
La francofonia mata las lengas.
2 - Las lengas tradicionalas d'Africa an un equivalent en Euròpa, se sónan lengas minorizadas ; l'occitan es d'aquesta lenga amenaçada per la politica parisenca en matièra de lengas.
Comentari del godilhaire
A / Per l'aiga, a Tolosa lo seu emplec es puslèu per amagar los deficit burdgetaris de las comunas, ambe un contracte que lo deficit se tòrna trapar dins la nòta d'aiga de las companhias seleccionadas.
M / Pels medicaments, avem una activitat umana que necessita -per la tecnocràcia e indistriocràcia, un emplec de mai en mai grand, alara que la vida tradicionala occitana portava a la sentat naturala, ara avem pus d'agricultors normals a la pòrta de las ciutats, donc minjam mal. E a las pòrtas de las ciutats avem, segur, los medicaments fabricats o inventats, per exportar en Africa. aquestas fabricas tolsanas son tanben al Sud de la ciutat mondina. La tecnocràcia inventa la seuna pròpria potinga per curar los problèmas creats.
L / Per las lengas avem lo problèma francés que espotís la lenga occitana. Aital la signatura de la carta europenca de las lengas minorizadas es encara esperada. Aital l'article 2 de la Constitution espèra un cambiament dins lo respecte de las lengas de França... e pas autanplan radical que quand a la Révolution Française se traduisiá la Charte des Droits de l'Homme et du Citoyen en lenga occitana...
Prepausicion del godilhaire
Donc, lo godilhaire manda una convidacion a Jacques Chirac : i a pas mestièr d'anar tant luènh, l'Africa es oltra-mar, Occitània es sul continent e disponible per i desvolopar un projècte duradièr d'economia digna, una economia pròpria e digna se podrà bastir sonque ambe un poder local occitan fòrt.
E coma Jacques Chirac zo dèu saber, lo Lemosin es en Occitània... Las regions que son en demanda d'aquesta projècte, an una diversitat geografica e territoriala qu'es pas de creire, mas l'unitat qu'avem, l'unitat es la pression francesa per nos explicar que sem pas un país de lenga occitana.
Interrogacion del godilhaire
Los collaboradors del sistèma francés, lo bonapartisme, son bons obrièrs per perségre la meteissa politica de destruccion de las riquessas de la planeta, quitament se s'amagan devath una fondacion o una ONG, Arche de Zoé o Fondacion J.Chirac, meteis combat ? Benlèu ? Quand lo nòstre ex-president anirà en preson africana ?
En França, l'avem pas botat en preson, es estat deputat en Lemosin per França, la França jacobina e lo sol seu benefici ... puèi lo percorregut es bravament mai conegut.
PS : un lector fidèl de la meuna pagina me manda aqueste document :
PS : un autre lector-elector m'aviza que lo netejament etnic francés es encara en vigor dins las entrepresas, l'exemple es EDF en Corsega, pas en Africa ! Una letra qu'un parisenc al poder signarà pas.
Mercés a Arrêt sur Image e vaquí lo bilhet que ai sortit lo vòstre document.
Outils 
Listen to World News 
